Títol: The Banished of Muirwood
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Covenant of Muirwood (2/4)
Pàgines: 401
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Els llibres de la primera trilogia em van agradar, i aquesta segona trilogia sembla que seguirà per allà mateix. Si li hagués de trobar alguna pega, seria que (tal com feia a la primera trilogia) el llibre comença sense donar cap explicació de res, ni del món, ni de què és cadascuna de les coses del món. Així que gent com jo, que fa temps que va llegir la primera trilogia i té poca memòria té un problema...
La protagonista és la Maia, una noia que, tot i ser filla de reis, ho ha passat molt malament a la seva vida. El llibre va intercalant capítols amb records de la infantesa de la Maia amb el present, i a estones no saps què és pitjor...
La història passa molt més tard que la història de la Lia i en Colvin (al final del llibre sabem quantes generacions més tard), i tot i així, retrobem dos personatges: la Lia, a través del llibre que va escriure amb les seves visions del que li passaria a la Maia, i en Maderos (sí, en Maderos, que encara viu i encara escriu sobre la família de la Lia-Maia!).
Tot i que la protagonista és una noia, hi ha 3 personatges masculins importants, tots ells molt interessants.
En Collier és... bé, en Collier. Durant tot el llibre dubtes si és bo o dolent, si està intentant enganyar a la Maia o l'està ajudant. Si té bones intencions o si no en té. Però és un personatge d'aquells que costa d'oblidar.
En canvi, confies des del principi en en Jon Tayt. De fet, em recordava molt a un altre personatge de la trilogia anterior, i al final del llibre vaig entendre el perquè. Ajuda a la Maia en tot, i la porta pel mig de les muntanyes fins a on ella vol anar.
I, per últim, el kishion. Aquest sí que no saps mai si vol ajudar a la Maia o si al final l'acabarà traint. Saps que l'ha pagat el seu pare (segur?), però no saps amb quines intencions... i al final, a l'epíleg, et deixa encara amb més confusió...
Em va costar entrar una mica en la història, però en el moment en què em va enganxar (en Collier hi va tenir força a veure!), em va enganxar de la mala manera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada