Mini-repte de Setmana Santa: aconseguit?

 He aconseguit llegir els tres llibres del mini-repte?

 El meu primer pla era llegir cada dia una mica de Merlín i Lords of the North, i donar preferència a La maga. Així podria acabar La maga cap al dimecres i llavors donar preferència a algun altre.

 Aviat, però, vaig veure que seria difícil aconseguir acabar La maga el dimecres. I vaig començar a abandonar els altres. El divendres vaig deixar La maga gairebé acabat (el vaig acabar el dissabte), però ja es veu que no vaig anar gaire per sobre del que hagués sigut llegir cada dia el mateix nombre de pàgines (i acabar l'últim dia):

 El resultat? Doncs que dissabte havia acabat La maga, però em quedaven 3 dies per intentar acabar els altres dos:

 Jo ho veia impossible. Fins i tot intentar acabar-ne un. Però vaig decidir donar una empenta a Merlín, a veure si aconseguia acabar-lo (amb l'esperança de poder acabar Lords of the North abans de final de mes...)

 Un cop acabada la setmana santa (i gairebé el mes), he de dir que no he aconseguit acabar cap dels dos. D'una banda, Lords of the North continua com estava (o sigui, un desastre total):

 I, si bé he avançat amb Merlín, encara em queden unes 200 pàgines per acabar-lo...

 Suposo que el mini-repte era massa ambiciós per mi. La cosa bona és que aquest mes de març he acabat 4 llibres, i així he recuperat una mica la baixada de febrer. He deixat Merlín força encaminat, i a veure si el mes d'abril aconsegueixo acabar-ne 3... o 4 altre cop!

La gran guerra contra Sachacka

Títol: La maga
Autor: Trudi Canavan
Saga: Mago negro (?) - 4
Pàgines: 679
Puntuació: ☺☺☺☺☺

La maga ens porta al món de la Sonea, uns anys abans de les històries de les cròniques del mag negre. En aquest cas, la protagonista també és una noia que descobreix que té màgia un dia que està massa empipada...

En la primera part, se'ns presenta a la Tessia, una noia que només vol ser metge, com el seu pare, però que la societat no la deixarà. Un dia es descobreix que té màgia, i entra com a aprenent d'en Dakon. En Dakon té un altre aprenent, en Jayan, que al principi no pot veure a la Tessia. Em va agradar descobrir com era la vida a les muntanyes, i com el problema latent amb els sachackans afecta a la vida de la gent que viu a prop de la frontera. També em va agradar sentir a parlar de la màgia superior, i de com era una costum acceptada. És més: era el preu que pagaven els aprenents per aprendre a fer màgia.

A la segona part la Tessia visita Imardin, la capital, i veiem una ciutat molt diferent que la dels ulls de la Sonea. Em va emocionar quan la van deixar assistir a una dissecció. D'altra banda, veiem la política d'Imardin i com els Lords lluiten entre ells pel poder. Aquesta part acaba amb una notícia: l'atac per part dels sachackans del poble de la Tessia, que comença la guerra que ja sabíem que començaria, i els mags kyralians que comencen a organitzar-se. La Tessia pren les regnes i comença a actuar de sanadora ella sola, sense el seu pare.

La tercera part del llibre ens porta a l'inici de la guerra. La part de la Tessia no és el més interessant, tot i que surt la primera idea de crear el gremi dels mags, i hi ha alguna batalla. La part dels sachackans només fa que li agafis més simpatia a l'Hanara i que en Takado faci més por. Però la part més interessant és la història de l'Stara: una noia, filla d'un mag de Sachaka, que va ser criada a Elyne, i arriba a Sachacka. La seva lluita contra les costums del país, i la seva reveldia són del més interessant. A banda d'ensenyar-nos com és la vida en aquell país.

La quarta i la cinquena part són la guerra contra Sachacka. Al principi, dintre del territori de Kyralia, i després a Sachacka. 

La veritat és que el llibre està ple de personatges que es fan estimar. La Tessia, per descomptat. És ella la que descobreix com curar a la gent a través de la màgia. L'Stara, també per descomptat. Gràcies a ella es crea la comunitat de les Traidores, almenys tal com la coneixem a l'època de la Sonea. Però hi ha dos esclaus de Sachacka que també et roben el cor: l'Hanara, amb els seus dilemes, i la Vora, amb les seves manipulacions.

És un llibre que s'aprecia més després d'haver llegit les cròniques del mag negre, però que es pot llegir tot sol i continua essent genial!

Mini-repte de Setmana Santa

 Amb l'arribada de la Setmana Santa, em proposo un mini-repte d'acabar llibres. L'objectiu és que, ja que tinc més temps, avanci una mica en la gran pila de llibres que estic llegint. El gener va ser un mes "normal" (3 llibres llegits), el febrer va ser desastrós (0 llibres acabats) i el març està essent prou bo (3 llibres acabats fins al moment). Si aconsegueixo acabar aquests 3 llibres durant la Setmana Santa, tornaré a estar dins de la mitjana del repte de llegir 36 llibres a l'any.

 Els llibres que vull acabar són:

• L'últim llibre que he començat. L'objectiu és que si l'acabo ràpid, aleshores ja no entrarà a la pila de llibres en procés de lectura. En aquest cas és el segon llibre de la sèrie Pendragon: Merlin. Porto 89 pàgines llegides de les 605 que té el llibre.
• Un "totxo". Els llibres llargs es fan eterns a la pila de llibres. En aquest cas, al mes de gener vaig començar un llibre que m'agradava molt i volia acabar, però que sabia que em portaria moltes hores acabar-lo i vaig decidir deixar-lo per acabar durant la Setmana Santa. El llibre és La Maga, i porto llegides 186  de les 679 pàgines del llibre.
• Un llibre que em costa d'acabar. Sí, a la llista hi ha llibres que em costa d'acabar, o de començar, però que sé que quan m'enganxin m'encantaran. En aquest cas, el llibre és "Lords of the North", del que porto 50 de les 383 pàgines llegides.

 Així doncs, en total vull llegir: 516 pàgines de Merlin, 493 de la Maga i 333 de Lords of the North. Això fa un total de 1342 pàgines, que repartides en 10 dies, surten a 134 pàgines per dia. Potser sembla molt, però tenint vacances no és tant... o potser sí? 

 Després de Setmana Santa ja faré un resum de com ha anat el mini-repte.

Aventures a un món paral·lel semblant a la Garrotxa

Títol: La vall dels troms
Autor: Carles Batlle
Saga: Kàrvadan - 1
Pàgines: 557
Puntuació: ☺☺☺☺

Aquest és un llibre de fantasia ambientat a... la Garrotxa? A través d'una cova, un noi accedeix a un món fantàstic, on el relleu i el paisatge són similars als de la Garrotxa, però els seus habitants (i les seves bèsties) són completament diferents.

El llibre és interessant i presenta un món molt ben presentat, però he de reconèixer que hi ha hagut moments en què se m'ha fet pesat (o lent?) També m'he empipat amb el vocabulari i les expressions típiques de Barcelona d'un noi que repeteix a cada moment que és de Banyoles... almenys l'autor podria haver vigilat una mica en aquest aspecte.

Però, a part d'això, un cop t'enganxa (a mi m'ha costat gairebé mig llibre, i no és pas curt), no pots parar de llegir. Llàstima que quedi penjat a mig llibre i ara s'hagi d'aconseguir el següent per veure com acaba la història!

Una comunitat on tothom és feliç?

Títol: Walden dos
Autor: B. F. Skinner
Saga: -
Pàgines: 329
Puntuació: ☹ ☹

La idea del llibre és bona: presentar una societat ideal en la que la gent només treballa 4 hores al dia, és feliç, es dedica a crear art i música, té fills de jove... Vaja, un paradís.

El problema és que, tot i ser un llibre curt, se m'ha fet etern. Les discussions psicològiques (o sociològiques) eren infumables (i inacabables!), i les raons que donava no eren creïbles (treballar només 4 hores al dia perquè les feines de la "casa" són comunitàries, d'acord, però justificar-ho pel fet que les dones també treballin?) Sí, ja ho sé, el llibre és antic, i en aquella època devia ser una revolució.

He de dir que al principi em va cridar l'atenció, però també hi ha hagut capítols que els he llegit molt en diagonal, perquè m'avorrien enormement.

Suposo que és una bona idea, però mal portada a la pràctica.

L'"assassinat" d'un robot a Aurora

Títol: Los robots del amanecer
Autor: Isaac Asimov
Saga: Robots - 3
Pàgines: 445
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Com sempre, l'Asimov ha estat genial. Aquest cop, l'Elijah Baley ha d'anar al planeta Aurora per resoldre l'"assassinat" (o desactivació) del robot Jander, que és humaniforme com en Daneel Olivaw.

M'han encantat les contínues referències a històries antigues, com la Susan Calvin, a qui tinc en gran estima (va ser a partir d'un llibre de contes de la Susan Calvin que vaig començar a llegir ciència ficció). També em va fer molta il·lusió la referència a l'Andrew Martin :-)

D'altra banda, el personatge d'en Giskard és un dels millors que he "conegut". Sí, d'acord, en Daneel és excepcional, però a en Daneel ja el coneixia, i en Giskard ha sigut un gran descobriment. Així com totes les referències a la futura psicohistòria, que m'han fet somriure més d'un cop (algun dia tornaré a llegir tota la fundació, per tercer o quart cop...)

I, per descomptat, l'aparició de la Gladia també ha fet el llibre interessant.

Deixant de banda tots aquests personatges, i el descobriment de la civilització d'Aurora, el tros de "novel·la negra" també està molt ben pensat (vaja, és l'Asimov). L'Elijah continua essent tan observador com sempre, i arribes al final pensant que ostres, com és que no ho he vist abans?

En resum: tinc moltes ganes de llegir el quart llibre de la sèrie dels robots, però també em farà pena que sigui l'últim...

Els 10 llibres més antics de la llista de llibres per llegir

 Fa 6 anys que vaig decidir que posaria tots els llibres que tenia pendents de llegir en una llista, per així tenir una idea de tot el que tenia per llegir a casa. Amb el temps, els llibres que entraven a la llista quedaven marcats amb la data d'entrada. Alguns llibres sé des de quan els tinc, perquè van ser regals o els vaig comprar a través d'internet. I és per això que m'ha fet gràcia fer una llista dels llibres que fa més temps que són amb mi i que (encara) no he llegit. Els deu més antics, per ordre d'antiguitat, són:

1. El Silmarílion 
2. Castillo de las estrellas
3. Lo mejor de los premios Nebula
4. El libro de los cuentos perdidos
5. La princesa prometida
6. El ejército negro
7. Bang: la historia completa del universo
8. El elfo oscuro
9. El señor del tiempo
10. An Imaginary tale: the story of i

 La princesa prometida està aquí per fer-ne una relectura, la resta els he de llegir per primer cop. Alguns no sé per què porten tant de temps a la llista. D'altres... bé, m'ho puc imaginar :-P 

 La història de i és el tercer llibre de la (llarga) llista, i previsiblement l'agafaré aviat. El elfo oscuro està a la novena posició, i per tant també tocarà aviat. La resta... bé, miraré de donar-los una empenteta, a veure si surten aviat de la llista...