El gremio de los magos

Feia temps que no llegia un llibre com aquest. Em va enganxar des del principi, i no em va tenir avorrida en cap moment.

No és que sigui una història completament nova, però sí que està plena d'acció, i et manté a la història, sense saber què passarà.

D'alguna manera és com la història de la ventafocs (d'acord, m'he passat, però és una mica això): la Sonea és una noia de les barriades en una societat on les classes estan molt separades, i la gent pobre no pot arribar a ser mag, mentre que la gent rica, encara que no tinguin gaire talent, poden arribar-hi sense problemes. Però la Sonea descobreix que té màgia, i els mags descobreixen que ha de ser poderosa.

El llibre està dividit en dues parts: a la primera la Sonea descobreix que té màgia i s'amaga del gremi, perquè es pensa que la volen capturar per fer-li mal. Mentrestant alguns mags la busquen perquè els seus poders no es desboquin. A la segona part, la Sonea està en el gremi, i comença a aprendre què fan allà i com pot fer servir la seva màgia. I, és clar, hi ha alguna sorpresa pel mig.

Quasi que m'espero la segona o la tercera part de la saga on la Sonea té problemes amb l'alta societat, de la mateixa manera que l'Hermione tenia problemes amb en Malfoy per no ser filla de mags. Però, és clar, hi ha temes que crec que seran més importants, com el tema del Gran Lord.

 Aviat tocarà llegir la segona part, a veure si està tan bé com la primera.

2013 en llibres

 Acaba un altre any i torno amb la llista de llibres que he llegit (o més ben dit, que he acabat, perquè en tinc uns quants a mig fer. Aquest any he acabat només 25 llibres, i he llegit un total de 9042 pàgines, que fan un any molt per sota de la mitjana dels últims.

 He intentat llegir variat: una mica de la biblioteca (9 llibres), una mica de llibres en paper (11) i una mica en ebook (5). Sembla que hauria d'augmentar els ebooks...  També he intentat variar una mica de temàtica, però sempre dintre d'uns límits. He llegit "suficient" en anglès (6 llibres, més o menys una quarta part!) i he intentat anar avançant en les sagues.

 Mirant la llista de llibres, m'adono que no hi ha cap llibre que sigui d'aquells que, al cap del temps, tingui la sensació que pugui recordar com a millor llibre de l'any. He donat 5 estrelles als següents llibres: Sé lo que estás pensando, Kira, The accidental time machine, The Host, The two towers i The return of the King. Sí que és veritat que The two towers i The return of the King són llibres per recordar, però en ser una relectura no el posaria com a millor llibre de l'any. De la resta, tots són bons, però no n'hi ha cap que destaqui, després d'uns mesos d'haver-lo llegit, com un llibre d'aquells que recordaré tota la vida. Tots tenen les seves coses: em recordaré de la part estadística de Sé lo que estás pensando, em recordaré dels dracs de Kira, em recordaré de com vaig començar a pensar si hi podia haver alguna paradoxa a The accidental time machine i em recordaré de com em va fer pensar The Host. Però cap d'aquests llibres té allò que em fa dir: doncs sí, és el millor llibre de l'any.

 De llibres que millor no llegir en tinc uns quants: The reluctant fundamentalist, Resurrecció i Tintín al nou món. Potser mirant aquesta llista i l'anterior tinc l'explicació de per què no he llegit massa aquest any...


 Taula de llibres de l'any: 

Any	Llibres	Pàgines/dia
2013	25	24-25
2012	26	29-30
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Els llibres que he acabat aquest any han estat:

1. Crim en directe
2. L'ocell de la revolta
3. The reluctant fundamentalist
4. The two towers
5. Rescate en el tiempo
6. Los refugios de piedra
7. How I killed Pluto and why it had it coming
8. Resurrecció
9. The Host 
10. Lord of the Flies
11. Saber comer
12. The Lighthouse
13. Bóvedas de acero
14. Plans de futur
15. La tierra de las cuevas pintadas
16. Northumbria, el último reino
17. The accidental time machine 
18. Tintín al nou món
19. La sombra del dragón - Kira
20. Simple
21. Empremtes que mai s'esborren
22. La bèstia
23. Sé lo que estás pensando
24. El regne de Kensuke
25. The return of the King

 Anem pels deures... L'any passat em vaig fer 3 propòsits:

1. Acabar més sagues de les que començo.

 Aquest any he començat les sagues:

1. The Host (es pot considerar saga si no hi ha segon llibre encara?)
2. Robots 
3. Sajones, vikingos y normandos
4. La sombra del dragón
5. Ciclo pendragón

 I he acabat:

1. Els jocs de la fam
2. Los hijos de la tierra
3. El senyor dels anells

 Està clar que no ho he aconseguit... però ho he intentat. A veure si l'any que ve...

 Pel que fa a com han anat evolucionant:

 Les sagues que l'any passat estaven en procès eren:

• Los hijos de la tierra (4/6, desembre: acabat!)
• Los jinetes de dragones de Pern (3 a casa per llegir). 
• Erica Falck i Patrik Hedström (3/5)
• The lord of the rings (1.5/3)
• Els jocs de la fam (gener: 2/3, desembre: acabat!)

 I aquest any, en procès tinc:

• Los jinetes de dragones de Pern (n'hi ha 3 a casa per llegir).
• Erica Falck i Patrik Hedström (5/7).
• Robots (1/4).
• Sajones, vikingos y normandos (1/5)

 L'any passat tenia en pausa (aquí el total són els que estan publicats):

• Canción de hielo y fuego (5/5).
• Cronicas de Malaz (2/?).
• Graceling (2/2)
• El retorn de les bruixes (1/2)
• Spin (2/3)
• El nombre del viento (2/2)
• Cronicas de Dragonlance (1/3)
• Rama (1/4)

 I aquest any, estan en pausa:

• Canción de hielo y fuego (5/5).
• Cronicas de Malaz (2/?)
• Graceling (2/2)
• El retorn de les bruixes (1/2)
• Spin (2/3)
• El nombre del viento (2/2)
• Cronicas de Dragonlance (1/3).
• Rama (1/4).
• The Host (1/1)
• La sombra del dragón (1/2)

 I finalment, les sagues "en espera":

• Dune
• Lucky star
• Trilogia dels elfs
• El señor del tiempo
• La rueda del tiempo
• Espacio Revelación
• King Raven
• The dragon chronicles
• Crónicas del mago negro
• Saga del retorno
• Eon/Eona
• Cinder
• Els primers nord-americans

2. Llegir 30 llibres.

 M'he quedat lluny. També ho he intentat, però no ha pogut ser... De fet, m'he quedat molt per sota de la mitjana dels últims anys...

3. Comprar menys llibres en paper que els que llegeixo.

Llibres comprats (o regalats):

1. Eon (auto-regal de Sant Jordi)
2. Plans de futur (regal de Sant Jordi)
3. Eona (auto-regal de Sant Jordi)
4. La tribu del lobo (auto-regal de Sant Jordi)
5. Cinder (auto-regal de Sant Jordi)
6. The lighthouse (pel CAE)
7. The Pluto Files (per completar la comanda de l'anterior)
8. Time travelers never die (per completar una comanda a l'amazon)

Llibres en paper llegits:

1. The reluctant fundamentalist
2. Rescate en el tiempo
3. Los refugios de piedra
4. How I killed Pluto and why it had it coming 
5. The Host
6. The Lighthouse
7. Plans de futur
8. La tierra de las cuevas pintadas 
9. The accidental time machine
10. Empremtes que mai s'esborren
11. Sé lo que estás pensando

 Aquí sí que ho he aconseguit!!! Ha anat de poc, però el fet és que ho he aconseguit: aquest any, la "pila" de llibres per llegir té 3 llibres menys que l'any passat!!!

The return of the King

Com sempre, el senyor dels anells és un llibre agradable de llegir. Una relectura sempre és més lenta, perquè no tens aquella ànsia per saber què passarà. A més, aquest llibre acaba amb la dissolució de la companyia, i el volia allargar, perquè no arribés el final. El resultat és que m'ha durat molts dies.

 Tot i així, tornaré a rellegir-lo d'aquí a uns anys, per tot plegat: els paisatges, les emocions...

El regne de Kensuke

 Aquest és un molt bon llibre per nens, llàstima que no aprofundeixi en les coses i trobis que ha estat massa curt.

 Explica el que diu que explicarà: el protagonista és un nen. Els seus pares decideixen fer la volta al món amb vaixell de vela, i ell cau per la borda una nit, juntament amb la seva gossa, i són rescatats per un home vell que viu en una illa deserta, on hi ha orangutans.

 La història està molt bé. És infantil, però enganxa. Però deixa de ser un gran llibre per unes quantes preguntes que no respon (ja ho sé, són preguntes d'adults, però preguntes al cap i a la fi):

 - Quan el nen cau per la borda, la mare fa dies que té molt mal de panxa. El llibre no fa èmfasi en gaires coses, però sí en el mal de panxa. I llavors... al final mai et diu a què era degut el mal de panxa! Ja ho sé, deuria haver menjat alguna cosa que li va fer mal, però llavors, per què hi posava tan d'èmfasi?

 - El nen es dedica a pintar amb en Kensuke i li promet que seguirà pintant. Al principi del llibre, diu que va acabar l'escola (perdent un any, suposo) i va anar a la universitat, però no es menciona la pintura per enlloc. Trobo que hauria estat bé dir-ne alguna cosa!

 - Algú va tornar a l'illa? Els seus pares sabien on era. Ja sabem que en Kensuke volia estar sol, però en el món real, algú hi hagués tornat, ni que fos per veure si els orangutans estaven bé... I no em crec que el fill no hi volgués anar!

 Vaja, que la història està molt bé, però un cop hi penses... veus que hi ha llacunes.

Sé lo que estás pensando

 He de reconèixer que aquest llibre m'ha sorprès gratament. M'esperava una altra cosa, però té alguna cosa nova, diferent, que últimament és difícil de trobar.

 També, suposo, he de reconèixer que un dels fets pels que m'agrada és deformació professional: l'explicació de com s'ho va fer per "endevinar" el número que havia pensat la primera víctima per mi ja val la pena tot el llibre :-) D'acord, potser a algú no li agradarà massa, però a mi em va semblar genial.

 Com a error li podria trobar una cosa que no sé si és error de traducció o no. El policia en cap moment li diu a l'assassí que les víctimes han rebut cartes, però en un moment de conversa posterior l'assassí li diu alguna cosa sobre les cartes. En el moment que ho vaig llegir em va semblar molt estrany, però el policia no hi fa referència en cap moment.

 El llibre es llegeix bé, ràpid, i és agradable de llegir. A sobre, té un component matemàtic (hauria de dir estadístic?) al mig. Així que, què més puc demanar?

La bèstia

 Sí que és veritat que el llibre no se m'ha fet pesat, perquè ha durat menys de 3 dies a les meves mans. Però també és veritat que m'ha fet patir molt. Potser és que ja sóc gran per aquestes coses...

 La història està molt bé, però és una mica (o un molt) irreal, sobretot el fet que "la bèstia", podent-se menjar a humans, l'únic que faci és fer-los alguna esgarrinxada i prou. Tampoc s'entén massa el canvi de la Carol (per què?)

 Però la història enganxa, encara que només sigui per veure si al final tot acaba bé. Bé, al final tot sempre acaba bé, no?

 La història no aporta massa, però és una bona història per passar una bona estona.

Empremtes que mai s'esborren

 I, finalment, he arribat al llibre que em van regalar i que m'ha fet llegir tots els anteriors. La veritat és que no em penedeixo d'haver-los llegit, i segurament seguiré (L'ombra de la sirena ja és a casa, i segurament aviat n'hi hagi algun altre...)

 D'aquest llibre m'ha agradat que l'Erica torna a ficar-se en la resolució del cas. També és normal, ja que es parla bastant de la vida de la seva mare, i ens desvela alguns secrets de la seva mare.

 Suposo que el que agrada és aquesta barreja de misteri i situacions quotidianes. Quants cops he somrigut (o rigut directament) amb els problemes personals dels protagonistes? En quantes situacions m'he sentit identificada?

 És un llibre en la línia dels anteriors, no m'ha semblat que fos ni millor, ni pitjor. Bé, ni diferent :-)

Simple

 En Simple és... especial. No faré l'error de dir que és simple, perquè no ho és pas.

 Crec que el llibre només es pot llegir de dues maneres: Si no coneixes cap persona com en Simple, el llibre t'endinsa en el seu món, tot i que no estic segura que sigui gaire creïble. Si coneixes algú com en Simple...

 El meu cas és el segon. Jo conec algú com en Simple. I si bé el llibre m'ha agradat molt, també m'ha fet patir molt. El fet de veure com el germà petit d'en Simple (que encara no és major d'edat) se n'hagi de cuidar, i no pugui seguir del tot la seva vida, em feia patir.

 La frase d'en Simple de "la mare és morta i el pare no m'estima" fa veure que en Simple no és tan idiota (com es diria a sí mateix) com sembla. Ell veu les coses, i si bé no és capaç de comptar fins a 10, sap veure les relacions personals fins i tot millor que altra gent.

 Perquè en Simple no és simple. Simplement, viu en un món diferent, té la ment d'un nen de 3 anys en el cos d'un adult, però tot i així és capaç de veure les coses i de fer deduccions (i de posar potes amunt la casa si el deixen sol).

 La descripció que fa el llibre d'en Simple és tan real, que de tan real sembla mentida que pugui existir algú així. Però m'imagino que l'autora coneix a algun noi com en Simple, perquè és com la vida mateixa.

 En resum: una bona lectura per algú que no coneix cap "Simple", i una manera de pensar en com actuem pels que coneixem algú com en Simple...

La sombra del dragón - Kira

 Aquest llibre ha sigut una sorpresa agradable. El vaig agafar de la biblioteca sense saber massa què agafava i vaig pensar que seria un altre llibre de dracs i nenes que sense voler es tornen heroïnes.

 I sí, precisament és això: dracs, dolents i heroïnes. Però té detalls interessants.

 Els dracs no són "bons" com en moltes històries, ni són els "enemics", com en moltes d'altres. Els dracs són uns animals que els humans han domesticat (si és que se'n pot dir així) i els fan servir com a muntures per la guerra. Això sí: si els genets es despisten, els dracs se'ls carreguen. Així és la vida!

 Les nenes (no ens enganyem, això passa en bona part de llibres escrits per dones) estan molt reprimides: no poden aprendre a llegir ni acostar-se als dracs, s'han de casar abans de fer 13 anys i no poden ni sortir de casa sense el pare o el marit... I això és degut a una profecia que diu que una nena muntada en un drac abolirà la monarquia (d'acord, res que no s'hagi explicat abans).

 Però la història està explicada d'una manera que fa que enganxi, i que t'acabin agradant les protagonistes.

 El pitjor del llibre? Mmm... El llibre és curtet, però té una segona part (i espero que només una segona!) El llibre podria haver acabat bé, sabent que hi ha una segona part, però quan el mag diu "què he fet?", ja veus a venir que hi ha un problema gros, que no es resoldrà fins al proper llibre... D'acord, es llegeix el proper llibre i problema resolt, veritat? Doncs no: el llibre no és a la biblioteca (que és d'on vaig treure aquest) ni als canals habituals... Així que tocarà esperar per la segona part :-(

The accidental time machine

 Abans de començar a parlar del llibre, aclareixo (per si no era ja molt clar) que tinc molta debilitat per les històries on hi ha viatges en el temps. Per tant, aquest llibre tenia moltes possibilitats de que m'agradés molt...

 ... però és que a més, és un bon llibre!

 La història comença quan un alumne de doctorat del MIT descobreix que una màquina que ha construit per la seva recerca és en realitat una màquina del temps. Al principi només va un segon enllà en el temps, però cada cop que prem el botó, el temps que avança es multiplica per 12, i per tant, en poques vegades de prémer el botó, la màquina se'n va uns milers d'anys lluny (és el que tenen les progressions geomètriques!).

 Com que la seva xicota el deixa i perd la feina, decideix experimentar amb sí mateix. I aleshores comença un llibre d'aventures a través del temps d'aquells que són memorables.

 El desenllaç del llibre és dels millors que he llegit últimament: des de la civilització on s'acaba tot plegat, a l'últim paràgraf del llibre, que et deixa amb un somriure a la boca, intentant buscar algun tipus de paradoxa (que, òbviament, no hi és).

 Tot això, afegit a que és un llibre curt, amb un inici i un final, fa que sigui un llibre pràcticament perfecte :-)