6 de gener de 2010

Luna llena

Luna llena, que no Luna nueva (ara que està tan de moda...)

Em van deixar el llibre i he de reconèixer que el fet de veure que era un llibre policíac em va tirar una mica enrere. També em feia por que fos massa bèstia i donés massa detalls.

Però no tenia cap raó per fer-me enrere. Tan bon punt vaig començar a llegir, em vaig quedar enganxada i el que era difícil era no aturar-me.

La història comença amb un assassinat que sembla comès per un home llop... però res no és el que sembla, i al final apareixen homes llops de tots els tipus que et puguis arribar a imaginar. Ja no saps qui és home llop o qui no ho és.

Aquest és el segon llibre de la saga, però els llibres són independents l'un de l'altre (encara que, és clar, aquest segon fa referència al primer), i no passa res per llegir-los en un altre ordre.

Ara, a demanar-ne algun altre de la mateixa saga a qui em va deixar aquest :-D

Sembla que últimament tinc sort amb els llibres! :-)