20 de gener de 2013

L'ocell de la revolta


 Algú em vol explicar en quin moment la Suzanne Collins es va convertir en en George R. Martin?

 D'acord, això no és cap resum del llibre, ni cap opinió, però és el que pensava...

 Si bé en el primer llibre ja sabies que es moririen gairebé tots els tributs, en el segon esperaves que es morissin i no ho van fer. I en aquest tercer, que no esperaves que es morís tanta gent... va i es carrega els personatges que et cauen més bé (entengui's la Prim i en Finnick).

 El llibre està bé, com els altres. Enganxa, i no pots deixar de llegir. Però... tot i que la idea és bona, la qualitat literària deixa bastant que desitjar. No són només els errors de traducció (faltes d'ortografia, llocs on es parla d'un personatge en comptes d'un altre, tractar a la presidenta Coin d'ell...) sinó que hi falta alguna cosa, com amb la mort d'en Finnick, que s'acaba així de cop.

 També s'hagués agraït saber alguna cosa d'en Gale. D'acord, se'n va i està en un altre districte. Però no es sap ni com està, ni res de res.

 El llibre (i la trilogia) m'han deixat una sensació com de que la idea era molt bona... però que li ha faltat bastant per portar-la bé a la pràctica...