27 de gener de 2010

Trece runas

El llibre comença bé. Un assassinat i un segon intent d'assassinat. Sembla que proporcionarà molta intriga, però...

Però es fa pesat. Molt pesat.

I previsible. Molt previsible. Des del principi ja saps qui seran els dolents i qui seran els bons.

I, parlant de bons i dolents, perquè els dolents són tan dolents (sense una mica de bondat) i els bons tan bons (sense una mica de maldat?) Ningú pot ser tan bo o tant dolent.

A part del fet que els protagonistes sempre tenen raó...

Una bona història, però a mi se m'ha fet... llarguíssima. I massa previsible.