26 de febrer de 2012

Allà on els arbres canten


Avui no veig cap manera més ràpida de dir què m'ha semblat el llibre que amb les respostes a 3 preguntes. Després explicaré les respostes amb més deteniment...

És un llibre dolent? Mmm... no. Almenys, no costa de llegir.
És un llibre que recomanaries llegir? No.
Per què? Doncs perquè el llibre no deixa de ser res més que un conte, o una faula... de 500 pàgines! No aprofundeix en un munt de coses en les que podria aprofundir, crea un mont de fantasia on no acaba explicant res del que és aquest món, i a canvi explica... doncs no tinc clar què explica, perquè pel que diu, ho podria haver dit en 10 pàgines!

El llibre representa que té dues parts: la primera, on no hi ha fantasia, que ens introdueix en el món de Nòrtia. La segona, on representa que hi ha la part fantàstica, on representa que ens ha de revelar els secrets del Gran Bosc...

 La primera part també està dividida en dues sub-parts (imaginàries meves). És el tros que més m'ha agradat del llibre, perquè prometia alguna cosa... que després no va arribar. En un principi sembla una història medieval de cavallers i princeses... per acabar en un tros que jo defineixo com "una còpia de Robin Hood". D'acord, ja sé que no robaven els bàrbars per donar-ho als pobres, però... s'amagaven en un bosc, amparats per la superstició del poble, mentre intentaven combatre a l'enemic que els havia envaït...

 Amb la segona part arriba l'Uri, i amb ell, hauria d'arribar la fantasia. I dic hauria d'arribar perquè... tot i que es podria haver tret molt de suc a la història de l'Uri, em dóna la impressió que l'únic que s'explica al llibre és les criaturades de la Viana, provocades per ser una nena mimada, i res més. Per què l'Uri es va convertir en un nen? Com? Qui el va ajudar? O què?

 D'on venen els arbres que canten? Com van poder arribar els bàrbars al mig del Gran Bosc? D'on venen els éssers petits que habiten el bosc? Per què no els fan res als bàrbars?

 El món sembla molt interessant, però... he acabat el llibre sense tenir la sensació d'haver llegit res de fantasia. Només he llegit una història d'amor, i a sobre, de les dolentes.

 He acabat el llibre amb la impressió que he llegit un conte com els que llegia quan era petita. Però els contes que llegia quan era petita... tenien unes 10 pàgines i eren molt més interessants!