Sí, però no. M'explico: el llibre m'ha semblat molt interessant, però a estones se m'ha fet molt pesat.
La part més pesada, segurament, és la primera: es presenta com a diari de la Nicole, on va explicant bàsicament el naixement dels seus fills. És interessant, però jo volia llegir alguna cosa més de ciència ficció, no una novel.la sobre una dona que tenia fills i intentava fer que hi hagués la màxima diversitat genètica.
La part del nòdul és la més interessant de totes. Llàstima que sigui la més curta (!) D'acord, si en aquesta part ens haguessin explicat ja tots els secrets, no hi hauria un quart llibre, però és clar...
També és interessant la introducció de nous personatges, tot i que els personatges que van en l'última nau ja es veu venir que portaran problemes, sobretot un en particular.
I, gairebé igual d'interessant que la part del nòdul és la part en què en Richard interactua amb una altra espècie. Altre cop, però, massa curta!
I, ja per acabar, la última part em recorda molt la saga de Marte Rojo, Marte Verde i Marte Azul, quan la societat comença a tenir problemes. Suposo que era inevitable, però no sé si calia...
Llegiré l'últim llibre, on espero que hi hagi més trossos de l'estil dels del nòdul i menys "socials". Tot i així, en algun moment m'agradaria saber què se n'ha fet de la Simone...
27 d’octubre del 2014
3 d’octubre del 2014
La memoria de la Tierra
He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès, i molt. I ho ha fet en positiu.
Havia llegit el joc d'Ender i el record que en tenia és que no m'havia acabat de convèncer, així que em feia una mica de por començar un llibre del mateix autor. Però no, el llibre m'ha encantat.
Si li hagués de posar un però seria la violència dels germans grans d'en Nafai contra ell. D'acord, els personatges són així, però potser no calia...
La idea del llibre és molt bona: l'acció té lloc a "Armonía", un planeta on els humans es van exiliar després de destruir la Terra. La societat és "antiga", en el sentit de que no tenen cotxes, ni res que se li assembli, ni altres coses que ara creiem que han existit sempre, però tenen altres coses com ordenadors.
Els habitants del planeta tenen una religió, que consisteix en creure en una "ànima suprema", que ja des del primer capítol els lectors sabem què és.
El llibre bàsicament explica la història d'en Nafai, que és un nen que viu en aquest món i... no sé què dir per no escriure espòilers. Només que val molt la pena, i ja espero la segona part!
Havia llegit el joc d'Ender i el record que en tenia és que no m'havia acabat de convèncer, així que em feia una mica de por començar un llibre del mateix autor. Però no, el llibre m'ha encantat.
Si li hagués de posar un però seria la violència dels germans grans d'en Nafai contra ell. D'acord, els personatges són així, però potser no calia...
La idea del llibre és molt bona: l'acció té lloc a "Armonía", un planeta on els humans es van exiliar després de destruir la Terra. La societat és "antiga", en el sentit de que no tenen cotxes, ni res que se li assembli, ni altres coses que ara creiem que han existit sempre, però tenen altres coses com ordenadors.
Els habitants del planeta tenen una religió, que consisteix en creure en una "ànima suprema", que ja des del primer capítol els lectors sabem què és.
El llibre bàsicament explica la història d'en Nafai, que és un nen que viu en aquest món i... no sé què dir per no escriure espòilers. Només que val molt la pena, i ja espero la segona part!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)