4 de desembre del 2007

La mujer del viajero en el tiempo (I)

Des del dia que vaig llegir que l'Anna en parlava, vaig saber que l'havia de llegir. M'encanten els llibres d'aquesta temàtica, i em fan pensar. Segurament, i aprofitant el pont, llegeixi el llibre en un temps rècord per la feina que tinc...

De moment porto molt poc llegit, però per poc temps que tingui a Vila-seca, l'acabaré en els quatre dies que jugo allà (com si dues partides diàries no fossin prou feina!)

Però, tot i portar tan poc, ja començo amb les meves anades d'olla, amb els meus pensaments, i amb els meus raonaments.

Això del viatge en el temps és com una roda. La noia sap que algun dia se'l trobarà, tot i que encara no sap on. I ell no li diu on el pot trobar, perquè sap que ella el trobarà. I perquè l'ha de trobar per casualitat, ja que ja sap que es trobaran per casualitat.

Embolico més la troca? La llibreta amb la llista de dates. Ella l'escriu un dia, quan és petita. I l'escriu perquè ell li dicta totes les dates, que se les ha après de memòria. Fins aquí tot correcte, però... d'on s'ha après les dates que li dicta, dels dies que acabarà anant a parar a casa seva? Doncs de la mateixa llibreta! Apa, ja tenim un bucle infinit :-)

I ell... Ella li ha dit que l'ha vist amb quaranta-i-tants anys. Això vol dir que ell sap que no es morirà fins com a mínim els quaranta-i-tants. Això vol dir que... vol dir que pot fer tot el que vulgui?

I, per què ell torna tants cops al mateix prat? És possible que vagi a altres llocs repetits? No sé si s'explicarà al llibre, però si ell no controla on va, per què va tan sovint allà mateix?

I com ha de saber el que et passarà? Per ella, com ha de ser saber que algun dia te'l trobaràs, no saps on, i no et coneixerà de res, però tu en sabràs un munt de coses? I per ell? Com ha de ser saber que algun dia aniràs a parar allà on és ella, i la coneixeràs de petita?

I si ella li diu que l'ajudava a fer els deures, aleshores ell ja sap que l'ajudarà a fer els deures. I això vol dir que això ja li condiciona a ajudar-la a fer els deures? Ha de ser una mica complicat saber que faràs una cosa determinada, que et comportaràs d'una determinada manera.

Ai, segurament les respostes estaran al llibre (almenys algunes). Però, només de començar, tinc aquesta sensació.

Només he llegit un capítol... Sort que no tindré ordenador a Vila-seca, que sinó em sembla que faria uns quants posts com aquest, amb preguntes sobre el llibre. Si només fins aquí ja m'he plantejat tot això...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Entenc que un llibre així, amb aquestes anades i vingudes en el temps, et mengi el coco. A mi també me'l va menjar La fi de l'eternitat, no parava de fer-me les mateixes preguntes. Però trobo que seria molt més interessant si parles, per exemple, del que suposo està enamora d'algú que veuràs en el futur, que notes però no és al teu costat, amb qui tens fe però no toques, que només saps que us trobareu i encara no és segur. Si el llibre parlés del que suposa tot això, en comptes de tantes anades i vingudes en el temps, llavors m'interessaria de debò. ARa, aquest si que sembla que té suc.

Anna ha dit...

ei, no sabia que tenies aquest blog!

això sí, de preguntes no te'n respondré ni una :P però si et serveix de consol, al final tot se sap...

i clara, a mi el Fi de l'Eternitat em va encantar! tot i que és cert que aquest és més romàntic.

Matgala ha dit...

El post el vaig escriure havent llegit només un capítol del llibre!!! Ara sé la resposta a moltes de les preguntes que vaig fer (que tampoc contestaré, és clar!!!)

A mi, la Fi de l'Eternitat, com aquest, m'han encantat. I m'agraden aquest tipus de llibres, i menjar-me el coco, i fer-me preguntes sobre paradoxes i coses de l'estil.