La vida de l'astronauta Chris Hadfield

Títol: An Astronaut's Guide to Life on Earth
Autor: Chris Hadfield
Saga: -
Pàgines: 305
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

A mig camí entre un llibre d'autoajuda i una autobiografia, en Chris Hadfield ens explica la seva filosofia de vida mentre ens va explicant la seva vida.

Ens comença mostrant un nen canadenc que va veure per la tele com l'home arribava a la Lluna i va decidir que volia ser astronauta, sabent que era impossible que ho aconseguís (bé, impossible no, perquè ho va aconseguir, però quan ell era petit tots els astronautes eren d'Estats Units, i per tant, ja veia impossible de ser-ho). Però, tot i així, ell va viure la seva infantesa sempre fent-se la pregunta: "què faria un astronauta?" I així ens explica com menjava verdura o feia els deures. Des d'aquí, de l'inici, ja veiem una mica de la seva filosofia: fer les coses sempre el millor possible, sabent que potser no aconseguirem el que volem, però com a mínim ho haurem intentat amb totes les ganes.

 (Aquí ve l'únic comentari dolent del llibre. La seva dona era també una dona d'èxit, amb una gran carrera per davant, i ho va deixar tot per anar darrere seu perquè ell pogués ser astronauta. En el llibre s'entreveu, però no ho deixa clar. Jo li hagués donat les gràcies públicament a una dona que fa això! Però, tal com en parla, em va sonar a que ho veia com si fos la seva explicació.)

 Un cop és seleccionat per ser astronauta (o, com a mínim, per entrenar-se per ser-ho) segueix fent la feina el millor possible. Em va fer gràcia quan va explicar que tots els astronautes sempre havien estat els millors en tot, i llavors es trobaven que, entre altres astronautes, eren els últims de la classe...

 Quan ja va a l'espai, deixa de ser tant un llibre d'"autoajuda" i es transforma en un llibre on explica el que feien, com ho feien, etc, i tot amb molt d'humor. Crec que sempre recordaré l'episodi de les ungles que van sortir disparades :-) (ho sento, s'ha de llegir el llibre per saber de què parlo).

 El llibre, en resum, fa el que diu el títol: ens dóna consells de la seva filosofia de vida: treballar dur, intentar no sobresortir, trobar la felicitat en les petites coses. Però pel mig ens explica un munt d'històries sobre astronautes, la vida a la ISS i l'entrenament que han de seguir. Molt recomanable.

El joc de les esferes

Títol: El juego de las esferas
Autor: Salvador Bayarri
Saga: Trilogía de las esferas (2/3)
Pàgines: 325
Puntuació:  ☺☺☺

Si la primera part de la trilogia em va sorprendre gratament, aquesta segona part m'ha sorprès, però en sentit contrari.

 En cap moment m'ha importat massa el que li passava al protagonista, i des d'un bon principi ja es veia que tindria problemes... Les explicacions m'han semblat dolentes, i l'enigma "matemàtic" és una tonteria que pot resoldre qualsevol nen...

 El moment "recursiu" en què es parla de la trilogia dintre del llibre em va fer estar a punt de deixar-lo a mig llegir. Sobretot perquè el personatge que en parlava, en parlava amb coneixement de causa, i per tant tenia més informació de la que tocava.

 Es salva una mica per la generació del món, però no per gaire res més. Em pensaré si llegeixo la tercera part... tot i que, com que ja la tinc, suposo que l'acabaré llegint...

L'inici de Covenant of Muirwood

Títol: The Banished of Muirwood
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...

La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...

La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).

 Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.

 En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.

 En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.

 I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...

 Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...

El problema dels tres cossos

Títol: El problema de los tres cuerpos
Autor: Cixin Liu
Saga: Tres cuerpos - 1/3
Pàgines: 408
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺

Quan va sortir el llibre, vaig tenir clar que el volia llegir, encara que només fos pel títol. Però quan vaig veure que era una trilogia i que encara no en podia llegir el final, el vaig deixar penjat. Ara que ja es pot, he decidit llegir-lo.

 La puntuació que li posaria a llibre està entre 3 i 4 sobre 5. És veritat que l'autor té una gran imaginació i que, a estones, et deixa enganxat al llibre, amb ganes de saber què vindrà després, però... també és veritat que tinc uns quants peròs.

 D'una banda, em va costar molt entrar al llibre. És una cosa meva, però estava una mica descol·locada amb tota la història xinesa (que no coneixia) i amb els noms, que havia d'anar tota l'estona a mirar qui era qui.

 Fins que apareix el compte enrere. Aquí em va enganxar del tot... fins a cert punt. Perquè el protagonista s'obsessiona amb això (qui no ho faria?), però de cop, no torna a sortir en cap moment, excepte per una petita pregunta que fa tangencialment. Suposo que en el proper llibre sabrem què passa al final del compte enrere... o no.

  D'altra banda, el joc. Al principi se'm feia insuportable. Després el vaig trobar genial, amb tots els personatges que anaven sortint de la història de la ciència. L'ordinador que van crear amb soldats és de les millors coses que he llegit últimament. Però... si estaven intentant resoldre el problema de 3 cossos no feien el que havien de fer!!! Si de cas, havien de resoldre el restringit de 4 cossos! Sí, d'acord, primer has de trobar la solució del problema de 3 cossos, però llavors necessites el quart cos!

 Això sí: el millor personatge és el policia. Gran personatge! Moments gloriosos com quan se n'endú a dos personatges a veure una plaga de llagostes fan que aquest llibre valgui la pena!

 Veurem com continua.

10 llibres per llegir aquest curs

 Aquest curs serà molt complicat, i no sé quant temps tindré per llegir. Però, tot i així, segueixo fidel a la meva "tradició" i intento proposar-me 10 llibres per llegir aquest curs.


Els dos llibres més antics de la llista:

1. El Silmarílion
2. Castillo de las estrellas

Dos llibres de la primera pàgina:

1. The Banished of Muirwood
2. El juego de las esferas

Dos llibres per avançar/acabar sagues:

1. The renegades of Pern
2. Afterlife

Dos llibres comprats durant l'últim any:

1. Artemisa
2. A closed and common orbit

Dos llibres escollits aleatòriament:

1. La conexión cósmica
2. El ojo del mundo

 A veure quants aconsegueixo llegir-ne!