Què puc dir-ne? Doncs que molt millor que els dos primers. En Septimus ha evolucionat, però continua tenint aquell encant que tenia.
Continua essent aquell nen que es fica en embolics, per culpa d'algun dolent, molt dolent. En aquest cas, l'esperit d'una reina que vol ser immortal i regnar per sempre més, i que per això vol matar a les seves filles i a la princesa Jenna.
Al voltant, els mateixos personatges de sempre, i en Silas i les seves patifitxes, que sense saber-ho, és el detonant de tota la història.
Un viatge al passat, a través d'uns miralls del temps. Primer en Septimus, després la Jenna i altra gent. I una terrible plaga que no saben d'on ve. I un alquimista. I...
I moltes coses més. Amb encant. Amb aquell encant que et fa somriure en veure com el nen es surt de tot. Amb innocència.
I un bon final, com sempre, però... un final amb algú que es queda al passat i no pot tornar. Hi queda content, al passat, però fa com una mica de pena.
I el Septimus 4? Hi serà? Ja l'espero!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada