He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès, i molt. I ho ha fet en positiu.
Havia llegit el joc d'Ender i el record que en tenia és que no m'havia acabat de convèncer, així que em feia una mica de por començar un llibre del mateix autor. Però no, el llibre m'ha encantat.
Si li hagués de posar un però seria la violència dels germans grans d'en Nafai contra ell. D'acord, els personatges són així, però potser no calia...
La idea del llibre és molt bona: l'acció té lloc a "Armonía", un planeta on els humans es van exiliar després de destruir la Terra. La societat és "antiga", en el sentit de que no tenen cotxes, ni res que se li assembli, ni altres coses que ara creiem que han existit sempre, però tenen altres coses com ordenadors.
Els habitants del planeta tenen una religió, que consisteix en creure en una "ànima suprema", que ja des del primer capítol els lectors sabem què és.
El llibre bàsicament explica la història d'en Nafai, que és un nen que viu en aquest món i... no sé què dir per no escriure espòilers. Només que val molt la pena, i ja espero la segona part!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada