I així estem: amb en Harry lligat i en Voldemort que ha tornat a la vida. És una gran situació.
Però es resolen molts de dubtes (és clar, com que el llibre ja arriba al final...) Per començar, la història del principi. Una cosa que em va sobtar molt. En Voldemort està contra els Muggles i els que no tenen la sang pura... i ell mateix va ser fill d'un muggle. Potser per això, perquè el seu pare els va abandonar, a ell i a la seva mare, quan va saber que ella era maga, van fer que odiés tant als muggles. I, és clar, va ser ell qui va matar al seu pare i als seus avis, que vivien a la casa Riddle.
I també es descobreix que en Harry va sobreviure perquè la seva mare li va fer un conjur de protecció, i per això l'atac d'en Voldemort va rebotar en ell.
Finalment, en Voldemort fa el que volia fer. Primer, reuneix els seus fidels, excepte alguns que no poden tornar (o no volen tornar). Entre ells, en Malfoy (el pare, és clar) i els pares dels amics d'en Malfoy fill. I, quan els té tots reunits, es disposa a matar en Harry, però en comptes de matar-lo, ha de xulejar davant dels seus deixebles, així que li dóna la vareta a en Harry i intenta divertir-se amb ell, a base de fer-lo patir.
I llavors passa l'impossible: que en Harry i en Voldemort s'ataquen al mateix temps i les seves varetes queden connectades. I comencen a sortir de la vareta d'en Voldemort les ànimes de la gent que ell ha matat: començant per en Cedric, i anant cap enrere, fins que surt el pare d'en Harry.
L'altre dia la perruquera em va dir que no li agradava en Harry Potter per això, perquè estava tot tan embolicat, que ja no es podia embolicar més. Però... a mi m'agrada per això, perquè no saps per on et sortirà.
Ara, això de que no sàpigues qui és bo i qui és dolent (suposaré que en Dumbledore sí que és bo...) toca bastant els nassos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada