26 d’abril de 2007

En Gunnar i els esperits

Hi ha una cosa d'en Gunnar que em preocupa. Bé, de fet ara em preocupa l'Anaïd, que sembla que està posseida pel ceptre, i que tot ho fa malament, i la maledicció d'Odi, però... és que hi ha una pregunta que no em sé respondre.

El que no em lliga és això d'en Gunnar: ell li va dir a la Selene que el dia aquell, a la muntanya, va renunciar als seus poders i per això es va tornar mortal. Però jo em pensava que els Odish es mantenien joves bevent sang. I no sabia que es pogués renunciar als poders.

Però... si només els Odish poden parlar amb els esperits i en Gunnar va renunciar als seus poders, per què podia parlar amb els esperits quan estaven al refugi, a l'Àrtic?

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, jo també he trobat algunes contradiccions a la trilogia. I em fa molta ràbia, trobar-me'ls! Crec que la Maite Carranza s'hauria d'haver llegit els llibres anteriors abans d'escriure el 3r llibre, però com que és una escriptora bastant mediocre, amb perdò, no ho ha fet. Crec que algú li hauria de fer baixar els fums, a la Maite Carranza, perquè sinó encara serà més creguda del que és ara, si això és possible, és clar!

Mar