Títol: Ciudad
Autor: Clifford D. Simak
Saga: -
Pàgines: 307
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Crec que vaig començar aquest llibre amb masses expectatives, i per això m'ha acabat decebent. La idea és bona: ja no hi ha humans a la Terra, i els gossos expliquen la història de com van aprendre a parlar i de com la humanitat va anar-se extingint de la Terra, a partir d'unes quantes històries entrellaçades.
Totes les històries ens porten a membres de la família Webster, en diferents generacions. Des del moment en què un d'ells decideix deixar la ciutat on viu i fer-se una casa, fins al moment en què ja no en queda cap (o potser un?)
Els membres de la família Webster són els amos d'un robot, que és l'únic personatge que surt a totes les històries, i que ell decideix, d'una manera o una altra, el destí de la humanitat (i dels gossos!) en més d'una ocasió. Un dels Webster és el que incorpora modificacions genètiques als gossos perquè puguin parlar (i llegir...), un altre és el que pot decidir si explicar o no al món que es pot anar a Júpiter i viure-hi, etc.
No sé exactament què m'ha fallat en aquest llibre, perquè les històries són bones. Potser que les històries són massa curtes? Que m'esperava que els gossos fossin més gossos i no tan humanitzats? Que posar gossos que parlen, canvis al cos per poder viure a Júpiter, móns paral·lels a dintre de la Terra, formigues que construeixen, robots pacifistes i més coses em sembla massa per un llibret de només 300 pàgines?
En qualsevol cas, és un llibre fet i editat per gossos :-) on expliquen la seva religió, que els diu que en una època antiga, eren companys dels homes. Però els déus-homes els van abandonar i els van deixar a la seva sort (amb companyia dels robots). I té bastants temes sobre els quals reflexionar.
31 de maig del 2018
29 de maig del 2018
El misteri de la núvia decapitada
Títol:No abras los ojos
Autor: John Verdon
Saga: Dave Gurney (2/6)
Pàgines: 534
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
De tant en tant m'agrada intercalar alguna novel·la negra enmig dels llibres de fantasia i ciència ficció. M'agraden, però si en llegís gaire sovint, al final m'avorririen.
És el segon llibre que llegeixo d'en John Verdon, i tots dos m'han agradat. Sí que és veritat que l'altre tenia el component estadístic i aquest no, però continua essent un bon llibre, ben pensat, i tot ben lligat.
Altre cop ens trobem amb un assassinat (la núvia, que s'acaba de casar), on sembla que les proves són incompatibles amb les lleis de la física. Però, per descomptat, hi ha una explicació. I, per descomptat, la cosa es va embolicant cada cop més.
Com a coses bones del llibre: sempre que surt en Jack, prenent-li el pèl. La ment ordenada d'en Gurney. La història, que enganxa des del primer moment.
Però... tota la relació amb la seva dona se'm fa una mica pesada. Bé, una mica és poc. A més, aquest cop, des d'unes quantes pàgines abans que es resolgués tot, ja tenia una idea bastant clara del que havia passat, de com s'havia fet tot. Algunes preguntes que es fan en Jack i en Dave jo ja me les havia fet unes quantes pàgines abans. I les conclusions a les que van arribant, també. Potser l'autor es va passar donant pistes, i per això era més fàcil descobrir-ho tot.
De totes maneres, és entretingut de llegir.
Autor: John Verdon
Saga: Dave Gurney (2/6)
Pàgines: 534
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
De tant en tant m'agrada intercalar alguna novel·la negra enmig dels llibres de fantasia i ciència ficció. M'agraden, però si en llegís gaire sovint, al final m'avorririen.
És el segon llibre que llegeixo d'en John Verdon, i tots dos m'han agradat. Sí que és veritat que l'altre tenia el component estadístic i aquest no, però continua essent un bon llibre, ben pensat, i tot ben lligat.
Altre cop ens trobem amb un assassinat (la núvia, que s'acaba de casar), on sembla que les proves són incompatibles amb les lleis de la física. Però, per descomptat, hi ha una explicació. I, per descomptat, la cosa es va embolicant cada cop més.
Com a coses bones del llibre: sempre que surt en Jack, prenent-li el pèl. La ment ordenada d'en Gurney. La història, que enganxa des del primer moment.
Però... tota la relació amb la seva dona se'm fa una mica pesada. Bé, una mica és poc. A més, aquest cop, des d'unes quantes pàgines abans que es resolgués tot, ja tenia una idea bastant clara del que havia passat, de com s'havia fet tot. Algunes preguntes que es fan en Jack i en Dave jo ja me les havia fet unes quantes pàgines abans. I les conclusions a les que van arribant, també. Potser l'autor es va passar donant pistes, i per això era més fàcil descobrir-ho tot.
De totes maneres, és entretingut de llegir.
25 de maig del 2018
The Grace of Kings
Títol: The Grace of Kings
Autor: Ken Liu
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Jo volia que aquest llibre m'agradés molt, però... no sé on és el problema, però ha sigut un desastre. És possible que, si en comptes d'escoltar-lo, l'hagués llegit, m'hagués agradat. Però... és que, literalment, em feia adormir.
En cap moment he acabat tenint cap lligam amb cap dels personatges. Tots els noms em sonaven igual, i el que els passava als personatges no m'importava el més mínim. De fet, quan portava unes 3 hores escoltades (de 21) vaig tornar a començar el llibre a veure si així m'enganxava. Però no. Ni de conya. Encara em semblava més soporífer.
I em sap greu. Perquè hi ha dues coses del llibre que em van encantar. Una: quan es dediquen a buscar una aproximació de pi (bé, de tau), fent un Montecarlo. Coi! Això hauria de fer que fos el llibre que més m'agradés del que he llegit últimament! Si fins i tot hi ha un capítol que és "The Marshal's Gambit".
Però no. És que no puc amb ell. He pensat que potser estaria bé llegir-lo en paper, a veure si em trec aquesta espina de sobre... no volia intentar-ho, però, ja que tinc la continuació (en audio, també), intentaré llegir-lo en paper a veure si canvio d'opinió. Veurem.
Autor: Ken Liu
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☹ ☹
Jo volia que aquest llibre m'agradés molt, però... no sé on és el problema, però ha sigut un desastre. És possible que, si en comptes d'escoltar-lo, l'hagués llegit, m'hagués agradat. Però... és que, literalment, em feia adormir.
En cap moment he acabat tenint cap lligam amb cap dels personatges. Tots els noms em sonaven igual, i el que els passava als personatges no m'importava el més mínim. De fet, quan portava unes 3 hores escoltades (de 21) vaig tornar a començar el llibre a veure si així m'enganxava. Però no. Ni de conya. Encara em semblava més soporífer.
I em sap greu. Perquè hi ha dues coses del llibre que em van encantar. Una: quan es dediquen a buscar una aproximació de pi (bé, de tau), fent un Montecarlo. Coi! Això hauria de fer que fos el llibre que més m'agradés del que he llegit últimament! Si fins i tot hi ha un capítol que és "The Marshal's Gambit".
Però no. És que no puc amb ell. He pensat que potser estaria bé llegir-lo en paper, a veure si em trec aquesta espina de sobre... no volia intentar-ho, però, ja que tinc la continuació (en audio, també), intentaré llegir-lo en paper a veure si canvio d'opinió. Veurem.
22 de maig del 2018
GEB
Títol: Gödel, Escher, Bach: Un Eterno y Gracil Bucle
Autor: Douglas R. Hofstadter
Saga: -
Pàgines: 882
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Aquest és un d'aquells llibres que és molt difícil de comentar. En el meu cas, feia temps que el tenia pendent. Em feia mandra (por?), però a la vegada li tenia moltes ganes.
El llibre està dividit en dues parts, que també han sigut dues parts en l'opinió que he tingut del llibre.
A la primera part, només feia que pensar: "Ostres, l'hauria d'haver llegit abans! Si tot això és genial!" En qualsevol cas, hagués agrait molt llegir-lo abans de començar la carrera. Hagués sigut molt bo.
Però la segona part se m'ha fet pesada, i fins i tot he arribat a avorrir a l'Aquiles i la Tortuga. A trossos se'm feia molt feixuc, i a trossos volia deixar-lo a mitges. Però, total, pel que quedava...
Com a tema tangencial, m'ha agradat que hi sortissin els escacs de forma recurrent. I, de fet, em va semblar genial quan, als anys 70, l'autor preveia que arribaria un moment en què alguna màquina aprendria a jugar a escacs per ella mateixa, a través dels seus errors. Em va deixar amb la boca oberta. Crec que hi ha poques prediccions tan bones :-)
No enganyaré a ningú: no és un llibre fàcil. Però m'he alegrat d'haver-lo llegit, tot i que a estones se m'hagi fet pesat.
Autor: Douglas R. Hofstadter
Saga: -
Pàgines: 882
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Aquest és un d'aquells llibres que és molt difícil de comentar. En el meu cas, feia temps que el tenia pendent. Em feia mandra (por?), però a la vegada li tenia moltes ganes.
El llibre està dividit en dues parts, que també han sigut dues parts en l'opinió que he tingut del llibre.
A la primera part, només feia que pensar: "Ostres, l'hauria d'haver llegit abans! Si tot això és genial!" En qualsevol cas, hagués agrait molt llegir-lo abans de començar la carrera. Hagués sigut molt bo.
Però la segona part se m'ha fet pesada, i fins i tot he arribat a avorrir a l'Aquiles i la Tortuga. A trossos se'm feia molt feixuc, i a trossos volia deixar-lo a mitges. Però, total, pel que quedava...
Com a tema tangencial, m'ha agradat que hi sortissin els escacs de forma recurrent. I, de fet, em va semblar genial quan, als anys 70, l'autor preveia que arribaria un moment en què alguna màquina aprendria a jugar a escacs per ella mateixa, a través dels seus errors. Em va deixar amb la boca oberta. Crec que hi ha poques prediccions tan bones :-)
No enganyaré a ningú: no és un llibre fàcil. Però m'he alegrat d'haver-lo llegit, tot i que a estones se m'hagi fet pesat.
21 de maig del 2018
La història del turc
Títol: La máquina de ajedrez
Autor: Robert Löhr
Saga: -
Pàgines: 414
Puntuació: ☺ ☺ ☺
És un llibre diferent del que acostumo a llegir, però era impossible que em resistís a un llibre que té per títol "La máquina de ajedrez".
La història està bé, és entretinguda. Segurament hi ha massa personatges amb problemes, i tot és massa recargolat, però com a mínim es llegeix bé.
La traducció és una altra història. Començant pels àlfils, que es tradueixen per "oficials" o "bisbes" (i és indiferent, a vegades és un, a vegades l'altre), a peons que arriben a la última fila i en comptes de "coronar", es "canvien" per dames. Entenc que en un altre tipus de llibre on hi surt tangencialment el tema dels escacs es pugui arribar a cometre un error d'aquests (tot i que no s'hauria de fer), però en un llibre que s'anomena "La máquina de ajedrez" és de jutjat de guàrdia.
La història està basada en la història real de l'inventor del turc, tot i que dubto que tot plegat fos tan recargolat. Però està bé com a novel.la històrica i d'entreteniment (tot i que no per gaire res més).
Autor: Robert Löhr
Saga: -
Pàgines: 414
Puntuació: ☺ ☺ ☺
És un llibre diferent del que acostumo a llegir, però era impossible que em resistís a un llibre que té per títol "La máquina de ajedrez".
La història està bé, és entretinguda. Segurament hi ha massa personatges amb problemes, i tot és massa recargolat, però com a mínim es llegeix bé.
La traducció és una altra història. Començant pels àlfils, que es tradueixen per "oficials" o "bisbes" (i és indiferent, a vegades és un, a vegades l'altre), a peons que arriben a la última fila i en comptes de "coronar", es "canvien" per dames. Entenc que en un altre tipus de llibre on hi surt tangencialment el tema dels escacs es pugui arribar a cometre un error d'aquests (tot i que no s'hauria de fer), però en un llibre que s'anomena "La máquina de ajedrez" és de jutjat de guàrdia.
La història està basada en la història real de l'inventor del turc, tot i que dubto que tot plegat fos tan recargolat. Però està bé com a novel.la històrica i d'entreteniment (tot i que no per gaire res més).
15 de maig del 2018
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1-2. Deja en paz al diablo i No confíes en Peter Pan. Ai, aquests regals que jo també vull llegir...
3. Brazales de duelo. Encara no he llegit res d'en Sanderson, però el vaig agafant a les ofertes, perquè sé que, quan comenci, els voldré llegir tots... No en tinc cap de la sèrie, però estava a 1.42...
4. Extrapolación 2029. Estava gratis i em semblava interessant. Només espero llegir-lo abans de 2029 :-)
5. Mundos de exilio e ilusión. Ai, és que era la Ursula le Guin i estava d'oferta... La veritat és que el món de Rocannon ja l'he llegit, però els altres dos em faltaven, així que vaig trigar poc a decidir-me a comprar-lo...
6-7. La revolución feminista geek i Agentes de Dreamland. I va arribar Sant Jordi i vaig aconseguir no comprar gaire... només un parell de llibres dels que tothom parla.
Després d'uns mesos de portar-me molt bé i no comprar gaires llibres, aquestes últimes setmanes han sigut una mica dolentes... Tot i així, la diferència entre les pàgines comprades i les pàgines llegides aquest any està per sota de 1000 :-) Intentaré que les llegides guanyin a les comprades els propers mesos...
La veritat és que em fa molta il·lusió llegir tots els que m'he comprat (...), o com a mínim la primera part d'alguna de les sagues. Així que li preguntaré al random, a veure què em diu...
I el guanyador és... Deja en paz al diablo.
Encara tinc pendent No abras los ojos, així que agafaré aquest properament.
1 de maig del 2018
De maig a novembre
Ja torna a ser maig i ja fa 3 anys que vaig fent el seguiment d'uns quants dels llibres de la llista.
Malgrat sembli que la llista no s'ha mogut en aquest temps, sí que s'ha mogut (cap amunt i cap avall) i sembla que la gran majoria dels llibres segueixen més o menys a la posició que estaven, excepte Baudolino, a qui li tocarà el torn ben aviat!
| Llibre | 1/05/15 | 1/11/15 | 1/05/16 | 1/11/16 | 1/05/17 | 1/11/17 | 1/05/18 |
| Baudolino | 132 (13) | 128(13) | 126(12) | 124(13) | 122(12) | 91(9) | 3(1) |
| Destejiendo el arco iris | 135 (14) | 132(13) | 130(12) | 127(13) | 125(12) | 137(13) | 136(13) |
| Pórtico | 153 (15) | 150(15) | 145(13) | 139(14) | 139(13) | 150(14) | 149(14) |
| Muerte de reyes | 79 (8) | 47(5) | 42(5) | 38(5) | 39(5) | 40(5) | 43(6) |
| El cielo bajo la tierra | 175 (18) | 169(17) | 168(15) | 164(15) | 163(15) | 170(15) | 173(16) |
| Los hijos de Húrin | 43 (5) | 39(4) | 34(4) | 31(4) | 30(4) | 34(5) | 34(5) |
| Tales of Known Space | 205 (21) | 199(20) | 193(16) | 188(17) | 186(16) | 191(16) | 192(17) |
| What if? | 142 (14) | 110(11) | 103(10) | 99(11) | 90(9) | 100(10) | 98(10) |
| Flight of the Dragon Kyn | 86 (9) | 83(9) | 77(8) | 73(9) | 74(8) | 81(9) | 82(9) |
| The Ringworld Throne | 208 (21) | 201(20) | 195(16) | 190(17) | 188(16) | 196(17) | 196(17) |
| Legends | 227 (23) | 221(22) | 217(17) | 213(18) | 209(17) | 207(17) | 212(18) |
| Vintage | 103 (11) | 99(10) | 94(10) | 81(9) | 81(9) | 92(10) | 91(10) |
| La magia de Recluce | 151 (15) | 149(15) | 144(13) | 138(14) | 138(13) | 149(14) | 148(14) |
| Matemáticas de una tarde de paseo | 148 (15) | 146(15) | 141(13) | 136(14) | 136(13) | 147(14) | 146(14) |
| All the Weyrs of Pern | 200 (20) | 182(18) | 179(15) | 163(15) | 162(14) | 169(15) | 170(15) |
| Retorno a la Tierra | 61 (6) | 36(4) | 31(4) | 27(4) | 27(3) | 28(4) | 30(5) |
| De la Tierra a la Luna | 28(3) | 25(4) | 24(3) | 26(4) | 26(4) | ||
| Cuentos del futuro | 66(8) | 70(8) | 74(8) | 76(9) | |||
| Mosaics of shadow | 167(15) | 178(16) | 178(16) | ||||
| Sólidos platónicos y arquimedianos | 38(5) | 41(5) | |||||
| Cazadores de Dune | 169(15) |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)