El tercer llibre de la guerra de les bruixes m'està decebent una mica. El primer explicava la història d'una noia que descobria que era bruixa, i que era l'elegida d'una profecia. En el segon, s'explicava la història de la seva mare. Tots dos eren molt interessants i em van agradar.
Però aquest tercer... Ja en porto llegides dues de les tres parts. Aquesta segona part es deia "Els errors". Em recorda una mica bola de drac (salvant les distàncies, és clar). Al principi en Goku era molt maco, i era divertit. Però a mida que van anar fent Bola de drac Z, ZZ i no sé què més, cada cop m'agradaven menys.
Ara ja hi ha viatges en el temps. Bruixes que passen d'Omar a Odish només bevent sang. Un glop de sang que converteix a una noia en immortal. Ja és embolicar massa la troca.
Les Omar deixen de banda a l'Anaïd perquè s'ha convertit en una Odish, quan ella les vol continuar ajudant, i ella no sabia res de la maledicció, ni res de que si bevia sang es convertiria en Odish. Com es pot culpar algú per fer coses que no li has dit que no fes?
L'acabaré de llegir, però és una mica una decepció, almenys comparat amb els altres dos.
30 d’abril del 2007
26 d’abril del 2007
En Gunnar i els esperits
Hi ha una cosa d'en Gunnar que em preocupa. Bé, de fet ara em preocupa l'Anaïd, que sembla que està posseida pel ceptre, i que tot ho fa malament, i la maledicció d'Odi, però... és que hi ha una pregunta que no em sé respondre.
El que no em lliga és això d'en Gunnar: ell li va dir a la Selene que el dia aquell, a la muntanya, va renunciar als seus poders i per això es va tornar mortal. Però jo em pensava que els Odish es mantenien joves bevent sang. I no sabia que es pogués renunciar als poders.
Però... si només els Odish poden parlar amb els esperits i en Gunnar va renunciar als seus poders, per què podia parlar amb els esperits quan estaven al refugi, a l'Àrtic?
El que no em lliga és això d'en Gunnar: ell li va dir a la Selene que el dia aquell, a la muntanya, va renunciar als seus poders i per això es va tornar mortal. Però jo em pensava que els Odish es mantenien joves bevent sang. I no sabia que es pogués renunciar als poders.
Però... si només els Odish poden parlar amb els esperits i en Gunnar va renunciar als seus poders, per què podia parlar amb els esperits quan estaven al refugi, a l'Àrtic?
24 d’abril del 2007
Els sentiments
La maledicció d'Odi consta de tres parts. La primera s'anomena "Els sentiments" i l'he acabat gairebé sense adonar-me'n.
De fet, tampoc és que hagi passat massa cosa en aquesta primera part. L'Anaïd es retroba amb el seu pare, i entre el seu pare i ella deixen a la Selene, la mare de l'Anaïd, abandonada.
El que em toca la moral és el de sempre: el pare és Odish. Això vol dir que és bo, o és dolent? S'hi pot confiar? La Selene diu que no, però...
I llavors hi ha l'àvia, la dama de gel. S'hi pot confiar? És una Odish i la Selene diu a l'Anaïd que l'ha de destruir, però, té bones intencions? De fet, ajuda molt a l'Anaïd. Ja he perdut el compte de les vegades que li ha salvat la vida!
El que em preocupa és el final. No ho sé, potser és el meu cap, però alguna cosa em diu que fer servir la màgia i el ceptre per al seu propi bé no ha de ser bo. Que sí, que té raó, la seva manera no li hauria d'haver fet prendre a en Roc una poció perquè s'oblidés d'ella i tornés amb la Marion, però això de fer servir la màgia per separar en Roc i la Marion i fer-li prendre una poció d'amor a en Roc... això no ha de ser bo de cap de les maneres. Ha de portar problemes d'alguna forma o una altra.
Sobretot, perquè la següent part de llibre es diu "Els errors". Segur que aquest n'és un, i de gran!
De fet, tampoc és que hagi passat massa cosa en aquesta primera part. L'Anaïd es retroba amb el seu pare, i entre el seu pare i ella deixen a la Selene, la mare de l'Anaïd, abandonada.
El que em toca la moral és el de sempre: el pare és Odish. Això vol dir que és bo, o és dolent? S'hi pot confiar? La Selene diu que no, però...
I llavors hi ha l'àvia, la dama de gel. S'hi pot confiar? És una Odish i la Selene diu a l'Anaïd que l'ha de destruir, però, té bones intencions? De fet, ajuda molt a l'Anaïd. Ja he perdut el compte de les vegades que li ha salvat la vida!
El que em preocupa és el final. No ho sé, potser és el meu cap, però alguna cosa em diu que fer servir la màgia i el ceptre per al seu propi bé no ha de ser bo. Que sí, que té raó, la seva manera no li hauria d'haver fet prendre a en Roc una poció perquè s'oblidés d'ella i tornés amb la Marion, però això de fer servir la màgia per separar en Roc i la Marion i fer-li prendre una poció d'amor a en Roc... això no ha de ser bo de cap de les maneres. Ha de portar problemes d'alguna forma o una altra.
Sobretot, perquè la següent part de llibre es diu "Els errors". Segur que aquest n'és un, i de gran!
23 d’abril del 2007
Sant Jordi
Sant Jordi, amb tants de llibres a les parades, és una temptació. Els llibres que he escollit jo està clar que no sortiran a cap llista dels més venuts. Segurament, la major part de la gent ni tan sols haurà sentit parlar d'ells, si no m'equivoco. Però són els que he escollit jo.
Per començar, "Peter Pan de rojo escarlata", de Geraldine McCaughrean. A la contraportada, comença amb "Algo extraño está sucediendo en el País de Nunca Jamás. Los sueños están saliendo de allí."
Segueixo amb "Tierra de dragones", de James A. Owen. Més del mateix, però en aquest cas amb dracs (com si no tingués ja prou llibres de dracs!)
I ja per acabar, "Justin Time, viatger del temps", de Peter Schwindt. Màquines del temps i aquestes coses que m'agraden...
Per començar, "Peter Pan de rojo escarlata", de Geraldine McCaughrean. A la contraportada, comença amb "Algo extraño está sucediendo en el País de Nunca Jamás. Los sueños están saliendo de allí."
Segueixo amb "Tierra de dragones", de James A. Owen. Més del mateix, però en aquest cas amb dracs (com si no tingués ja prou llibres de dracs!)
I ja per acabar, "Justin Time, viatger del temps", de Peter Schwindt. Màquines del temps i aquestes coses que m'agraden...
20 d’abril del 2007
La maledicció d'Odi
Primera edició, febrer de 2007.
I jo ja el tinc a les meves mans, gràcies a la biblioteca.
Vaig deixar a l'Anaïd i la seva mare en una caravana, i el seu pare acabava d'arribar. Una Odi les estava buscant. L'Anaïd acabava de fer 15 anys. Però és mig Odi, mig Omar.
I... millor me'n vaig a llegir ja!
I jo ja el tinc a les meves mans, gràcies a la biblioteca.
Vaig deixar a l'Anaïd i la seva mare en una caravana, i el seu pare acabava d'arribar. Una Odi les estava buscant. L'Anaïd acabava de fer 15 anys. Però és mig Odi, mig Omar.
I... millor me'n vaig a llegir ja!
13 d’abril del 2007
Acabat el quart
Ja he acabat el quart Harry Potter. M'ha agradat molt més que els altres, i estic desitjant llegir el cinquè.
Però crec que faré un parèntesis de Harry Potter. Avui vaig a la biblioteca. Em ve de gust agafar un llibre de ciència ficció, que fa molt que llegeixo coses de mags i/o infantils. A veure què trobo.
Tot i que avui he tingut el cinquè Harry Potter a les mans i... no sé si podré aguantar massa temps a començar-lo!
Però crec que faré un parèntesis de Harry Potter. Avui vaig a la biblioteca. Em ve de gust agafar un llibre de ciència ficció, que fa molt que llegeixo coses de mags i/o infantils. A veure què trobo.
Tot i que avui he tingut el cinquè Harry Potter a les mans i... no sé si podré aguantar massa temps a començar-lo!
11 d’abril del 2007
?
Buf, ja deia jo que no et podies fiar de ningú.
I és que no et pots fiar de l'aparença de ningú, perquè podria ser algú que agafi l'aparença d'un altre.
I tampoc et pots fiar del que faci la gent, perquè pot estar sota d'un Imperius.
I ja no saps ni qui és bo, ni qui és dolent.
I és que no et pots fiar de l'aparença de ningú, perquè podria ser algú que agafi l'aparença d'un altre.
I tampoc et pots fiar del que faci la gent, perquè pot estar sota d'un Imperius.
I ja no saps ni qui és bo, ni qui és dolent.
10 d’abril del 2007
El duel
I així estem: amb en Harry lligat i en Voldemort que ha tornat a la vida. És una gran situació.
Però es resolen molts de dubtes (és clar, com que el llibre ja arriba al final...) Per començar, la història del principi. Una cosa que em va sobtar molt. En Voldemort està contra els Muggles i els que no tenen la sang pura... i ell mateix va ser fill d'un muggle. Potser per això, perquè el seu pare els va abandonar, a ell i a la seva mare, quan va saber que ella era maga, van fer que odiés tant als muggles. I, és clar, va ser ell qui va matar al seu pare i als seus avis, que vivien a la casa Riddle.
I també es descobreix que en Harry va sobreviure perquè la seva mare li va fer un conjur de protecció, i per això l'atac d'en Voldemort va rebotar en ell.
Finalment, en Voldemort fa el que volia fer. Primer, reuneix els seus fidels, excepte alguns que no poden tornar (o no volen tornar). Entre ells, en Malfoy (el pare, és clar) i els pares dels amics d'en Malfoy fill. I, quan els té tots reunits, es disposa a matar en Harry, però en comptes de matar-lo, ha de xulejar davant dels seus deixebles, així que li dóna la vareta a en Harry i intenta divertir-se amb ell, a base de fer-lo patir.
I llavors passa l'impossible: que en Harry i en Voldemort s'ataquen al mateix temps i les seves varetes queden connectades. I comencen a sortir de la vareta d'en Voldemort les ànimes de la gent que ell ha matat: començant per en Cedric, i anant cap enrere, fins que surt el pare d'en Harry.
L'altre dia la perruquera em va dir que no li agradava en Harry Potter per això, perquè estava tot tan embolicat, que ja no es podia embolicar més. Però... a mi m'agrada per això, perquè no saps per on et sortirà.
Ara, això de que no sàpigues qui és bo i qui és dolent (suposaré que en Dumbledore sí que és bo...) toca bastant els nassos!
Però es resolen molts de dubtes (és clar, com que el llibre ja arriba al final...) Per començar, la història del principi. Una cosa que em va sobtar molt. En Voldemort està contra els Muggles i els que no tenen la sang pura... i ell mateix va ser fill d'un muggle. Potser per això, perquè el seu pare els va abandonar, a ell i a la seva mare, quan va saber que ella era maga, van fer que odiés tant als muggles. I, és clar, va ser ell qui va matar al seu pare i als seus avis, que vivien a la casa Riddle.
I també es descobreix que en Harry va sobreviure perquè la seva mare li va fer un conjur de protecció, i per això l'atac d'en Voldemort va rebotar en ell.
Finalment, en Voldemort fa el que volia fer. Primer, reuneix els seus fidels, excepte alguns que no poden tornar (o no volen tornar). Entre ells, en Malfoy (el pare, és clar) i els pares dels amics d'en Malfoy fill. I, quan els té tots reunits, es disposa a matar en Harry, però en comptes de matar-lo, ha de xulejar davant dels seus deixebles, així que li dóna la vareta a en Harry i intenta divertir-se amb ell, a base de fer-lo patir.
I llavors passa l'impossible: que en Harry i en Voldemort s'ataquen al mateix temps i les seves varetes queden connectades. I comencen a sortir de la vareta d'en Voldemort les ànimes de la gent que ell ha matat: començant per en Cedric, i anant cap enrere, fins que surt el pare d'en Harry.
L'altre dia la perruquera em va dir que no li agradava en Harry Potter per això, perquè estava tot tan embolicat, que ja no es podia embolicar més. Però... a mi m'agrada per això, perquè no saps per on et sortirà.
Ara, això de que no sàpigues qui és bo i qui és dolent (suposaré que en Dumbledore sí que és bo...) toca bastant els nassos!
9 d’abril del 2007
La tercera prova
El torneig arriba al final, amb moltes preguntes, i un fet que et deixa sense saber què dir, i és que finalment en Voldemort aconsegueix tornar, i suposo que això marcarà un abans i un després en la història.
Que sí, fins ara tothom parlava d'ell, i tothom anava molt amb compte, però si ell ha tornat, ara tot serà molt diferent, perquè el perill serà real, tornarà a ser com fa catorze anys, quan ell estava al poder i uns lluitaven contra els altres.
Però això és el futur. El present són un munt de preguntes, que suposo que es resoldran en l'última part del llibre, però que són unes quantes pàgines i no acabaré avui. Espero fer-ho aquesta setmana, però em dóna la impressió que encara han de passar un munt de coses, i les aniré llegint mica a mica.
Em queda el dubte de què li va passar a la Fleur. Per què va cridar? Algú la va salvar? Va ser en Krum, que la va fer cridar?
I què li passa a en Krum? Per què es volia treure de sobre en Cedric amb màgia negra? Tan maco que semblava fins ara, malgrat d'on venia. No semblava que hagués d'acabar així.
I el pobre Cedric. És clar que en Harry el salva d'en Krum i de l'aranya, però llavors es porta molt bé amb en Harry, dient-li que el campió ha de ser ell. I el pobre mor només per estar on no havia d'estar. Perquè feia nosa. Perquè esperaven que només en Harry arribés.
La "feina" d'en Krum era aquesta? Impedir que la Fleur i en Cedric arribessin a la copa, i així que en Harry anés sol a la casa d'en Tom Riddle?
Què passarà ara? Si en comptes de ser el Harry Potter 4 fos el 7, patiria per la seva vida. Però si hi ha un 5, un 6 i un 7, és que se'n sortirà, d'aquesta. Encara que en Voldemort hagi tornat i estigui lligat, sense poder-se moure.
En els propers dies sabré com se'n surt...
Que sí, fins ara tothom parlava d'ell, i tothom anava molt amb compte, però si ell ha tornat, ara tot serà molt diferent, perquè el perill serà real, tornarà a ser com fa catorze anys, quan ell estava al poder i uns lluitaven contra els altres.
Però això és el futur. El present són un munt de preguntes, que suposo que es resoldran en l'última part del llibre, però que són unes quantes pàgines i no acabaré avui. Espero fer-ho aquesta setmana, però em dóna la impressió que encara han de passar un munt de coses, i les aniré llegint mica a mica.
Em queda el dubte de què li va passar a la Fleur. Per què va cridar? Algú la va salvar? Va ser en Krum, que la va fer cridar?
I què li passa a en Krum? Per què es volia treure de sobre en Cedric amb màgia negra? Tan maco que semblava fins ara, malgrat d'on venia. No semblava que hagués d'acabar així.
I el pobre Cedric. És clar que en Harry el salva d'en Krum i de l'aranya, però llavors es porta molt bé amb en Harry, dient-li que el campió ha de ser ell. I el pobre mor només per estar on no havia d'estar. Perquè feia nosa. Perquè esperaven que només en Harry arribés.
La "feina" d'en Krum era aquesta? Impedir que la Fleur i en Cedric arribessin a la copa, i així que en Harry anés sol a la casa d'en Tom Riddle?
Què passarà ara? Si en comptes de ser el Harry Potter 4 fos el 7, patiria per la seva vida. Però si hi ha un 5, un 6 i un 7, és que se'n sortirà, d'aquesta. Encara que en Voldemort hagi tornat i estigui lligat, sense poder-se moure.
En els propers dies sabré com se'n surt...
8 d’abril del 2007
Efecte narcòtic de l'Enigma del quatre
Sé que no hauria de parlar malament dels llibres, però ja que vaig dir que parlaria d'aquest i no en parlo, alguna explicació he de donar.
Cadascú té els seus gustos, però aquest llibre, definitivament, no m'agrada. Més que no agradar-me, em fa adormir. És agafar-lo i tenir unes ganes de dormir... Que no tinc insomni, però si en tingués, seria el millor remei que podria trobar.
Recordo que això em va passar ara fa un temps amb el pèndol de Foucault. També era el mateix: agafar-lo i entrar-me son.
I, és clar, podent llegir en Harry Potter, que està tan interessant, qui es posa a llegir un llibre que fa adormir?
Cadascú té els seus gustos, però aquest llibre, definitivament, no m'agrada. Més que no agradar-me, em fa adormir. És agafar-lo i tenir unes ganes de dormir... Que no tinc insomni, però si en tingués, seria el millor remei que podria trobar.
Recordo que això em va passar ara fa un temps amb el pèndol de Foucault. També era el mateix: agafar-lo i entrar-me son.
I, és clar, podent llegir en Harry Potter, que està tan interessant, qui es posa a llegir un llibre que fa adormir?
7 d’abril del 2007
Quin patir, amb la segona prova!
Mare meva, quin patir amb la segona prova.
Quan finalment en Harry decideix a mirar què hi ha a dintre l'ou, llavors no sap com sortir-se'n. I ben bé, jo ja sabia que arribaria a bon port (està clar!), però quan en Dobby el desperta que s'ha adormit, està a la biblioteca i falten 10 minuts per començar la prova... I en Harry sense saber què fer!
Sort d'en Dobby, és clar. Però al final, entre una cosa i l'altra, en Harry serà el que haurà "treballat" menys en el torneig!
Quan finalment en Harry decideix a mirar què hi ha a dintre l'ou, llavors no sap com sortir-se'n. I ben bé, jo ja sabia que arribaria a bon port (està clar!), però quan en Dobby el desperta que s'ha adormit, està a la biblioteca i falten 10 minuts per començar la prova... I en Harry sense saber què fer!
Sort d'en Dobby, és clar. Però al final, entre una cosa i l'altra, en Harry serà el que haurà "treballat" menys en el torneig!
6 d’abril del 2007
El ball
Avui (o demà) llegiré com els va el ball a tota aquesta colla. Però avui, i per variar una mica, deixo fragments del capítol que m'han fet molta gràcia.
Professor McGonagall waited until the rest of the class had gone, and then said, "Potter, the champions and their partners -"
"What partners?" said Harry.
Professor McGonagall looked suspiciously at him, as though she thought he was trying to be funny.
"Your partners for the Yule Ball, Potter," she said coldly. "Your dance partners."
Harry's insides seemed to curl up and shrivel. "Dance partners?"
He felt himself going red. "I don't dance," he said quickly.
"Oh, yes, you do,", said Professor McGonagall irritably. "That's what I'm telling you. Traditionally, the champions and their partners open the ball."
A week ago, Harry would have said finding a partner for a dance would be a cinch compared to taking on a Hungarian Horntail. But now that he had done the latter, and was facing the prospect of asking a girl to the ball, he thought he'd rather have another round with the Horntail.
"Er - Cho? Could I have a word with you?"
Giggling should be made illegal, Harry thought furiously, as all the girls around Cho started doing it. She didn't, though. She said, "OK", and followed him out of earshot of her classmates.
Harry turned to look at her and his stomach gave a weird lurch as though he had missed a step going downstairs.
"Er," he said.
He couldn't ask her. He couldn't. But he had to. Cho stood there looking puzzled, watching him.
The words came out before Harry had quite got his tongue around them.
"Wangoballwime?"
"Sorry?" said Cho.
"D'you - d'you want to go to the ball with me?" said Harry. Why did he have to go red now? Why?
"Oh!" said Cho, and she went red, too. "Oh, harry, I'm really sorry," and she looked it, too. "I've already said I'll go with someone else."
Harry called after her, before he could stop himself.
"Who're you going with?"
"Oh - Cedric," she said. "Cedric Diggory".
"What's up, Ron?" said Harry, joining them.
Ron looked up at Harry, a sort of blind horror in his face.
"Why did I do it?" he said wildly. "I don't know what made me do it!"
"What?" said Harry.
"He - er - just asked Fleur Delacour to go to the ball with him," said Ginny. She lloked as though she was fighting back a smile, but she kept patting Ron's arm sympathetically.
"You what?" said Harry.
"I don't know what made me do it!" Ron gasped again. "What was I playing at? There were people - all around - I've gone mad - everyone watching! I was just walking past her in the Entrance Hall - she was standing there talking to Diggory - and it sort of came over me - and I asked her!"
"This is mad," said Ron, "we're the only ones left who haven't got anyone - well, except Neville. hey - guess who he asked? Hermione!"
"What?" said Harry, completely distracted by this startling news.
"Yeah, I know!" said Ron, some of the colour coming back into his face as he started to laugh. "He told me after Potions! Said she's always been really nice, helping him out with work and stuff - but she told him she was already going with someone. Ha! As if! She just didn't want to go with Neville... I mean, who would?"
"Right," said Ron, who looked extremely put out, "this is getting stupid. Ginny, you can go with Harry, and I'll just -"
"I can't," said Ginny, and she went scarlet too. "I'm going with - with Neville. He asked me when Hermione said no, and I thought... well.. I'm not going to be able to go otherwise, I'm not in fourth year."
But Harry had just seen Parvati and Lavender come in through the portrait hole. The time had come for drastic action.
"Wait here," he said to Ron, and he stood up, walked straight up to Parvati and said, "Parvati? Will you go to the ball with me?"
Professor McGonagall waited until the rest of the class had gone, and then said, "Potter, the champions and their partners -"
"What partners?" said Harry.
Professor McGonagall looked suspiciously at him, as though she thought he was trying to be funny.
"Your partners for the Yule Ball, Potter," she said coldly. "Your dance partners."
Harry's insides seemed to curl up and shrivel. "Dance partners?"
He felt himself going red. "I don't dance," he said quickly.
"Oh, yes, you do,", said Professor McGonagall irritably. "That's what I'm telling you. Traditionally, the champions and their partners open the ball."
A week ago, Harry would have said finding a partner for a dance would be a cinch compared to taking on a Hungarian Horntail. But now that he had done the latter, and was facing the prospect of asking a girl to the ball, he thought he'd rather have another round with the Horntail.
"Er - Cho? Could I have a word with you?"
Giggling should be made illegal, Harry thought furiously, as all the girls around Cho started doing it. She didn't, though. She said, "OK", and followed him out of earshot of her classmates.
Harry turned to look at her and his stomach gave a weird lurch as though he had missed a step going downstairs.
"Er," he said.
He couldn't ask her. He couldn't. But he had to. Cho stood there looking puzzled, watching him.
The words came out before Harry had quite got his tongue around them.
"Wangoballwime?"
"Sorry?" said Cho.
"D'you - d'you want to go to the ball with me?" said Harry. Why did he have to go red now? Why?
"Oh!" said Cho, and she went red, too. "Oh, harry, I'm really sorry," and she looked it, too. "I've already said I'll go with someone else."
Harry called after her, before he could stop himself.
"Who're you going with?"
"Oh - Cedric," she said. "Cedric Diggory".
"What's up, Ron?" said Harry, joining them.
Ron looked up at Harry, a sort of blind horror in his face.
"Why did I do it?" he said wildly. "I don't know what made me do it!"
"What?" said Harry.
"He - er - just asked Fleur Delacour to go to the ball with him," said Ginny. She lloked as though she was fighting back a smile, but she kept patting Ron's arm sympathetically.
"You what?" said Harry.
"I don't know what made me do it!" Ron gasped again. "What was I playing at? There were people - all around - I've gone mad - everyone watching! I was just walking past her in the Entrance Hall - she was standing there talking to Diggory - and it sort of came over me - and I asked her!"
"This is mad," said Ron, "we're the only ones left who haven't got anyone - well, except Neville. hey - guess who he asked? Hermione!"
"What?" said Harry, completely distracted by this startling news.
"Yeah, I know!" said Ron, some of the colour coming back into his face as he started to laugh. "He told me after Potions! Said she's always been really nice, helping him out with work and stuff - but she told him she was already going with someone. Ha! As if! She just didn't want to go with Neville... I mean, who would?"
"Right," said Ron, who looked extremely put out, "this is getting stupid. Ginny, you can go with Harry, and I'll just -"
"I can't," said Ginny, and she went scarlet too. "I'm going with - with Neville. He asked me when Hermione said no, and I thought... well.. I'm not going to be able to go otherwise, I'm not in fourth year."
But Harry had just seen Parvati and Lavender come in through the portrait hole. The time had come for drastic action.
"Wait here," he said to Ron, and he stood up, walked straight up to Parvati and said, "Parvati? Will you go to the ball with me?"
4 d’abril del 2007
Que tothom fa trampes, o què?
Quan he vist que en Hagrid "ensenyava" els dracs a en Harry, he pensat si tothom feia trampes... i ja he vist que sí. En Hagrid inclós. I sort, que fan trampes, perquè imagina't trobar-te a davant d'un drac, sense saber què fer.
És molt maco el gest d'en Harry de dir-li a en Cedric que hauran de lluitar contra dracs, ja que és l'únic que no ho sap.
La solució d'en Harry/Moody és molt bona, tot i que jo hagués pensat que usar la Firebolt eren trampes. No deien que només podien usar la vareta? És clar que si uses la vareta per fer venir l'escombra... Bé, no ho sé.
Ara sembla (i dic sembla) que hi haurà una mica de tranquil.litat fins a la següent prova. O no, mai se sap.
És molt maco el gest d'en Harry de dir-li a en Cedric que hauran de lluitar contra dracs, ja que és l'únic que no ho sap.
La solució d'en Harry/Moody és molt bona, tot i que jo hagués pensat que usar la Firebolt eren trampes. No deien que només podien usar la vareta? És clar que si uses la vareta per fer venir l'escombra... Bé, no ho sé.
Ara sembla (i dic sembla) que hi haurà una mica de tranquil.litat fins a la següent prova. O no, mai se sap.
Hermione, altre cop
M'encanta l'Hermione. Ja ho vaig dir fa uns dies, quan llegia el tercer Harry Potter, però ara hi torno.
Ella és el seny, en el grupet de tres que formen ella, en Harry i en Ron. I sempre té raó.
En Ron i en Harry estan enfadats. En Ron està gelós d'en Harry, i en Harry no vol arreglar les coses, perquè creu que és culpa d'en Ron. I suposo que té raó. Però, és clar, el pobre Harry s'ha quedat sol del tot. Tothom li gira l'esquena perquè ningú, excepte l'Hermione i en Hagrid (i suposo que en Dumbledore) no es creuen que en Harry no posés el seu nom al calze.
I al mig d'en Harry i en Ron, l'Hermione. Sembla que tot s'arregla quan en Malfoy, intentant atacar en Harry, l'ataca a ella, però no: en Ron i en Harry continuen sense parlar-se. Potser ara, quan estiguin castigats, faran les paus?
Però és ella, l'Hermione, la que es posa al mig i li diu a en Harry que intenti arreglar les coses amb en Ron. Segurament faci el mateix amb en Ron. I és ella la que li diu que ha d'escriure a en Sirius. És una mica com la consciència d'en Harry quan ell fa coses que no hauria de fer, o quan no en fa que hauria de fer.
I, finalment, en Harry escriu a en Sirius. I rep una resposta. Tot i que no sé si aquesta resposta és bona o dolenta: en Sirius li demana de quedar, tornarà a Hogwarts, un parell de dies abans de la primera prova del torneig. Li diu que vagi amb molt de compte, però... què passarà? Algú veurà en Sirius? Aconsellarà en Sirius a en Harry? En Harry farà la primera prova? Se'n sortirà? En Harry resistirà a la pressió de que ningú li parli? I quanta gent més es posarà les xapes contra en Harry?
Ella és el seny, en el grupet de tres que formen ella, en Harry i en Ron. I sempre té raó.
En Ron i en Harry estan enfadats. En Ron està gelós d'en Harry, i en Harry no vol arreglar les coses, perquè creu que és culpa d'en Ron. I suposo que té raó. Però, és clar, el pobre Harry s'ha quedat sol del tot. Tothom li gira l'esquena perquè ningú, excepte l'Hermione i en Hagrid (i suposo que en Dumbledore) no es creuen que en Harry no posés el seu nom al calze.
I al mig d'en Harry i en Ron, l'Hermione. Sembla que tot s'arregla quan en Malfoy, intentant atacar en Harry, l'ataca a ella, però no: en Ron i en Harry continuen sense parlar-se. Potser ara, quan estiguin castigats, faran les paus?
Però és ella, l'Hermione, la que es posa al mig i li diu a en Harry que intenti arreglar les coses amb en Ron. Segurament faci el mateix amb en Ron. I és ella la que li diu que ha d'escriure a en Sirius. És una mica com la consciència d'en Harry quan ell fa coses que no hauria de fer, o quan no en fa que hauria de fer.
I, finalment, en Harry escriu a en Sirius. I rep una resposta. Tot i que no sé si aquesta resposta és bona o dolenta: en Sirius li demana de quedar, tornarà a Hogwarts, un parell de dies abans de la primera prova del torneig. Li diu que vagi amb molt de compte, però... què passarà? Algú veurà en Sirius? Aconsellarà en Sirius a en Harry? En Harry farà la primera prova? Se'n sortirà? En Harry resistirà a la pressió de que ningú li parli? I quanta gent més es posarà les xapes contra en Harry?
Qui va posar el nom d'en Harry al calze?
Ja sé qui participarà al torneig. No m'equivocava de massa. És clar que si et presenten un personatge, i en parlen bastant, ja saps que aquell personatge acabarà essent important.
És clar que em vaig descuidar d'en Cedric. Havia sortit massa com perquè hi hagués algú altre com a campió de Hogwarts...
Però, la pregunta és: qui ha posat el nom d'en Harry al calze? I per què? Podrà en Harry competir amb tots aquests nois més grans? Perquè ja li han dit nen petit...
És clar que em vaig descuidar d'en Cedric. Havia sortit massa com perquè hi hagués algú altre com a campió de Hogwarts...
Però, la pregunta és: qui ha posat el nom d'en Harry al calze? I per què? Podrà en Harry competir amb tots aquests nois més grans? Perquè ja li han dit nen petit...
3 d’abril del 2007
El calze de foc
Finalment ja sé què és el calze de foc (o el Goblet of Fire). Gairebé 300 pàgines després d'haver començat el llibre, i en Dumbledore treu el calze, que serà el qui escollirà els 3 participants al torneig.
Qui seran? Suposo que en Krum, ja que és el més famós i tothom se'l mira. I la noia que tothom es mira, de part de Beauxbatons. Però, qui serà el representant de Hogwarts? Algun menor de 17 anys podrà traspassar la barrera d'edat?
Ai, quins nervis! Vaig a llegir, a veure si m'entero de qui escull el calze!
Qui seran? Suposo que en Krum, ja que és el més famós i tothom se'l mira. I la noia que tothom es mira, de part de Beauxbatons. Però, qui serà el representant de Hogwarts? Algun menor de 17 anys podrà traspassar la barrera d'edat?
Ai, quins nervis! Vaig a llegir, a veure si m'entero de qui escull el calze!
2 d’abril del 2007
Moody
Suposo que ja és normal, que en Moody sigui el que més cridi l'atenció dels primers dies d'en Harry a Hogwarts.
Hi ha unes quantes coses que em tenen intrigada, com ara què li passa a en Neville? I per què ell sabia això del Cruciatus Curse (això de llegir-ho en anglès fa que no sàpiga com dir algunes coses bé en català...), ell que no diu mai res? Algú que ell coneix l'ha patit? Potser ell mateix?
Realment, la primera lliçó Defense Against the Dark Arts fa por. I això de que els posi a tots a sota de l'Imperius Curse no sembla massa legal, com molt bé diu l'Hermione.
Ara, això d'haver de vigilar sempre contra els tres curses fa una mica de por. Vull dir que ho llegeixes i penses que coi, que no es pot estar sempre pendent que no et facin una cosa d'aquestes!
Tot i així, ja se sap una mica més de la història d'en Harry: com van morir els seus pares. I va ser amb un Avada Kedavra, i segons en Moody, sembla que en Harry és l'únic que s'ha pogut salvar d'aquest curse.
Finalment, em fa patir en Sirius. Tornarà? Malgrat que això pugui significar la seva mort a mans dels dementors?
Hi ha unes quantes coses que em tenen intrigada, com ara què li passa a en Neville? I per què ell sabia això del Cruciatus Curse (això de llegir-ho en anglès fa que no sàpiga com dir algunes coses bé en català...), ell que no diu mai res? Algú que ell coneix l'ha patit? Potser ell mateix?
Realment, la primera lliçó Defense Against the Dark Arts fa por. I això de que els posi a tots a sota de l'Imperius Curse no sembla massa legal, com molt bé diu l'Hermione.
Ara, això d'haver de vigilar sempre contra els tres curses fa una mica de por. Vull dir que ho llegeixes i penses que coi, que no es pot estar sempre pendent que no et facin una cosa d'aquestes!
Tot i així, ja se sap una mica més de la història d'en Harry: com van morir els seus pares. I va ser amb un Avada Kedavra, i segons en Moody, sembla que en Harry és l'únic que s'ha pogut salvar d'aquest curse.
Finalment, em fa patir en Sirius. Tornarà? Malgrat que això pugui significar la seva mort a mans dels dementors?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)