27 d’octubre del 2014

El jardín de Rama

Sí, però no. M'explico: el llibre m'ha semblat molt interessant, però a estones se m'ha fet molt pesat.

La part més pesada, segurament, és la primera: es presenta com a diari de la Nicole, on va explicant bàsicament el naixement dels seus fills. És interessant, però jo volia llegir alguna cosa més de ciència ficció, no una novel.la sobre una dona que tenia fills i intentava fer que hi hagués la màxima diversitat genètica.

La part del nòdul és la més interessant de totes. Llàstima que sigui la més curta (!) D'acord, si en aquesta part ens haguessin explicat ja tots els secrets, no hi hauria un quart llibre, però és clar...

 També és interessant la introducció de nous personatges, tot i que els personatges que van en l'última nau ja es veu venir que portaran problemes, sobretot un en particular.

 I, gairebé igual d'interessant que la part del nòdul és la part en què en Richard interactua amb una altra espècie. Altre cop, però, massa curta!

 I, ja per acabar, la última part em recorda molt la saga de Marte Rojo, Marte Verde i Marte Azul, quan la societat comença a tenir problemes. Suposo que era inevitable, però no sé si calia...

 Llegiré l'últim llibre, on espero que hi hagi més trossos de l'estil dels del nòdul i menys "socials". Tot i així, en algun moment m'agradaria saber què se n'ha fet de la Simone...