Asimov, com sempre, genial.
Rellegir la fundació està essent molt productiu, sobretot perquè no recordo gaire bé les coses, i en cert sentit, com que només en tinc una idea general, és com si la tornés a llegir per primer cop. Aquest cop no trigaré tant de temps a rellegir-la!
Com els altres, aquest també té trossos genials. La conversa entre l'alcaldesa Branno i en Gendival és immillorable. Així com la intel.ligència de l'alcaldesa per parar la trampa a en Compor. I, és clar, la intel.ligència d'en Trevize a l'hora d'escollir que tot quedi tal com està.
Es veu que aquest llibre és posterior, però tot i així, segueix tenint la gràcia de tots els llibres de la fundació.
25 de juny del 2011
10 de juny del 2011
Llums del nord
Vaig agafar el llibre de la biblioteca un dia en què no hi havia cap "novetat" que em cridés l'atenció, i en el que no havia anat amb cap "recomanació" per buscar. Vaig estar mirant, i mirant, i em va semblar un llibre "conegut", d'aquells que ha llegit molta gent (si fins i tot n'han fet una pel.lícula, per alguna cosa serà... o potser és primer la pel.lícula i després el boom del llibre?). Va ser una mica de curiositat, però he de reconèixer que em feia mooooooooooooolta mandra llegir-lo. Pensava que no m'agradaria gens.
M'equivocava.
Porto una bona ratxa de llibres que m'estan agradant, i aquest no ha sigut una excepció. Ja des del principi que em va enganxar, i encantar!
D'acord, en alguns moments la Lyra em cansava una mica, i al final, quan en Roger es mor, m'he enfadat bastant...
Però, en general, un gran llibre. A veure quan agafo el següent...
M'equivocava.
Porto una bona ratxa de llibres que m'estan agradant, i aquest no ha sigut una excepció. Ja des del principi que em va enganxar, i encantar!
D'acord, en alguns moments la Lyra em cansava una mica, i al final, quan en Roger es mor, m'he enfadat bastant...
Però, en general, un gran llibre. A veure quan agafo el següent...
5 de juny del 2011
El descobriment de les bruixes
Sí i no.
El llibre comença amb ritme, enganxa de seguida, i té un no sé què que em crida l'atenció.
Fins que apareix en Matthew.
Aleshores el llibre es converteix en una còpia adulta de la saga de Crepúsculo. En Matthew és una barreja entre l'Edward Cullen amb el doble d'edat i en Carlisle Cullen. Si fins i tot es dedica al mateix!
La part "vampírica" em sembla tant un "faig això, que ja sé que ven", que em feia ràbia i tot.
Però llavors tornen les bruixes i la part "bruixa". A més, hi ha viatges en el temps... i això em pot! No hi ha llibre de viatges en el temps que no em captivi!
Llàstima que el llibre just acaba quan ja em pensava que coneixeria l'Anglaterra de fa uns quants segles...
Així que s'haurà d'esperar al segon (i tercer) llibres. Llibres que llegiré perquè tinc curiositat per saber com s'ho fa per lligar la història amb el viatge al passat... i perquè tinc ganes de saber com aconsegueix que acabi bé un llibre amb una persona "mortal" i una que pot viure molts segles... a poder ser, sense copiar el final de Crepuscle...
Veurem com és la continuació... quan surti.
El llibre comença amb ritme, enganxa de seguida, i té un no sé què que em crida l'atenció.
Fins que apareix en Matthew.
Aleshores el llibre es converteix en una còpia adulta de la saga de Crepúsculo. En Matthew és una barreja entre l'Edward Cullen amb el doble d'edat i en Carlisle Cullen. Si fins i tot es dedica al mateix!
La part "vampírica" em sembla tant un "faig això, que ja sé que ven", que em feia ràbia i tot.
Però llavors tornen les bruixes i la part "bruixa". A més, hi ha viatges en el temps... i això em pot! No hi ha llibre de viatges en el temps que no em captivi!
Llàstima que el llibre just acaba quan ja em pensava que coneixeria l'Anglaterra de fa uns quants segles...
Així que s'haurà d'esperar al segon (i tercer) llibres. Llibres que llegiré perquè tinc curiositat per saber com s'ho fa per lligar la història amb el viatge al passat... i perquè tinc ganes de saber com aconsegueix que acabi bé un llibre amb una persona "mortal" i una que pot viure molts segles... a poder ser, sense copiar el final de Crepuscle...
Veurem com és la continuació... quan surti.
27 de maig del 2011
I quan s'acaba un llibre, què?
Els llibres (en paper) m'arriben de 3 fonts diferents: algun cop me'n deixen algun, en trec de la biblioteca o són llibres meus (ja sigui perquè els he comprat jo, ja sigui perquè me'ls han regalat).
En el cas d'un llibre "deixat", ja sigui a través d'algú proper o a través de la biblioteca, està clar què fer-ne un cop llegits: es retornen, i ja està.
Però, què passa amb els llibres que són meus?
Els llibres que són meus es poden dividir en 3 grans grups (tot i que els dos primers no tenen intersecció buida...)
Els llibres que m'han agradat tant que sé que algun dia rellegiré. Aquests llibres s'han de quedar a casa, perquè qualsevol dia els agafaré i els rellegiré, o els deixaré a algú proper (que sàpiga que me'l tornarà!!!), amb una bona recomanació.
Els llibres que no rellegiré, però que són importants. Aquí hi entrarien els llibres que són importants perquè signifiquen alguna cosa, per qui o quan me'ls van regalar o per quan me'ls vaig comprar. També hi entren aquells llibres que sé que no rellegiré, però crec que són importants de llegir algun cop a la vida, i que algun dia deixaré a gent propera.
Però hi ha un tercer grup de llibres. Els llibres que sé que no rellegiré, que sóc incapaç de deixar a algú amb una bona recomanació al darrere, i que no tenen un significat especial (d'acord, tots els llibres són especials, però no estan comprats en un lloc especial, ni em porten records). Què s'ha de fer amb aquests llibres?
Es poden guardar a l'estanteria. Sí.
Es poden guardar en caixes quan l'estanteria es fa petita perquè hi ha massa llibres i hi vull guardar els que vull rellegir. També.
Però no és molt trist per un pobre llibre que algú se l'hagi llegit, no li hagi agradat, i el que hagi fet hagi sigut acabar en una caixa tancat? Jo crec que els llibres són perquè la gent els llegeixi, així que fa uns dies em vaig donar d'alta al bookcrossing, i ja tinc planejat el primer llibre que alliberaré :-P
Els "meus" llibres, a part d'una etiqueta del bookcrossing, tindran el següent text:
A veure quants llibres que a mi no m'han agradat troben algú a qui agradin!
A tothom no li agraden els mateixos llibres, així que... tot és possible!
En el cas d'un llibre "deixat", ja sigui a través d'algú proper o a través de la biblioteca, està clar què fer-ne un cop llegits: es retornen, i ja està.
Però, què passa amb els llibres que són meus?
Els llibres que són meus es poden dividir en 3 grans grups (tot i que els dos primers no tenen intersecció buida...)
Els llibres que m'han agradat tant que sé que algun dia rellegiré. Aquests llibres s'han de quedar a casa, perquè qualsevol dia els agafaré i els rellegiré, o els deixaré a algú proper (que sàpiga que me'l tornarà!!!), amb una bona recomanació.
Els llibres que no rellegiré, però que són importants. Aquí hi entrarien els llibres que són importants perquè signifiquen alguna cosa, per qui o quan me'ls van regalar o per quan me'ls vaig comprar. També hi entren aquells llibres que sé que no rellegiré, però crec que són importants de llegir algun cop a la vida, i que algun dia deixaré a gent propera.
Però hi ha un tercer grup de llibres. Els llibres que sé que no rellegiré, que sóc incapaç de deixar a algú amb una bona recomanació al darrere, i que no tenen un significat especial (d'acord, tots els llibres són especials, però no estan comprats en un lloc especial, ni em porten records). Què s'ha de fer amb aquests llibres?
Es poden guardar a l'estanteria. Sí.
Es poden guardar en caixes quan l'estanteria es fa petita perquè hi ha massa llibres i hi vull guardar els que vull rellegir. També.
Però no és molt trist per un pobre llibre que algú se l'hagi llegit, no li hagi agradat, i el que hagi fet hagi sigut acabar en una caixa tancat? Jo crec que els llibres són perquè la gent els llegeixi, així que fa uns dies em vaig donar d'alta al bookcrossing, i ja tinc planejat el primer llibre que alliberaré :-P
Els "meus" llibres, a part d'una etiqueta del bookcrossing, tindran el següent text:
Tot llibre necessita ser estimat i llegit moltes vegades.
Si m'has trobat, m'has llegit, i creus que em tornaràs a llegir algun dia, conserva'm amb tu. Però recomana'm als teus amics i deixa que ells també em llegeixin!
Si no t'interessa el que explico, o creus que no tornaràs a llegir-me més, regala'm a algú proper, o deixa'm en algun lloc perquè algú em pugui trobar.
I, en qualsevol cas, la primera persona que em va alliberar estarà contenta de saber que el llibre ha arribat a bones mans. Si li vols fer saber, només cal que et connectis a la web http://www.bookcrossing.com/, i diguis que has trobat el llibre (es pot fer anònimament) amb aquest codi:
A veure quants llibres que a mi no m'han agradat troben algú a qui agradin!
A tothom no li agraden els mateixos llibres, així que... tot és possible!
25 de maig del 2011
El descobriment de les bruixes (1)
El llibre estava molt bé, era genial, interessant... Fins que en Matthew Clairmont ha començat a ser una còpia de l'Edward Cullen. Per favor!
Havia de conduir també un Jaguar? I assemblar-se tant de caràcter? També havia de ser "vegeterià"... Per favor! Que no hi ha més tipus de vampirs? On és la imaginació?
Si és que en comptes de dir-li Matthew li diu Edward, i a mi em cola...
Havia de conduir també un Jaguar? I assemblar-se tant de caràcter? També havia de ser "vegeterià"... Per favor! Que no hi ha més tipus de vampirs? On és la imaginació?
Si és que en comptes de dir-li Matthew li diu Edward, i a mi em cola...
23 de maig del 2011
Los cazadores de mamuts
Ara ja feia un temps que m'havia llegit "El clan del oso cavernario" i "El valle de los caballos". Però, després d'haver-me llegit "Los cazadores de mamuts", la veritat és que dubto que m'agradessin més que aquest.
Potser és que n'havia sentit moltes coses: que si es feia pesat, que si no sé què...
A mi no se m'ha fet gens pesat, al contrari.
Pensava que el tema Ayla-Jondalar-Ranec se'm faria pesat, i malgrat crec que no feia falta (d'acord, per la història feia falta, potser, però hagués pogut passar perfectament sense!), tampoc ha sigut un monogràfic del tema.
El "pitjor" del llibre és aquella sensació de que la nostra societat (i sobretot la societat de l'Edat Mitjana o anterior) no ha pogut evolucionar des d'una societat on la dona era tan venerada, i tot donava voltes entorn de la dona. Si fins i tot la dona es podia "casar" amb dos homes diferents! Però al revés era quasi impossible!
Però, d'altra banda, m'han agradat molt les històries, com són els Mamutoi, com es comporten, les coses que fan, etc.
En algun moment he trobat molt "forçat" que precisament hagi anat a parar al campament on tenen un nen mig Neanderthal, i que en Mamut hagués viscut just en el mateix clan a on va anar a parar l'Ayla ja em sembla massa coincidència.
Però només són peròs petits. No es fa llarg. I et fa venir ganes de més.
Tot i així, em prendré un descanset...
Potser és que n'havia sentit moltes coses: que si es feia pesat, que si no sé què...
A mi no se m'ha fet gens pesat, al contrari.
Pensava que el tema Ayla-Jondalar-Ranec se'm faria pesat, i malgrat crec que no feia falta (d'acord, per la història feia falta, potser, però hagués pogut passar perfectament sense!), tampoc ha sigut un monogràfic del tema.
El "pitjor" del llibre és aquella sensació de que la nostra societat (i sobretot la societat de l'Edat Mitjana o anterior) no ha pogut evolucionar des d'una societat on la dona era tan venerada, i tot donava voltes entorn de la dona. Si fins i tot la dona es podia "casar" amb dos homes diferents! Però al revés era quasi impossible!
Però, d'altra banda, m'han agradat molt les històries, com són els Mamutoi, com es comporten, les coses que fan, etc.
En algun moment he trobat molt "forçat" que precisament hagi anat a parar al campament on tenen un nen mig Neanderthal, i que en Mamut hagués viscut just en el mateix clan a on va anar a parar l'Ayla ja em sembla massa coincidència.
Però només són peròs petits. No es fa llarg. I et fa venir ganes de més.
Tot i així, em prendré un descanset...
7 de maig del 2011
Los cazadores de Mamuts - El paper de la dona?
Porto una tercera part de "Los cazadores de Mamuts" llegida (més o menys).
Ja sé que és literatura, i que és molt difícil saber com era la societat en la que estan ambientats els llibres, però...
El primer llibre em va convèncer. D'acord, que adoptessin a l'Ayla era una mica surrealista, però els costums de la gent, i les diferències entre homes i dones em semblaven bastant creïbles, així com les diferents tradicions.
Del segon llibre em va cansar una mica la part d'en Thonolan i en Jondalar...
Però amb el tercer tinc una espècie de sensació de "això no m'ho crec de cap de les maneres".
No és només el fet de trobar a faltar que l'home exerceixi un domini sobre la dona (que també). Em dóna la impressió que en una societat com aquesta, la dona hauria d'estar dominada. Són un munt de detalls, les tradicions dels Mamutoi, com ara que la dona és la que aporta el valor a una família, que la dona és la que dóna valor als fills, i sobretot, que com més fills té una dona, més valor té.
Aquesta veneració de la dona com a "Mare", com a creadora, i com a membre més important dels campaments (d'acord, hi ha un jefe, però també hi ha la Dona-Que-Mana...) em sembla surrealista i fa que, tot i que el llibre m'agrada, em quedi amb un sentiment de "jo això no m'ho crec ni borratxa!".
D'altra banda (ja he dit que només he llegit una tercera part del llibre), em fa molta por que el llibre s'acabi convertint en una novel.la rosa amb el triangle Ayla-Jondalar-Ranec.
Abans no passi res més, l'Ayla sempre m'ha caigut bé. D'alguna manera és una lluitadora (i la protagonista...) Però... en Jondalar cada cop em fa més ràbia. És clar que no és res comparada amb la ràbia que em fa en Ranec. Així que si això es converteix en un triangle entre els tres, i m'he d'acabar llegint trossos on l'Ayla no es decideixi per un i per l'altre... buf... No sé si podré suportar les dues terceres parts de llibre que falten... I més, sabent ja el final (o sinó, d'on surten els altres llibres?)
Ja sé que és literatura, i que és molt difícil saber com era la societat en la que estan ambientats els llibres, però...
El primer llibre em va convèncer. D'acord, que adoptessin a l'Ayla era una mica surrealista, però els costums de la gent, i les diferències entre homes i dones em semblaven bastant creïbles, així com les diferents tradicions.
Del segon llibre em va cansar una mica la part d'en Thonolan i en Jondalar...
Però amb el tercer tinc una espècie de sensació de "això no m'ho crec de cap de les maneres".
No és només el fet de trobar a faltar que l'home exerceixi un domini sobre la dona (que també). Em dóna la impressió que en una societat com aquesta, la dona hauria d'estar dominada. Són un munt de detalls, les tradicions dels Mamutoi, com ara que la dona és la que aporta el valor a una família, que la dona és la que dóna valor als fills, i sobretot, que com més fills té una dona, més valor té.
Aquesta veneració de la dona com a "Mare", com a creadora, i com a membre més important dels campaments (d'acord, hi ha un jefe, però també hi ha la Dona-Que-Mana...) em sembla surrealista i fa que, tot i que el llibre m'agrada, em quedi amb un sentiment de "jo això no m'ho crec ni borratxa!".
D'altra banda (ja he dit que només he llegit una tercera part del llibre), em fa molta por que el llibre s'acabi convertint en una novel.la rosa amb el triangle Ayla-Jondalar-Ranec.
Abans no passi res més, l'Ayla sempre m'ha caigut bé. D'alguna manera és una lluitadora (i la protagonista...) Però... en Jondalar cada cop em fa més ràbia. És clar que no és res comparada amb la ràbia que em fa en Ranec. Així que si això es converteix en un triangle entre els tres, i m'he d'acabar llegint trossos on l'Ayla no es decideixi per un i per l'altre... buf... No sé si podré suportar les dues terceres parts de llibre que falten... I més, sabent ja el final (o sinó, d'on surten els altres llibres?)
6 de maig del 2011
Resum de Festín de cuervos
Ja està, ja està. Ja no hi ha més posts de Festín de cuervos. Només un resum del que hi ha:
5 de maig del 2011
Festín de cuervos - Jon
En principi en Jon no ha de sortir a Festín de Cuervos, però hi surt una mica de banda. En Jon, el meu personatge preferit junt amb l'Arya...
... que m'ha fet enfadar! Entenc la seva motivació en fer que l'Elí s'endugui el fill d'en Mance en comptes del seu propi fill fins a Antigua. Però és cruel. Molt cruel.
M'agradava més l'altre Jon. Ja sé que és la necessitat i així salva un nen de la boja de la Melissandre, però tot i així... no és just!
... que m'ha fet enfadar! Entenc la seva motivació en fer que l'Elí s'endugui el fill d'en Mance en comptes del seu propi fill fins a Antigua. Però és cruel. Molt cruel.
M'agradava més l'altre Jon. Ja sé que és la necessitat i així salva un nen de la boja de la Melissandre, però tot i així... no és just!
4 de maig del 2011
Festín de cuervos - Margaery
Cada cop tinc més ganes que, en algun moment, hi hagi un capítol des del punt de vista de la Margaery. Em té molt intrigada...
D'acord, només en parla la Cersei, que seria la seva enemiga més gran, i és clar, costa de saber la veritat sobre la Margaery. En principi sembla bona gent, però vista des dels ulls de la Cersei...
I, és clar, es passa el dia divertint-se.
Però també algú la va assessorar molt bé perquè mai estés sola. Sola del tot. Perquè no li poguessin dir que havia fet res que no havia fet, o perquè no tingués temptacions de fer-ho.
Tot i així, m'encanta la seva intel.ligència i la forma de fer quedar fatal a la Cersei, i trobar-li totes les coses que diu i que no hauria de dir.
I la pregunta és: hi ha una altra dona al llibre que se'n va al llit amb el seu germà? Per què volia el té de la lluna?
D'acord, només en parla la Cersei, que seria la seva enemiga més gran, i és clar, costa de saber la veritat sobre la Margaery. En principi sembla bona gent, però vista des dels ulls de la Cersei...
I, és clar, es passa el dia divertint-se.
Però també algú la va assessorar molt bé perquè mai estés sola. Sola del tot. Perquè no li poguessin dir que havia fet res que no havia fet, o perquè no tingués temptacions de fer-ho.
Tot i així, m'encanta la seva intel.ligència i la forma de fer quedar fatal a la Cersei, i trobar-li totes les coses que diu i que no hauria de dir.
I la pregunta és: hi ha una altra dona al llibre que se'n va al llit amb el seu germà? Per què volia el té de la lluna?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)