30 d’abril de 2011

Kôt

Macabre i previsible.

D'en Rafael Ábalos havia llegit 3 llibres: Poliedrum, Grimpow i Grimpow i la bruja de la estirpe. Així com els dos Grimpow em van deixar un bon sabor de boca, Poliedrum em va decebre profundament.

Kôt està dividit en 3 parts. Una primera, en la que uns nens comencen a resoldre uns enigmes. Aquesta part està prou bé... fins que entren en un joc d'internet, i llavors el llibre comença a semblar-se (massa) a Poliedrum. Normalment escollia el moment en què arribava la part dels nens per deixar de llegir, perquè... no m'agradava gens.

La segona part, la part gòtica, ja des de bon principi és molt macabra. I ja des de bon principi crea un mal rotllo que et treu les ganes de llegir-lo, però és que a mida que va avançant es va tornant cada cop més i més macabre.

La única part que es salva (i a sobre els capítols dedicats a aquesta part són els més curts) és la part dels detectius. Tot i així, a estones és també molt macabra...

I llavors el final... Tant previsible, sobretot per algú que ha llegit Grimpow... Ha vist un filó. I ja sap que aquesta història ven. Així que... deixa el llibre en una espècie de suspens, perquè la gent llegeixi el cinquè (perquè no deixa de ser una continuació de "Grimpow" i una còpia de Poliedrum).

O m'oblido de com és de dolent aquest llibre, o diria que no llegiré cap més Ábalos...