En aquests primers capítols del quart Harry Potter m'estic fent uns farts de riure, que déu n'hi do. Bé, en el primer no, però en els dos o tres que el segueixen, sí.
Em va fer somriure que en Harry hagués oblidat de dir als seus oncles que en Sirius no era culpable i que s'hagi passat tot l'estiu amenaçant-los de que si el tracten malament, li dirà. Ja era hora que en Harry passés un bon estiu (per dir-ho d'alguna manera) a casa dels seus tiets.
També em va fer somriure la carta que van enviar els Weasley, tota plena de segells. I la cara que deuria fer l'oncle Vernon quan el carter va trucar i li va ensenyar la carta.
I això per no parlar de l'escena al menjador, amb l'oncle Vernon pensant-se si deixar anar en Harry a la final de Quiddich, i pensant que si el deixa anar en Harry estarà content, però ell també se'n lliurarà...
Però el que em va fer riure va ser la carta d'en Ron: Si et deixen venir, vindrem a buscar-te a les cinc. I després li diu: Si no et deixen venir, vindrem a buscar-te a les cinc.
I quan arriben a casa d'en Harry... tothom preocupat per veure com arribaran, i arriben viatjant a través del foc! El problema és que la llar de foc està tancada i es queden tancats a la xemeneia... fins que destrossen mig menjador!
El que no entenc és per què hi van els bessons, a buscar en Harry. Un cop ha dit que li deixen anar (qualsevol li diu que no, amb l'amenaça de que li dirà a en Sirius...), no hi ha d'haver cap problema. És clar que sense els bessons ningú podria haver posat els caramels que en Dudley es va menjar perquè estava mort de gana per culpa del règim. És que els bessons tenen unes sortides...
És clar que hi ha latent en Voldemort, però... bé, en aquest cas sé que estic llegint el quart llibre, i que n'hi ha més al darrere, i que per tant en Harry es pot fer molt de mal, però no li passarà res de dolent. O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada