Títol: Hasta el fin de tus días
Autor: Mark Edwards
Saga: -
Pàgines:440
Puntuació: ☹☹
Vaig començar a llegir el llibre sense saber què em podia esperar. Hi vaig trobar uns anglesos pujant a un tren a Romania. El tren, i la manera d'explicar la situació, feia por (el que s'esperava del llibre, suposo). De cop, els expulsen del tren, a mitja nit, i els deixen en una estació de mala mort perduda al mig del bosc. Una noia romanesa és expulsada amb ells, i la noia desapareix. La busquen i... i, de cop, els dos anglesos ja tornen a ser a casa seva i ha passat un temps.
I llavors comença el calvari de llibre (vaig estar a punt de deixar-lo). Uns personatges que no tenen cap mena d'atractiu, coses rares que comencen a passar, i la història del que va passar aquella nit que va sortint amb compta-gotes. Tant, que quan finalment llegeixes el que va passar, penses: "I per això tanta història?" De fet, si s'hagués explicat just quan estaven al mig del bosc, hagués tingut més gràcia, però així, fatal.
La cosa bona és que, un cop sabem què va passar, comencem a veure el punt de vista dels romanesos, i els personatges són més empàtics. El tros on s'explica la història de la noia romanesa és el més interessant del llibre. Fins i tot arribes a pensar que, després de llegir la segona part, potser el llibre no està tan malament...
Fins que arribes al final i veus com l'autor fa un últim gir a l'argument. Un autor que s'ha passat pàgines i pàgines avorrint-te amb la promesa que t'acabarà explicant què va passar al bosc, i que de cop et fa un gir a les dues últimes pàgines... per deixar la història penjada. Que potser pensa fer una segona part?
En resum: un llibre per no llegir.