18 de febrer de 2012

El último teorema


 Acabat el llibre, el que puc dir és que... l'he deixat a l'estanteria de llibres de ciència ficció que no són els meus preferits, però que tampoc són un complet desastre.

 En general, la idea del llibre és bona. I el llibre es llegeix bé. Però... si no està entre els preferits, és que hi ha d'haver un però...

 Per començar, tota la història del teorema de Fermat, i la demostració en 5 pàgines feta per una persona que no té estudis. Mmm... Això sí que és ciència ficció, i no pas de la creïble!!!

 Per continuar, la vida del protagonista principal. D'acord, el tio troba la demostració del teorema de Fermat, però llavors... què fa a la vida? Li donen un lloc per treballar als Estats Units, on pot fer recerca i es dedica a... a què? A deprimir-se perquè no té feina? I quan li donen una feina a la universitat, no sap ni què explicar a la classe... i a sobre (cosa que em va sentar fatal després de l'esforç per explicar què és la recerca), quan li diuen que té uns mesos lliures de classes per fer recerca... al tio no se li acudeix res més que dir que té vacances i buscar on pot anar!!! Se'm va quedar cara de "perdona?"

 Això per no parlar de la família perfecta que té: la dona perfecta, la filla perfecta... I el fill? De cop és un geni, de cop és retrassat, i de cop... de cop ja no diuen res i et quedes amb les ganes de saber què coi és el nano aquell.

 I, ja per acabar, els extraterrestres. Ja em perdonaran, però... s'hagués agraït que haguessin explicat una mica alguna cosa. No una mica més. Directament una mica i prou!!!

 En resum: la idea és molt bona, el llibre és bo, però deixa un munt de coses sense resoldre... i hi ha unes quantes coses que no s'aguanten de cap de les maneres.

 Això sí: està bé per passar una bona estona, i és entretingut. Per això queda entre els llibre que no són els meus preferits... però que anirien just darrere (o sigui, per resumir, 4 de 5 estrelles).