21 de gener de 2016

La història dels pares d'en Merlí


Títol: Taliesin
Autor: Stephen R. Lawhead
Saga: Pendragón - 1
Pàgines: 633
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Ja fa gairebé 9 anys que havia llegit aquest llibre, però en recordava poc. Quan em vaig decidir a re-emprendre la saga, vaig decidir tornar-lo a llegir, i no me n'he penedit. D'una banda, perquè recordava poca cosa i no hagués entès res si hagués agafat Merlí directament. I, de l'altra, perquè m'ha agradat molt :-)

Recordava una mica la història de la Charis, però no gaire. Recordava la seva etapa com a ballarina, i sobretot recordava la destrucció de l'Atlàntida. No triga gaire, però crec que em va impactar.

 D'en Taliesin recordava el seu origen, i poca cosa més.

 I se m'havia oblidat del tot la tercera part, la part on es reuneixen.

 Com l'altra vegada, hagués agraït saber la procedència d'en Taliesin, però com no m'expliquin res en els propers llibres, em quedaré amb les ganes.

 I, després de llegir el que vaig escriure fa tants anys... crec que llavors escrivia millor sobre els llibres, i tot el que dic ho segueixo pensant, inclús el fet de voler llegir de seguida els llibres següents (per què no ho vaig fer?) Aquí les meves paraules:

Comença amb dues històries, la de la Charis, la filla del rei Avallach, que viu a l'Atlàntida, i la d'en Taliesin, un nen que és trobat recent nascut pel príncep Elphin.

M'he quedat amb les ganes de saber d'on provenia realment en Taliesin, però suposo que això ajuda a fomentar l'aura de misteri que envolta al personatge.

Tot i així, aquest llibre comença a posar les pedres de la llegenda del gran mag. Una mare que prové de l'Atlàntida, que en va fugir just abans de ser destruida, i que tothom la considera la dona més maca que ha vist mai. Que, a més, els bretons tracten el seu poble com a un poble de fades i es pensen que són màgics. I, a més, filla d'un rei. I un pare que el van trobar al fons del riu, acabat de néixer, mig mort, i que acaba vivint també com a fill d'un gran rei, però que a sobre és un gran cantor, i la gent, només de sentir-lo cantar, cau rendida als seus peus.

I un nen, en Merlí, que sembla que neix mort, però que, per art de màgia, resucita, una nit que els estels diuen que ha de néixer el més gran d'entre tots els Reis.

El llibre, en alguns trossos, és una mica lent. També m'hi sobra una mica tota la part del cristianisme. No ha de ser tot bo, no? Però ja tinc ganes de llegir-ne la segona part. I la tercera. I la quarta. I la cinquena.