Allà on els arbres canten

Avui no veig cap manera més ràpida de dir què m'ha semblat el llibre que amb les respostes a 3 preguntes. Després explicaré les respostes amb més deteniment...

És un llibre dolent? Mmm... no. Almenys, no costa de llegir.
És un llibre que recomanaries llegir? No.
Per què? Doncs perquè el llibre no deixa de ser res més que un conte, o una faula... de 500 pàgines! No aprofundeix en un munt de coses en les que podria aprofundir, crea un mont de fantasia on no acaba explicant res del que és aquest món, i a canvi explica... doncs no tinc clar què explica, perquè pel que diu, ho podria haver dit en 10 pàgines!

El llibre representa que té dues parts: la primera, on no hi ha fantasia, que ens introdueix en el món de Nòrtia. La segona, on representa que hi ha la part fantàstica, on representa que ens ha de revelar els secrets del Gran Bosc...

 La primera part també està dividida en dues sub-parts (imaginàries meves). És el tros que més m'ha agradat del llibre, perquè prometia alguna cosa... que després no va arribar. En un principi sembla una història medieval de cavallers i princeses... per acabar en un tros que jo defineixo com "una còpia de Robin Hood". D'acord, ja sé que no robaven els bàrbars per donar-ho als pobres, però... s'amagaven en un bosc, amparats per la superstició del poble, mentre intentaven combatre a l'enemic que els havia envaït...

 Amb la segona part arriba l'Uri, i amb ell, hauria d'arribar la fantasia. I dic hauria d'arribar perquè... tot i que es podria haver tret molt de suc a la història de l'Uri, em dóna la impressió que l'únic que s'explica al llibre és les criaturades de la Viana, provocades per ser una nena mimada, i res més. Per què l'Uri es va convertir en un nen? Com? Qui el va ajudar? O què?

 D'on venen els arbres que canten? Com van poder arribar els bàrbars al mig del Gran Bosc? D'on venen els éssers petits que habiten el bosc? Per què no els fan res als bàrbars?

 El món sembla molt interessant, però... he acabat el llibre sense tenir la sensació d'haver llegit res de fantasia. Només he llegit una història d'amor, i a sobre, de les dolentes.

 He acabat el llibre amb la impressió que he llegit un conte com els que llegia quan era petita. Però els contes que llegia quan era petita... tenien unes 10 pàgines i eren molt més interessants!

El último teorema

 Acabat el llibre, el que puc dir és que... l'he deixat a l'estanteria de llibres de ciència ficció que no són els meus preferits, però que tampoc són un complet desastre.

 En general, la idea del llibre és bona. I el llibre es llegeix bé. Però... si no està entre els preferits, és que hi ha d'haver un però...

 Per començar, tota la història del teorema de Fermat, i la demostració en 5 pàgines feta per una persona que no té estudis. Mmm... Això sí que és ciència ficció, i no pas de la creïble!!!

 Per continuar, la vida del protagonista principal. D'acord, el tio troba la demostració del teorema de Fermat, però llavors... què fa a la vida? Li donen un lloc per treballar als Estats Units, on pot fer recerca i es dedica a... a què? A deprimir-se perquè no té feina? I quan li donen una feina a la universitat, no sap ni què explicar a la classe... i a sobre (cosa que em va sentar fatal després de l'esforç per explicar què és la recerca), quan li diuen que té uns mesos lliures de classes per fer recerca... al tio no se li acudeix res més que dir que té vacances i buscar on pot anar!!! Se'm va quedar cara de "perdona?"

 Això per no parlar de la família perfecta que té: la dona perfecta, la filla perfecta... I el fill? De cop és un geni, de cop és retrassat, i de cop... de cop ja no diuen res i et quedes amb les ganes de saber què coi és el nano aquell.

 I, ja per acabar, els extraterrestres. Ja em perdonaran, però... s'hagués agraït que haguessin explicat una mica alguna cosa. No una mica més. Directament una mica i prou!!!

 En resum: la idea és molt bona, el llibre és bo, però deixa un munt de coses sense resoldre... i hi ha unes quantes coses que no s'aguanten de cap de les maneres.

 Això sí: està bé per passar una bona estona, i és entretingut. Per això queda entre els llibre que no són els meus preferits... però que anirien just darrere (o sigui, per resumir, 4 de 5 estrelles).

The Boy in the Striped Pyjamas - 3

 Dijous torno a tenir examen d'aquest llibre. Així que he estat llegint una mica més. La veritat, a vegades em pregunto per què en aquest país hi ha tanta gent a qui no agrada llegir. Però quan em veig obligada a llegir una porqueria semblant a aquest llibre, m'adono que si només llegís aquests llibres (els que m'he de llegir per força) diria que no m'agrada llegir. I realment, el que no m'agrada és aquesta porqueria de llibres que fan llegir...

 L'únic que té de bo aquest llibre és que és molt curt, i al fer 4 exàmens, doncs el tros que s'ha de llegir per cada examen és suficientment curt com perquè l'estona de llegir aquesta porqueria sigui prou curta... Tot i així, he de llegir-m'ho tot amb molta atenció i rellegir els resums que em faig el dia abans, o no recordaria res...

 Aquest cop vaig començar posant "imbècil" als paràgrafs on en Bruno semblava retrassat mental. Al final era una manera de treure'm la desesperació que em provoca aquest llibre. Si compto els "imbècil", "idiota" i "retrassat mental" que hi ha en 5 capítols, no en tinc prou amb els dits de les mans, dels peus, i de les mans i els peus d'una segona persona!!! Quina pesadilla, mare meva!

 Per sort, ja només em faltarà un examen, 5 capítols més, i prou llibre vomitiu. Bien!!!

Los gritos del pasado

 Crec que aquest segon llibre m'ha agradat més que "La princesa de hielo". Sí que és veritat que en algun moment se'm va fer una mica pesat i tenia ganes de que acabés ja, però en general m'ho he passat molt bé llegint-lo.

 Aquest cop no vaig endevinar qui havia matat a les noies... de fet, tot el llibre he sospitat de qui no havia... Però bé, suposo que és bo... Com ja vaig fer amb el primer, he anat escrivint què em semblava al llarg del llibre...


1

Ja m'ho esperava, però no per això m'ha sorprès més. El primer tros de capítol del llibre ja et porta a un cadàver... I de seguida t'adones que n'hi ha més...


Avui he fet una bona llegida i... el meu principal sospitós és en Gabriel Hult. Tant voler-ho tenir tot controlat, i tant en contra de que la gent es porti "malament"... I, al cap i a la fi, de l'única víctima que en sé alguna cosa és de la primera: la que va tenir el fill tan jove, i era mare soltera... Qui millor que una persona que només vol que la gent que està al seu cantó faci "el que està bé" per "castigar-les"?

No crec que sigui tan fàcil, però de moment, tindria bastant clar que ell és l'assassí... Però tot just porto una vuitena part de llibre!

 He de dir que no acostumo a llegir gaires llibres d'aquests, però... Ostres! Aquest llibre m'està agradant més que l'anterior. El tema de la família és genial. Vull dir, em sembla massa conegut el tema dels pares que apareixen per casa i s'estiren al sofà mentre els seus nens et destrossen la casa. I pares que no diuen res als seus nens, i pobre de tu que els diguis alguna cosa quan t'estan destrossant la casa, perquè "han de conèixer els límits per ells mateixos". És clar, és la teva casa, la que destrossen! Això per no parlar de la gent que apareix per casa i es queden... És que, encara que sigui un tòpic, existeixen de veritat, i se'ls veu per llocs!!! Veure'ls retratats en un llibre fa que t'adonis que almenys hi ha més gent així...

2


M'ha encantat l'escena on l'Erica li posa el plat amb menjar per barret a la dona del seu cosí. Quants hem volgut fer alguna cosa d'aquestes en una situació similar?

 El que vaig pensar d'en Gabriel Hult no s'aguanta... L'altra noia que va morir era una bona noia. I de la d'ara no se'n sap res... Així que seguiré llegint, a veure què...

3


M'ho estic passant molt bé llegint el llibre, i em costa deixar-lo per anar a fer una altra cosa... Em té ben enganxada.

Però no tinc cap més teoria, a part de la d'en Gabriel Hult... I tampoc s'agafa massa per enlloc. És clar que això que ell i el seu germà poguessin curar a gent tampoc s'agafa massa per enlloc...

Pensava que havien matat a la Siv per alguna raó (com ara que havia tingut el fill, etc.) i que a la Mona l'havien matat perquè havia vist alguna cosa (com enterrava a la Siv o alguna cosa així). La meva següent teoria era que la Tanja era la filla de la Siv. Però tampoc està bé, perquè la filla de la Siv no es deia Tanja, i a més es va morir. I, d'altra banda, la noia que acaba de desaparèixer, la Jenny. No és possible que l'hagin agafat perquè ha vist alguna cosa (si és que l'ha agafat la mateixa persona), perquè quan va desaparèixer la Tanja ja feia dies que l'havien trobat.

 Així que no se m'acudeix res, a part de que algú vulgui copiar el que van fer fa 20 anys. Però... aquest algú que ho volia copiar, com podia saber on eren els cadàvers de les altres noies? En fi, que estic ben perduda. Però segueixo sospitant d'en Gabriel (bé, tampoc hi ha gaires personatges, i homes d'una certa edat, menys...)

4

Doncs al final la Tanja sí que era la filla de la Siv. Però la meva teoria anterior no s'aguanta, perquè la Siv i la Mona van coincidir vives mentre estaven segrestades. Així que no pot ser que la Mona veiés alguna cosa.

El que sí que crec és que la terra que han trobat és de la granja dels Hult. Però avui només tinc interrogants:

- Per què la Solveig fa xantatge a la seva cunyada? Què sap d'ella? No pot ser res relacionat amb el cas, perquè sinó ella no s'hagués posat com es va posar quan va saber que havien aparegut els cadàvers de la Siv i la Mona...
- Què sap en Johan que fa que pugui fer xantatge a la seva cosina per no dir res? Va veure a algú desenterrant cadàvers? En Gabriel? Algú altre? 

5

 Així que ha de ser un familiar d'en Johannes Hult. Mmm... Fa massa temps que dic que va ser en Gabriel. De fet, és l'únic home que podia haver matat a les 3 noies que de moment estan mortes. Però... No pot ser que sigui tan fàcil.

 Així doncs, qui és l'assassí? Jo crec que no és en Johan. Les meves sospites serien: 1.  Gabriel. 2. Jacob. 3. Robert. 4. Johan.

6


D'acord. Ja sé per què la Solveig xantatjava a la Laine. Ostres, no m'ho hagués imaginat mai.

Pel que fa a en Johan. No tinc cap raó que apunti cap a ell, però sospito d'en Kennedy. Ell ho faria tot perquè en Jacob no tingués problemes. I com que en Jacob té problemes perquè en Johan va explicar que havia vist a la Tanja... estic segur que li va demanar que digués que era mentida que havia vist a la Tanja. I, al dir-li que no, va perdre els nervis.

I pel que fa als assassinats, segueixo pensant que la persona que va matar les dones fa anys ha de ser la mateixa que ha matat ara a la Tanja. Sinó, com podria ser que sabés què els feien a les noies i ho tornés a fer? I, el que és més important, com podia saber on estaven enterrades les noies?

Si només miro al que va passar a l'any 69, tinc 3 candidats clars. Tots 3 tenen el mateix motiu: en Jacob (que és el seu fill o nét) està a l'hospital. Fa temps podien curar a gent, però ara no poden fer res per en Jacob. Així que intenten "practicar" amb les noies. Els trenquen óssos (el dolor que senten elles) i després intenten que es curin (les mans càlides que senten elles). Però no se'n surten. Així que... El problema és que, de les 3 persones que podien haver fet això, dues estan mortes. El que em porta, altre cop, a en Gabriel. Però l'ADN d'en Gabriel no coincideix amb el que han trobat a la Tanja, així que...

I, altre cop, tirant pals de cec... No podria ser que en Johannes trobés a la Siv malferida pel cop que es va donar amb la bici i la portés en cotxe a... el seu germà? El seu pare? Aleshores sí que algú l'hauria vist amb ella al cotxe, i ell sabria qui va matar a la Siv. Per això el van matar a ell. Mmm... Segueixo sense tenir-ho massa clar. Hauré de llegir una mica més. Tot i que em queden 50 pàgines... així que com a molt, una teoria més i la solució.

6

Tenia raó amb en Kennedy. Coi de nano! Però, com era molt normal, no tenia raó amb en Gabriel... pobre, era l'únic que no tenia cap culpa de res!

Al final sí que en Johannes era el que havia matat a la Siv i la Mona. I en Jacob (en Jacob!) a les altres dues. I l'Ephraim a en Johannes...