Títol: Rules for 50/50 chances
Autor: Kate McGovern
Pàgines: 351
Puntuació: 😊😊😊
Aquest llibre comença amb una bona idea: una noia té la mare malalta, amb una malaltia rara i hereditària, que sap que heretarà amb una probabilitat d'1/2. Ella s'autoimposa unes regles a seguir, però no n'acaba seguint cap.
El que podria ser un llibre molt interessant, acaba tenint un munt de problemes. El més gran, potser, és que tot està explicat des del punt de vista de la noia, que és una egocèntrica perduda, i que fa que a mesura que avança el llibre cada cop li agafis més mania.
Per descomptat, la noia és super bona en el que fa (ballar). I tot i tractar fatal a la gent que l'envolta (inclosa la seva millor amiga) tothom l'adora.
Inclós el noi, perquè és clar, no pot ser que hi hagi un llibre amb una noia adolescent i no hi hagi cap noi. Un noi a qui ella tracta com si ell no tingués vida (perquè el centre de tot és ella) i que desapareix durant setmanes quan està a l'hospital per crisis de la malaltia de la seva mare o germanes. Que sí, que pot desaparèixer en persona, però es passen el dia enviant-se missatges amb el mòbil. Pots estar a l'hospital cuidant d'algú i dedicar 10 segons a enviar un missatge de "Estic a l'hospital. Et contesto en uns dies". Massa poc creïble.
Pel que fa al final, doncs l'autora ha sigut poc valenta. Ha sigut valenta en deixar penjant la única pregunta que donava sentit al llibre, però després de que el noi veiés i li digués a la noia que havia estat una egocèntrica des que es van conèixer... va i els fa acabar junts. Per què no ha sigut prou valenta de no fer un final ensucrat i poc creïble?
