8 de desembre de 2008

Rellegint

Em va costar triar el llibre per llegir ara. Després de 1984, necessitava un llibre on tot fos bonic. Un llibre "per nens". Però comptant amb què aquesta setmana he d'anar a Barcelona dues vegades, necessitava un llibre que fos en edició de butxaca o similar.

Em va costar decidir-me, però finalment em vaig decidir per Michael Ende. Llavors va venir el dubte: "La historia interminable" o "Momo"? Em vaig quedar amb "La historia interminable", que al cap i a la fi, va ser el primer que vaig tenir.

La pregunta era: quants anys fa que el tinc?

La resposta era a la primera pàgina del llibre. Me'l van portar els Reis a l'any 1988, quan tenia 9 anys!!! Aviat farà 21 anys que és amb mi!!!

"Me gustaría saber", se dijo, "qué pasa realmente en un libro cuando está cerrado. Naturalmente, dentro hay sólo letras impresas sobre el papel, pero sin embargo... Algo debe de pasar, porque cuando lo abro aparece de pronto una historia entera. Dentro hay personas que no conozco todavía, y todas las aventuras, hazañas y peleas posibles... y a veces se producen tormentas en el mar o se llega a países o ciudades exóticos. Todo eso está en el libro de algún modo. Para vivirlo hay que leerlo, eso está claro. Pero está dentro ya antes. Me gustaría saber de qué modo.