24 de febrer de 2007

Acabant Septimus

Al final ho vaig aconseguir i ahir vaig acabar Septimus (el segon llibre) a temps per tornar-lo a la biblioteca.

Com en tots els llibres d'aquesta mena, tot acaba bé. De fet, però, en Simon s'escapa i com que sé que hi ha un tercer llibre... vés a saber què passarà en el tercer llibre! Potser torna en Simon, o potser encara hi ha un dolent més dolent...

Resulta que el pla dels dolents, encapçalat per el nigromant (o com es tradueixi al català) DomDaniel era entrar al palau i tornar a ser el mag extraordinari (com no!) Per això, havia d'anar entrant al palau, ós per ós, amb el consentiment de la maga extraordinària.

Per aconseguir-ho, en DomDaniel va posar una ombra a la maga extraordinària, que era el seu antic aprenent, mentre li feia creure a en Simon, el germà gran d'en Septimus, que ell seria el seu ajudant. Així doncs, en Simon anava portant els óssos d'en DomDaniel a la majordoma del professor que construia la màquina que havia de treure l'ombra de la maga, i ella els anava col.locant a dintre la màquina sense que ningú se n'adonés. Així, la maga anava portant els óssos fins a casa seva, i en el moment en què els hagués portat tots... en DomDaniel reviuria i podria matar a la maga.

Pel camí, però, en Simon havia de segrestar a la princesa i matar-la, de forma que en DomDaniel tingués via lliure. Però en Simon no va ser capaç de fer-ho, i la princesa va escapar per arribar a temps el dia del solstici a casa de la tia Zelda, on havia de parlar amb la nau del drac. Aquell dia la nau li diu que ha de tornar al palau, que hi ha problemes. I la nau torna, però en Simon la fereix de mort, i tot i que en Septimus intenta curar-la amb un encanteri, queda a l'aire si la nau sobreviurà o no.

I, a més, en Septimus resulta que ha estat incubant un drac i ara és l'amo d'un drac que està aprenent a volar.

Vaja, que hi ha de tot i més, però ho deixaré així, amb un mig resum. Perquè no es poden resumir gairebé 500 pàgines en un post...