13 de febrer de 2007

Final del tercer Harry Potter

Ahir vaig acabar (finalment!) el tercer Harry Potter. He de dir que els dos primers ni fu ni fa, i per això havia trigat tant a llegir el tercer. I el tercer, al principi, també ni fu ni fa. Però va arribar un moment en què em va enganxar de veritat.

Saps que tot acabarà bé, però no saps qui serà aquest cop que enganyi als tres amics. Perquè sempre hi ha algú que et penses que és bo i en realitat és dolent. Sobretot el professor Lupin, que essent el professor de defensa davant les arts obscures (no sé si el traductor ho haurà traduit així), saps que acabarà fora de l'escola abans d'acabar-se el curs... No pot ser de cap més manera. Però fa gràcia que precisament li hagin posat el nom de Lupin. Pistes que donava la Rowling al mig del llibre? Si ja saps que ha de passar alguna cosa, però en cap moment m'hagués imaginat el què.

Però, és clar, els trossos d'història que et van arribant, del que va passar, fan que la cosa es posi molt interessant.

De fet, ja m'ho va dir algú, que el tercer llibre va ser el que va fer que li agradés del tot el món, que fins aleshores no era massa interessant. I bé, jo només he llegit fins al tercer, però suposo que té raó.

Ara em posaria a llegir el quart. Però acabaré Septimus abans, que l'he de tornar aviat a la biblioteca...