Una comunitat on tothom és feliç?

Títol: Walden dos
Autor: B. F. Skinner
Saga: -
Pàgines: 329
Puntuació: ☹ ☹

La idea del llibre és bona: presentar una societat ideal en la que la gent només treballa 4 hores al dia, és feliç, es dedica a crear art i música, té fills de jove... Vaja, un paradís.

El problema és que, tot i ser un llibre curt, se m'ha fet etern. Les discussions psicològiques (o sociològiques) eren infumables (i inacabables!), i les raons que donava no eren creïbles (treballar només 4 hores al dia perquè les feines de la "casa" són comunitàries, d'acord, però justificar-ho pel fet que les dones també treballin?) Sí, ja ho sé, el llibre és antic, i en aquella època devia ser una revolució.

He de dir que al principi em va cridar l'atenció, però també hi ha hagut capítols que els he llegit molt en diagonal, perquè m'avorrien enormement.

Suposo que és una bona idea, però mal portada a la pràctica.