24 de desembre de 2008

Pero ésa es otra historia y debe ser contada en otra ocasión

Rellegir la història interminable ha sigut com una espècie de regal. Tenia un vague record de la història, però més que res recordava com en Bastián roba el llibre, perquè suposo que amb la de vegades que vaig començar el llibre quan tenia 9 anys, em deuria quedar gravat per sempre :-D

Ha sigut una experiència molt gratificant, i sense cap mena de dubte, recomano a qualsevol persona a qui li agradi llegir que el llegeixi, o que el rellegeixi!

Personalment, la primera part m'encanta. I la segona... ostres! La segona, vista de gran, m'agrada molt més que quan era petita. La primera és molt idíl.lica, però a la segona s'ha de lluitar contra l'interior i... doncs que és genial.

Bastián no quería ser ya el más grande, el más fuerte o el más inteligente. Todo eso lo había superado. Deseaba ser querido como era, bueno o malo, hermoso o feo, listo o tonto, con todos sus defectos... o precisamente por ellos.

1 comentari:

en Girbén ha dit...

M'agrada llegir el que la gent escriu sobre el que ha llegit.
I m'agrada escriure-us per a assabentar-vos-en. Enrevessat oi?
També, al meu bloc, vaig esbossant una possible biblioteca de llibres llegits; o rellegits. D'aquí ve l'interès.
Ara he llegit la molt recomanable
"La elegancia del erizo" de la Muriel Barbery: una deu de intel·ligència ficció.
I he rellegit el "Càndid" del Voltaire: una lluminosa utopia.
Ambdues franceses, i ambdues iròniques a més no poder.