Mañana lo dejo

 Aquest és un llibre diferent dels que acostumo a llegir, però feia temps que el tenia a la llista de pendents i...

 Al principi no em va agradar. Li trobava alguna cosa estranya, fins que vaig descobrir què era: era com una còpia de la Bridget Jones, però escrita per un home. No vull ser sexista, però hi havia alguna cosa en el comportament de la protagonista que no m'acabava d'encaixar, i encara no sé què era.

 Però vaig decidir donar una oportunitat al llibre, i a mida que anava avançant, cada cop tenia una mica més de "carinyo" per la protagonista. D'acord, la protagonista està com una xota, però és entranyable i tot el que fa ho fa per una bona causa.

 I, és clar, cada cop estava més intrigada per què anava a fer en Ric amb la motxilla. I, tot i anar descobrint les coses al mateix temps que la Julie, seguia convençuda que en Ric no era dolent.

 Al final, m'he fet un fart de riure amb algunes situacions. Sobretot m'agradaven les converses en el que veies el que ella pensava i el que ella contestava realment.

 Així que, en resum, cal donar-li una oportunitat al principi... perquè a partir de mig llibre la cosa val la pena! I, com que tampoc és massa llarg, la part que trontolla una mica tampoc és massa llarga!

Ciutat d'ossos

 Començo pel que no m'ha agradat:

Un món on fa temps un dolent molt dolent va crear un "cercle", que volia eliminar la gent que no tenia la sang "pura". Va ser derrotat, i el creien mort, però vivia, i encara tenia alguna gent que li eren fidels, fins i tot a dins de "l'institut". De què parlo? No, no parlo de Harry Potter, parlo de ciutat d'ossos.

 Una noia que no sap que viu en un món ple de vampirs i homes llop (entre altres coses) que s'odien a mort, però per qüestions del destí s'hi veu implicada, i acaba formant part de la trama. De què parlo? No, no parlo de Crepuscle, parlo de ciutat d'ossos.

 Dos germans que van ser separats de molt petits. Cap dels dos sabia de l'existència de l'altre. La noia va ser educada per la mare. Els dos es coneixen per casualitat, i acaben descobrint que el seu pare és el dolent més dolent i que en realitat són germans. De què parlo? No, no parlo de la Guerra de les Galàxies, parlo de ciutat d'ossos.

 I segur que em deixo alguna altra idea treta d'algun altre lloc, però les semblances amb Harry Potter, Crepuscle i la Guerra de les Galàxies van més enllà dels paràgrafs anteriors. I això és el que no m'ha agradat: d'alguna manera m'agradaria llegir alguna cosa fresca, nova, diferent. No pas més del mateix.

 Però, d'altra banda, no puc pas dir que el llibre no m'hagi agradat. La fórmula funciona i aquest m'ha mantingut enganxada a les seves pàgines fins al final. Sí que és veritat que el final, just després del moment Luke-Leia, m'ha semblat fluixet, però la resta del llibre m'ha agradat molt (malgrat enfadar-me cada cop que em feia pensar en algun dels seus referents).

 No trigaré a llegir el següent. Només he de vigilar a no llegir-lo a la vegada que algun altre captador d'atenció (o sigui, qualsevol dels que sé que ho seran i que m'estan esperant a casa: el Gran Lord, Scarlett, la sombra de la noche...)

El misterio del cuadro robado

Aquest llibre és una altra petita joia treta de la biblioteca, que no tenia massa clar si m'agradaria, però que m'ha sorprès enormement.

D'acord, és un llibre que es podria catalogar d'infantil, però té moltes coses que fan que el llibre el pugui llegir qualsevol adult.

La història ens l'explica un petit escarabat, en Marvin, que viu amb la seva família a la cuina de la família d'en James. Tota la història està explicada des del punt de vista d'en Marvin, que resulta ser un geni de la pintura i és capaç de fer dibuixos impressionants.

Però la història també ens deixa veure la família d'en James: en James és un nen de pares separats. La seva mare es va tornar a casar i ara té un mig-germà i viu amb la seva mare, el seu pare adoptiu i el seu germanet. Però no li fan massa cas. I quan el seu pare el va a veure sempre hi ha aquella tensió característica...

En James i en Marvin es fan amics. Coneixem en James pel que diu, però en Marvin no es pot comunicar amb ell més que movent-se a la seva mà.

I, pel mig, algú roba un quadre molt valuós. L'únic que sap qui és realment el lladre és en Marvin, que s'ho ha d'empescar per poder-li dir a en James qui és.

I tot acompanyat d'uns dibuixos que són genials. A veure, que no se m'entengui malament, no és un llibre amb molt de dibuix i poca lletra: és un llibre, una novel.la, però cada 3-4 pàgines hi ha algun dibuix del que està passant, fet amb molt de gust i encert. Per exemple, a la següent imatge en James torna a en Marvin a casa (a la cuina!)

I en aquesta en James veu per primer cop en Marvin, després de descobrir el dibuix que li ha fet com a regal d'aniversari:

 En resum: un llibre més que recomanable.

La aprendiz

 Després d'acabar El gremio de los magos, no he trigat gaire a agafar La aprendiz. I em sembla molt que no trigaré gaire a agafar el tercer...

 Aquest és un d'aquells llibres que quan l'agafes no pots parar de llegir.

 Durant tot el llibre, hi ha el punt de vista de 4 persones (ja espero a llegir El gran Lord. Tindrem el punt de vista de l'Akkarin? Espero que sí!)

 La història d'en Dannyl és divertida, i sempre era com una mica d'aire fresc. Les seves aventures són "inofensives", i durant tot el llibre tens l'incògnita de si realment en Dannyl és un "doncel" o no ho és, i si aconseguirà trobar alguna cosa que valgui la pena.

 La història d'en Rothen és més aviat de tristesa. Sí que és veritat que té moments bons, com quan apareix en Dorrien (els dos cops?), però sobretot hi ha preocupació, primer pel tema d'en Regin i després per la separació.

 La història d'en Lorlen també és de tristesa, o d'impotència. Veure com el teu millor amic es converteix en dolent (molt dolent) i a sobre et controla...

 I la història de la Sonea és, per descomptat, la més important. Fa patir sobretot el tema d'en Regin, i el fet que tothom se li posi en contra i ella no faci res. Però el tema del Gran Lord no m'ha fet patir tant com hauria d'haver-ho fet: jo no crec que faci mal a cap dels protagonistes. Si hagués volgut, ho hagués pogut fer. Més aviat té algun secret i vol mantenir-los al marge? Representa que el Gran Lord ha de ser molt dolent, però tinc la sensació que no ho és. Hi ha la història "estranya" de quan la Sonea se'l troba a la nit a la seva habitació. Jo ho vaig veure com si l'estigués "curant" (o ajudant-la a recuperar l'energia) o donant-li energia perquè és fes més forta. Però vaja, només és una sensació.

 No trigaré a llegir el tercer.

El extraordinario ingenio parlante del profesor Palermo

 He de reconèixer que em feia una mica de mandra començar aquest llibre, però ha valgut molt la pena!

 L'autor no em sol convèncer massa, i llegint la contraportada semblava que fos un llibre massa infantil. Però, ja que havia arribat a mi, vaig decidir donar-li una oportunitat.

 I la història m'ha arribat. És clar que un extraterrestre que és una màquina (un autòmata), amb pensaments propis és el típic llibre que m'agrada, però... a més hi barreja temes més "adults".

 És clar que tampoc parla massa de la primera guerra mundial, i parla menys de la segona, però hi surten, i et fas una idea del que va poder viure la gent en aquella època. Però, sobretot, m'ha agradat el tema de la seva dona: estàs casat amb una dona, però no li pots dir que el ninot que ella es pensa que fas anar amb màgia és en realitat un extraterrestre.

 La veritat és que és un llibre molt recomanable. És curt, ràpid de llegir (potser hagués sigut millor aprofundir una mica més?) i la idea és original.

Loba

Jo volia que aquest llibre m'agradés, però...

La història no és res que no s'hagi explicat abans, però és de les històries que m'agraden (mags, dracs, unicorns...), però...

Però el problema d'aquest llibre és que és un tostón dels grossos. Era posar-me a llegir i quedar-me adormida abans d'acabar una pàgina. Ho he intentat, i molt! Al principi pensava que era perquè no coneixia res del món, i eren massa personatges a la vegada. Però no. A mida que el llibre anava avançant, cada cop m'adormia amb més velocitat. Era deixar aquest llibre i agafar-ne un altre i despertar-me, tornar a agafar aquest llibre i quedar-me adormida.

Però la història, si la manera d'escriure de l'escriptora no et fa adormir, està bé...

Cinder

Si no fos pel final, diria que aquest és un llibre genial.

He de reconèixer que em feia una mica de por: un llibre basat en la ventafocs? Ui... Un llibre que té els mateixos adeptes que tenia la saga de crepúsculo? Ui...

Però, és clar, la ventafocs no és ben bé la ventafocs. La ventafocs en realitat és una ciborg, que viu en un món ple d'androides, ciborgs, lunars,... En una ciutat creada després de la destrucció de Pequín. En un món on els vehicles volen, i els ciborgs estan tot el dia connectats a la xarxa, com si portessin unes google glasses.

La història tampoc és ben bé la de la Ventafocs, però té semblances: ella no vol anar al ball, però li prohibeixen igualment; ella no perd cap sabata, el que perd és un peu mecànic...

En general, el llibre enganxa fins al final, i t'absorbeix com ho feia la saga de crepúsculo (va, i el tema és similar).

Només hi ha dues coses que no m'han agradat. Les mateixes de sempre, és clar:

1. El descobriment de precueles (històries curtes, de fet), que haurien de ser més un pròleg que altra cosa. Com a mínim, però, l'autora les ha publicat a internet de forma oberta.

2. El final. Des del principi suposo que tothom té clar qui és en realitat la Cinder (des de que la Peony en parla), però... el llibre ha d'acabar així? Vull dir, amb tot penjat, en el punt més alt de l'acció? Que sí, que ja sabem que hi ha la continuació, però coi, això de deixar els llibres així per poder vendre més el següent em fa molta ràbia. On és en Harry Potter, amb una història que segueix, però que cada any s'acaba amb tothom "feliç" després d'acabar el curs?

Los propios dioses

 Quan llegeixo un llibre d'aquests, sempre penso que hi ha dues possibilitats: la primera és que m'estigui fent vella, i la segona, que realment els clàssics siguin molt millors que els llibres actuals. És clar que l'Asimov sempre serà l'Asimov...

 Després del primer paràgraf, suposo que ja no cal que digui gaire res més, però tot i així, el llibre es divideix en 3 parts molt diferenciades: la primera passa a la Terra, la segona a... un altre lloc, i la tercera a la Lluna.

 La segona part és la que em va agradar més. La seva originalitat és digna de la genialitat de l'Asimov, a part que em va fer pensar molt.

 La primera part em va agradar molt en el moment de llegir-la, però després es va eclipsar per la segona part. Segurament, un llibre amb la primera i la tercera part hagués sigut molt bo, però afegint-hi la segona part, és una genialitat.

 La tercera part se'm va fer una mica pesada al principi, suposo que perquè venia de la segona. Però sense aquesta part la història no estaria complerta, i està bé haver-ho llegit.

 En resum: un llibre molt recomanable, del millor que he llegit últimament :-)

El gremio de los magos

Feia temps que no llegia un llibre com aquest. Em va enganxar des del principi, i no em va tenir avorrida en cap moment.

No és que sigui una història completament nova, però sí que està plena d'acció, i et manté a la història, sense saber què passarà.

D'alguna manera és com la història de la ventafocs (d'acord, m'he passat, però és una mica això): la Sonea és una noia de les barriades en una societat on les classes estan molt separades, i la gent pobre no pot arribar a ser mag, mentre que la gent rica, encara que no tinguin gaire talent, poden arribar-hi sense problemes. Però la Sonea descobreix que té màgia, i els mags descobreixen que ha de ser poderosa.

El llibre està dividit en dues parts: a la primera la Sonea descobreix que té màgia i s'amaga del gremi, perquè es pensa que la volen capturar per fer-li mal. Mentrestant alguns mags la busquen perquè els seus poders no es desboquin. A la segona part, la Sonea està en el gremi, i comença a aprendre què fan allà i com pot fer servir la seva màgia. I, és clar, hi ha alguna sorpresa pel mig.

Quasi que m'espero la segona o la tercera part de la saga on la Sonea té problemes amb l'alta societat, de la mateixa manera que l'Hermione tenia problemes amb en Malfoy per no ser filla de mags. Però, és clar, hi ha temes que crec que seran més importants, com el tema del Gran Lord.

 Aviat tocarà llegir la segona part, a veure si està tan bé com la primera.

2013 en llibres

 Acaba un altre any i torno amb la llista de llibres que he llegit (o més ben dit, que he acabat, perquè en tinc uns quants a mig fer. Aquest any he acabat només 25 llibres, i he llegit un total de 9042 pàgines, que fan un any molt per sota de la mitjana dels últims.

 He intentat llegir variat: una mica de la biblioteca (9 llibres), una mica de llibres en paper (11) i una mica en ebook (5). Sembla que hauria d'augmentar els ebooks...  També he intentat variar una mica de temàtica, però sempre dintre d'uns límits. He llegit "suficient" en anglès (6 llibres, més o menys una quarta part!) i he intentat anar avançant en les sagues.

 Mirant la llista de llibres, m'adono que no hi ha cap llibre que sigui d'aquells que, al cap del temps, tingui la sensació que pugui recordar com a millor llibre de l'any. He donat 5 estrelles als següents llibres: Sé lo que estás pensando, Kira, The accidental time machine, The Host, The two towers i The return of the King. Sí que és veritat que The two towers i The return of the King són llibres per recordar, però en ser una relectura no el posaria com a millor llibre de l'any. De la resta, tots són bons, però no n'hi ha cap que destaqui, després d'uns mesos d'haver-lo llegit, com un llibre d'aquells que recordaré tota la vida. Tots tenen les seves coses: em recordaré de la part estadística de Sé lo que estás pensando, em recordaré dels dracs de Kira, em recordaré de com vaig començar a pensar si hi podia haver alguna paradoxa a The accidental time machine i em recordaré de com em va fer pensar The Host. Però cap d'aquests llibres té allò que em fa dir: doncs sí, és el millor llibre de l'any.

 De llibres que millor no llegir en tinc uns quants: The reluctant fundamentalist, Resurrecció i Tintín al nou món. Potser mirant aquesta llista i l'anterior tinc l'explicació de per què no he llegit massa aquest any...


 Taula de llibres de l'any: 

Any	Llibres	Pàgines/dia
2013	25	24-25
2012	26	29-30
2011	29	31-32
2010	38	40
2009	25	27-28
2008	26	26
2007	18	22-23

Els llibres que he acabat aquest any han estat:

1. Crim en directe
2. L'ocell de la revolta
3. The reluctant fundamentalist
4. The two towers
5. Rescate en el tiempo
6. Los refugios de piedra
7. How I killed Pluto and why it had it coming
8. Resurrecció
9. The Host 
10. Lord of the Flies
11. Saber comer
12. The Lighthouse
13. Bóvedas de acero
14. Plans de futur
15. La tierra de las cuevas pintadas
16. Northumbria, el último reino
17. The accidental time machine 
18. Tintín al nou món
19. La sombra del dragón - Kira
20. Simple
21. Empremtes que mai s'esborren
22. La bèstia
23. Sé lo que estás pensando
24. El regne de Kensuke
25. The return of the King

 Anem pels deures... L'any passat em vaig fer 3 propòsits:

1. Acabar més sagues de les que començo.

 Aquest any he començat les sagues:

1. The Host (es pot considerar saga si no hi ha segon llibre encara?)
2. Robots 
3. Sajones, vikingos y normandos
4. La sombra del dragón
5. Ciclo pendragón

 I he acabat:

1. Els jocs de la fam
2. Los hijos de la tierra
3. El senyor dels anells

 Està clar que no ho he aconseguit... però ho he intentat. A veure si l'any que ve...

 Pel que fa a com han anat evolucionant:

 Les sagues que l'any passat estaven en procès eren:

• Los hijos de la tierra (4/6, desembre: acabat!)
• Los jinetes de dragones de Pern (3 a casa per llegir). 
• Erica Falck i Patrik Hedström (3/5)
• The lord of the rings (1.5/3)
• Els jocs de la fam (gener: 2/3, desembre: acabat!)

 I aquest any, en procès tinc:

• Los jinetes de dragones de Pern (n'hi ha 3 a casa per llegir).
• Erica Falck i Patrik Hedström (5/7).
• Robots (1/4).
• Sajones, vikingos y normandos (1/5)

 L'any passat tenia en pausa (aquí el total són els que estan publicats):

• Canción de hielo y fuego (5/5).
• Cronicas de Malaz (2/?).
• Graceling (2/2)
• El retorn de les bruixes (1/2)
• Spin (2/3)
• El nombre del viento (2/2)
• Cronicas de Dragonlance (1/3)
• Rama (1/4)

 I aquest any, estan en pausa:

• Canción de hielo y fuego (5/5).
• Cronicas de Malaz (2/?)
• Graceling (2/2)
• El retorn de les bruixes (1/2)
• Spin (2/3)
• El nombre del viento (2/2)
• Cronicas de Dragonlance (1/3).
• Rama (1/4).
• The Host (1/1)
• La sombra del dragón (1/2)

 I finalment, les sagues "en espera":

• Dune
• Lucky star
• Trilogia dels elfs
• El señor del tiempo
• La rueda del tiempo
• Espacio Revelación
• King Raven
• The dragon chronicles
• Crónicas del mago negro
• Saga del retorno
• Eon/Eona
• Cinder
• Els primers nord-americans

2. Llegir 30 llibres.

 M'he quedat lluny. També ho he intentat, però no ha pogut ser... De fet, m'he quedat molt per sota de la mitjana dels últims anys...

3. Comprar menys llibres en paper que els que llegeixo.

Llibres comprats (o regalats):

1. Eon (auto-regal de Sant Jordi)
2. Plans de futur (regal de Sant Jordi)
3. Eona (auto-regal de Sant Jordi)
4. La tribu del lobo (auto-regal de Sant Jordi)
5. Cinder (auto-regal de Sant Jordi)
6. The lighthouse (pel CAE)
7. The Pluto Files (per completar la comanda de l'anterior)
8. Time travelers never die (per completar una comanda a l'amazon)

Llibres en paper llegits:

1. The reluctant fundamentalist
2. Rescate en el tiempo
3. Los refugios de piedra
4. How I killed Pluto and why it had it coming 
5. The Host
6. The Lighthouse
7. Plans de futur
8. La tierra de las cuevas pintadas 
9. The accidental time machine
10. Empremtes que mai s'esborren
11. Sé lo que estás pensando

 Aquí sí que ho he aconseguit!!! Ha anat de poc, però el fet és que ho he aconseguit: aquest any, la "pila" de llibres per llegir té 3 llibres menys que l'any passat!!!