Títol: La senda del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.2/3
Pàgines: 415
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Després d'acabar-lo només puc dir una cosa: trobaré a faltar en Traspié. No sé si el retrobaré en alguna altra de les trilogies de l'autora (espero!), però continuaré amb "Las leyes del mar", i crec que aquí no hi ha Traspié.
Una gran part del fet que el llibre m'hagi agradat tant ha sigut l'Ojos de Noche i la seva senzillesa, però a la vegada profunditat. M'ha fet somriure quan aconseguia comunicar-se amb algú que no fos en Trapié. Una de les millors escenes és quan se'n va amb el Bufón, comença a pensar que li piquen les orelles, i el Bufón comença a rascar-lo. És clar que la part que té en el final del llibre, fent-li entendre a la Kettricken el que passa, també és memorable.
Per descomptat, el final d'en Regio (abans del final-final), em va fer riure molt: com en Traspié va aconseguir que fes tot el que ell volia. Però, tot i així, em va entristir l'últim cop que va habilitar amb la Molly.
S'ha de llegir, i arribar fins aquí. Potser és una mica llarg, però val la pena! Per tots plegats, però sobretot per veure-ho tot amb els ulls d'en Trapié i l'Ojos de Noche.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada