El final de la història de Kyralia i Sachacka

Títol: La reina traidora
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 3
Pàgines: 517
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

M'ha fet una mica de pena acabar aquest llibre i pensar que ja no sabré més coses de la Sonea i companyia. Però ja he posat La sacerdotisa blanca a la llista de llibres per llegir :-D

Aquest llibre ens porta el desenllaç de la història que va començar amb La maga, tants anys enrere. Les traïdores estan decidides a atacar Sachacka i abolir l'esclavitud. I aquest últim llibre és la preparació per la guerra, així com la guerra en sí.

Si hagués de posar algun però a aquest llibre seria que la guerra contra els ashakis és massa ràpida i massa fàcil. Sí que és veritat que les traïdores porten segles preparant l'atac, però s'esperaria que hi hagués una mica més de resistència...

Tot i així, m'ha semblat un gran llibre i un gran final d'història, malgrat que em fa pena que s'hagi acabat.

 A destacar l'evolució dels personatges d'en Lorkin i la Lilia, la petita sorpresa referent al páramo i l'ús de les gemmes. No descarto rellegir els 7 llibres d'aquí a uns anys...

Continua la història d'en Lorkin, la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La renegada
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 2
Pàgines: 512
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Resum ràpid: el llibre em va enganxar tant que dos minuts més tard d'acabar-lo ja havia començat l'últim de la trilogia. I, si no hi ha cap imprevist, serà la primera trilogia en molt de temps que em llegeixo en menys de dos mesos.

El llibre continua amb les històries de "La misión del embajador", amb algun personatge nou.

A Sachacka en Dannyl se'n va de viatge a buscar informació sobre les gemmes màgiques. La veritat és que és una de les històries que m'ha fet somriure més: tres homes gais, viatjant junts. Dos d'ells, han sigut parella durant molt de temps (però ara ja no ho són). Un d'ells s'està plantejant iniciar una relació amb el tercer, mentre la seva antiga parella es va posant pel mig...

 En Lorkin continua amb les traïdores, i unes quantes continuen volent-lo matar. Però té l'ajut de la reina traïdora (ai, a l'últim llibre segur que tindrà força importància!) i ja es veu a venir que tindrà un gran paper.

 I a Imardin, continuen buscant l'Skellin (que no surt en cap moment). Torna a aparèixer en Dorrien, amb el seu bon humor característic. Però la part més important se l'endú la Lilia. Al principi el personatge de la Lilia i la seva trama no m'agradava massa, però a mida que va creixent i perdent la innocència, es torna d'allò més interessant.

 El final ens deixa pendents del que passarà, i amb ganes de saber-ho: un possible pacte amb els habitants de Dúnea, un possible pacte amb les traïdores, la Sonea tornant a viatjar a Sachacka, en Cery gairebé sense lloc on amagar-se, l'Anyi que cada cop és més interessant, l'Skellin i la Loranda desapareguts... I, a tot això, no sé per què, però en Kallen em fa molt mala espina. Aviat sabré les respostes a totes les preguntes...

La història d'en Quatre

Títol: Quatre
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 1.5?
Pàgines: 233
Puntuació:  ☺☺☺☺

Divergent no em va acabar de convèncer, potser perquè el personatge de la Tris em semblava massa peix bullit i la història em semblava massa una còpia dels jocs de la fam

Quatre continua essent una còpia, aquest cop de Midnight Sun. Però, tal com la visió de l'Edward era molt més interessant que la de la Bella, la vida d'en Quatre és molt més interessant que la de la Tris. Ja deia jo que el personatge d'en Quatre era del poc que es salvava del primer llibre de la sèrie, i aquest llibre m'ho ha acabat de confirmar.

És més, m'han agafat ganes de continuar amb la sèrie, tot i que sé que tornaré a la visió de peix bullit. Però tot el que he vist en aquesta història que estava amagat de la Tris m'ha agradat. Tot i que potser m'he menjat algun espòiler dels altres llibres de la sèrie...

Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els 5 últims llibres que han arribat a les meves mans...

1,2. Into the fire, Among the Unseen. Durant tot el mes de maig no vaig comprar cap llibre (!) Quan va arribar mitjans de juny i vaig veure que tampoc havia comprat cap llibre(!) vaig decidir que seria hora de comprar un dels llibres que tenia pendents, que són tres llibres en una col·lecció. No m'acabava de convèncer la compra, ja que la recopilació no conté l'últim llibre de la sèrie, i a més el primer ja el tenia (el vaig comprar sense veure que era una sèrie...) Però sabia que en algun moment l'acabaria comprant, i sortia més a compte comprar la col·lecció que comprar els dos llibres per separat...

3. Delirium. A mitjans de juny (un parell de dies després de comprar els llibres anteriors) vaig rebre un mail del bookdepository, on em deia que em farien un 5% extra en tots els llibres que comprés. Ai! Com coneixen a la gent! Així que vaig anar a la llista i vaig mirar quin era el primer llibre que constava com a "per adquirir". Era Delirium, i resulta que ja estava un 29% rebaixat! En total, vaig acabar pagant 6.69. A l'amazon també estava rebaixat (un 40%, a 6.77) i la versió kindle estava a 6.43 (en sèrio????? Només 34 cèntims de més la versió en paper que la kindle????), però hagués hagut de comprar-ne algun altre per tenir les despeses d'enviament gratuïtes i estic mirant de no comprar més llibres del compte. Així que ja el tinc aquí, amb previsió de llegir-lo "aviat".

4, 5 (6,7). Sherlock Holmes. Novelas. Ai, que ja l'he liat... Encara no ha arribat Delirium (el vaig demanar fa 2 dies) i m'embolico a comprar 4 llibres de cop! D'acord, estaven al kindle flash a 1.89, només. Crec que fa uns 20 anys (o més) que vaig llegir el gos dels Baskerville, i no m'he pogut estar de comprar una col·lecció amb les 4 novel·les d'en Sherlock. Vinga va, tots els bons propòsits de no comprar gaires llibres i de no començar a llegir sèries a can pistraus. Però ara ja està fet, així que... intentaré no comprar més llibres en una bona temporada...

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

Into the fire. El posaré a la llista de lectures per l'agost.

L'Usumgal vol conquerir la Terra

Títol: El senyor de Zapp
Autor: Joan Llongueras i Mercè Masnou
Saga: Kadingir - 2
Pàgines: 394
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat pocs dies des de la coronació de l'Ishtar, però la Nirgal continua desapareguda, i l'Usumgal segueix amb les seves trames per aconseguir més poder. He de reconèixer que aquest segon llibre m'ha agradat més que el primer, perquè veiem més de la resta de races i ens explica més sobre la geografia del planeta Ki.

L'Ishtar continua com sempre, amb uns comentaris que et fan riure. I aconsegueix uns nous amics, els xíbits, que són del millor del llibre (veurem com aconsegueixen comunicar-se en la tercera o la quarta part?) L'Ishtar continua acumulant nivells, gairebé sense ni adonar-se'n, i gràcies a l'ajuda dels xíbits aconsegueix sortir-se d'uns quants problemes. M'hagués agradat descobrir on ha estat la Nirgal tot aquest temps i on va anar l'Ishtar quan va desaparèixer, però suposo que ja ens ho explicaran en els propers llibres.

Però hi ha dos personatges que m'agraden més que l'Ishtar. D'una banda, la Musnin. El seu paper com a tonta, que el fa servir per extreure informació, és genial. I, per descomptat, en Galam, que em recorda al professor Tornasol. I, parlant d'en Galam, suposo que no és casualitat que llegit de darrere endavant sigui Malag...

I, és clar, no cal oblidar el pobre Gerard, que viu en una casa de bojos i només fa que veure gent (i animals) apareixent i desapareixent. El que em recorda... què passarà amb la Grati? Ni tampoc cal oblidar la reina Laima, que al principi pensava que no en faríem res, d'ella, però després... Ah, i en Nimur, l'Ullah i la resta.

A veure si agafo aviat el tercer...

El retorn de la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La misión del embajador
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 1
Pàgines: 499
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat 20 anys des dels successos de les cròniques del mag negre, i ens retrobem amb els seus personatges i amb els seus fills. El llibre ens explica la història, dividida en 3-4 fils argumentals. El que he trobat més interessant és el d'en Dannyl-Lorkin, primer junts i després per separat. La història d'en Cery també m'ha fet somriure, i la de la Sonea potser és una mica fluixa.

El principal problema de la història d'en Cery és que, ja des de les primeres pàgines, vaig tenir clar qui estava darrere dels assassinats dels altres lladres, i quan va tenir l'evidència a davant, va ser incapaç de veure-ho (i això que ell és intel·ligent!) Però, a banda d'aquesta pega, la història està molt bé, i torna en Cery enginyós, que és capaç de muntar trampes als mags, sense que ells se n'adonin. A més, coneixem a la seva filla, l'Anyi, que és una bona peça i té molt de futur...

En Dannyl i en Lorkin (el fill de la Sonea i l'Akkarin) se'n van a Sachaka. En Dannyl és l'ambaixador,  i el seu objectiu és investigar la història de la màgia, així com la història de Kyralia i Sachaka. En Lorkin vol estudiar la història de la màgia, convençut que hi ha altres tipus de màgia que ells no coneixen. Però algú intenta assassinar en Lorkin, i una esclava (que de fet, és més que una esclava) li salva la vida i l'ajuda a escapar-se. Junts aniran fins al territori de les traïdores, mentre en Dannyl els persegueix. M'ha agradat retrobar-me amb la Savara, i estic convençuda que en els dos llibres que falten de la trilogia aprendrem més sobre la societat de les traïdores, que em sembla apassionant. I, d'altra banda, en Dannyl descobreix que també hi ha achakis gais, i que potser en aquell país també hi podria ser feliç...

Mentrestant, la Sonea no fa gairebé res. M'ha molestat que durant tot el llibre en Regin (casat, i pare de dues filles) sembli que només vol lligar amb ella. Treballa als hospitals on es cura gent pobre i poca cosa més. Al principi intenta que en Lorkin no vagi a Sachaka, i també ajuda a en Cery, però és molt poca cosa.

I, finalment, dues coses que fan que tinguem ganes d'agafar el següent llibre: el descobriment de l'Anyi (que posa en entredit algú del gremi que sembla molt íntegre) i en Lorkin, que no sabem si aconseguirà pagar el deute del seu pare sense trair al Gremi. A veure si agafo aviat el següent!

Una noia que domina els dracs

Títol: Eon: Dragoneye Reborn
Autor: Alison Goodman
Saga: Eon - 1
Pàgines: 430
Puntuació:  ☺☹☺

La idea del llibre és molt bona: l'Eona és una noia que viu en un país d'uns costums que s'assemblen molt a la Xina o al Japó i que pot veure els dracs que donen poder (només els cavallers que han estat escollits els poden veure, i només poden veure el seu). Però, per ser una dona, no pot accedir a les proves per ser escollida, i el seu mestre la fa passar per un noi.

L'Eon(a) no és escollida pel drac que escull aquell any, però és escollida pel Drac del Mirall, que feia 500 anys que no apareixia. L'Eon(a) ha d'amagar-se de ser una dona, aprendre a ser un bon cavaller del drac i a sobre, protegir una conspiració contra l'emperador i protegir el príncep hereu.

Com he dit, la idea és bona, però m'ha costat més d'un any acabar el llibre. Per començar, l'Eon(a) em feia posar nerviosa, i cada cop que agafava el llibre m'entrava un malestar general, que feia que no tingués ganes de seguir i deixava el llibre per una altra ocasió. A més, la rigidesa de la societat i totes les normes de comportament m'avorrien de mala manera.

Però la cosa va canviar cap a les dos terceres parts del llibre. En aquell moment hi ha un assassinat i el to del llibre, la manera d'escriure i la velocitat a la que passen les coses canvia radicalment. Aquestes últimes pàgines m'han durat menys de dos dies i m'han deixat amb moltes ganes de començar el segon (i per sort, últim) llibre, Eona. És un misteri si aquest nou llibre serà com la primera part d'Eon (espero que no) o com la última. Depenent de com sigui, em pot durar un any, o uns dies...

Dos rics que no estan contents amb la seva vida

Títol: Five days in Paris
Autor: Danielle Steel
Saga: -
Pàgines: 349
Puntuació:  ☹ ☹

Si llegeixes un llibre de la Danielle Steel ja et pots esperar què hi trobaràs. El que no esperava és que el llibre fos tan dolent.

Per començar, el títol: cinc dies a París? En sèrio? Jo compto una nit a París i un dia al sud de França. De fet, si comptes només els dies que ell està a París, no arriben a ser 5 (i això tot i comptar el del sud de França com a París), i ella se n'hi està més, tot i que no saps quants. Però suposo que ven molt més (i sembla molt més romàntic) "Cinc dies a París" que no pas "Una nit a París i un dia al sud de França".

Dit això, la història ens porta a dues persones que no estan contentes amb els seus matrimonis. Ell, un home d'origen humil, casat amb l'hereva del president d'una companyia farmacèutica, que veu com el sogre controla la seva vida i com la seva dona només corre darrere el seu pare i a ell no li fa gaire cas. Ella, filla d'una família posada en política (el pare, el germà...) que veu com el seu home vol presentar-se a candidat a la Casa blanca. Es coneixen una nit a París i això és suficient perquè ella desaparegui i ell la "persegueixi" fins al sud de França. En un dia i mig, els dos es plantegen deixar les seves vides, amb les seves parelles, amb qui anaven des de feia més de 20 anys.

La història podria haver estat molt bé, però la manera com està escrita i tota la història és un desastre. He estat a punt de deixar-lo un parell de cops, però com que és curt i ràpid de llegir, he pensat que valia més la pena acabar-lo ràpid i oblidar-me d'ell. La veritat és que no val la pena llegir-lo.

Una mala còpia dels jocs de la fam

Títol: Divergent
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 1
Pàgines: 414
Puntuació:  ☺☹☺

Si no fos perquè he triat menys de 5 dies a acabar-lo, en comptes d'una puntuació ☺☹☺ li hagués posat ☹. Mare meva, quin llibre més dolent!

M'he passat tot el llibre pensant que era la quarta part dels Jocs de la fam. És una barreja entre això i Harry Potter. Sí, tot plegat s'assembla massa als jocs de la fam (noia, que viu en un futur on la gent està dividida en faccions o com n'hi vulguis dir, ha de passar una prova, ha de guanyar els seus companys - tot i haver-los de fer mal -, tots els nois estan penjats d'ella, els governadors són cruels...), amb barreges de Harry Potter (un barret - perdó, una simulació- et mira el cervell i et diu a qui pertanys, has de passar un procés d'aprenentatge on alguns dels teus companys t'ho faran passar malament, ets el més famós de la classe...)

I tot això, barrejat amb un nombre massa elevat d'errors. Alguns dels errors podrien ser deguts a la traducció (tot i que tinc els meus dubtes), però hi ha altres errors de coses que trontollen amb parts anteriors que aquests són exclusivament de l'autora.

D'altra banda, a part de la protagonista principal, la seva família i el seu noviet, la resta de personatges... ni fu ni fa. És que no tenen cap mena de carisma ni l'autora fa que t'importin el mínim. Bé, i amb la protagonista principal tinc els meus dubtes, que t'acabi important...

 La veritat és que quan començo una saga acostumo a acabar-la, però ara mateix no tinc cap mena de curiositat per saber cap a on va la història. Potser em crida l'atenció la preqüela de la història d'en Quatre, però la resta... Tot i així, com que trec els llibres de la biblioteca (almenys no m'hi he gastat ni un duro!), és possible que d'aquí a un temps canviï de parer i li doni alguna oportunitat al segon...

Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els 5 últims llibres que han arribat a les meves mans...

1. Quatre dies de gener: Un divendres vaig anar a fer la compra setmanal i em vaig trobar un cartell que posava que si compraves 9 llaunes de Coca-cola, et regalaven un llibre. Jo no acostumo a beure Coca-cola, però sempre va bé tenir-ne a casa, per si de cas... A més, qui es pot resistir a un llibre gratis? Ai! A la caixa em van donar aquest llibre, que està una mica lluny del meu registre habitual, però... el llegiré!

2. La reina traidora: Sí, ja ho sé, encara he de llegir els dos primers llibres de la trilogia, però vaig comprar un llibre a l'amazon per regalar, i no arribava als 19 € per tenir els ports gratis, i aquest era el primer de la llista de llibres per llegir que encara no tenia.

3 i 4. El camí de la pesta i Sobre Grace: I va arribar Sant Jordi, i em vaig comportar bastant bé, però un parell de llibres van caure...

5. Elantris: Un parell de dies després de Sant Jordi em va arribar una oferta del bookdepository: una col·lecció de llibres amb grans descomptes. I entre ells, Elantris, que va arribar ahir. Ja fa temps que veig molt bones recomanacions d'en Brandon Sanderson, i no me'n vaig poder estar... algun cop l'he de llegir a veure si m'agrada, no? A més, tradicionalment comprava 3 llibres per Sant Jordi i aquest any només n'havia comprat dos... això compta com a llibre de Sant Jordi, veritat?

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

La reina traidora (quina broma... l'únic que no puc llegir encara... però això vol dir que donaré prioritat a La misión del embajador, i el començaré a llegir aquest mes de maig...)