Primera observació: l'Steven Erikson no em cau gens bé. No hauria d'haver llegit el pròleg on es fa autobombo i on, d'alguna manera, diu "tontos" (en el sentit de que no són prou intel.ligents) a la gent que no li agrada el seu "fabulós" llibre.
No, el llibre no m'ha semblat massa complicat. Tampoc m'ha semblat que hi hagués massa personatges. Però el que sí que m'ha semblat és molt mal escrit... i escrit com si fos més un guió d'una sèrie de televisió (que és el que era inicialment) que no pas un llibre.
Els capítols estan dividits en trossos més petits, però cada tros sembla com una escena d'una pel.lícula.
D'acord, la història està bé, però la manera d'explicar-la ha fet que acabi odiant el llibre. M'ha passat una mica com amb el Dragonlance. Sí, hi ha una bona història, però... no tinc massa ganes de llegir-ne cap altra part.
Més que complicada, la història m'ha semblat massa senzilla, per les no sé quantes pàgines que té. Amb tantes pàgines s'hauria pogut escriure alguna cosa molt millor... i de més bona manera.
Per tant... no, no m'ha agradat el llibre. Però no perquè fos incapaç de seguir-lo, sinó perquè simplement, no m'ha agradat com ho explica. Encara que l'Erikson em pugui dir que sóc tonta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada