La maledicció d'Odi consta de tres parts. La primera s'anomena "Els sentiments" i l'he acabat gairebé sense adonar-me'n.
De fet, tampoc és que hagi passat massa cosa en aquesta primera part. L'Anaïd es retroba amb el seu pare, i entre el seu pare i ella deixen a la Selene, la mare de l'Anaïd, abandonada.
El que em toca la moral és el de sempre: el pare és Odish. Això vol dir que és bo, o és dolent? S'hi pot confiar? La Selene diu que no, però...
I llavors hi ha l'àvia, la dama de gel. S'hi pot confiar? És una Odish i la Selene diu a l'Anaïd que l'ha de destruir, però, té bones intencions? De fet, ajuda molt a l'Anaïd. Ja he perdut el compte de les vegades que li ha salvat la vida!
El que em preocupa és el final. No ho sé, potser és el meu cap, però alguna cosa em diu que fer servir la màgia i el ceptre per al seu propi bé no ha de ser bo. Que sí, que té raó, la seva manera no li hauria d'haver fet prendre a en Roc una poció perquè s'oblidés d'ella i tornés amb la Marion, però això de fer servir la màgia per separar en Roc i la Marion i fer-li prendre una poció d'amor a en Roc... això no ha de ser bo de cap de les maneres. Ha de portar problemes d'alguna forma o una altra.
Sobretot, perquè la següent part de llibre es diu "Els errors". Segur que aquest n'és un, i de gran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada