Títol: Gödel, Escher, Bach: Un Eterno y Gracil Bucle
Autor: Douglas R. Hofstadter
Saga: -
Pàgines: 882
Puntuació: ☺ ☺ ☺
Aquest és un d'aquells llibres que és molt difícil de comentar. En el meu cas, feia temps que el tenia pendent. Em feia mandra (por?), però a la vegada li tenia moltes ganes.
El llibre està dividit en dues parts, que també han sigut dues parts en l'opinió que he tingut del llibre.
A la primera part, només feia que pensar: "Ostres, l'hauria d'haver llegit abans! Si tot això és genial!" En qualsevol cas, hagués agrait molt llegir-lo abans de començar la carrera. Hagués sigut molt bo.
Però la segona part se m'ha fet pesada, i fins i tot he arribat a avorrir a l'Aquiles i la Tortuga. A trossos se'm feia molt feixuc, i a trossos volia deixar-lo a mitges. Però, total, pel que quedava...
Com a tema tangencial, m'ha agradat que hi sortissin els escacs de forma recurrent. I, de fet, em va semblar genial quan, als anys 70, l'autor preveia que arribaria un moment en què alguna màquina aprendria a jugar a escacs per ella mateixa, a través dels seus errors. Em va deixar amb la boca oberta. Crec que hi ha poques prediccions tan bones :-)
No enganyaré a ningú: no és un llibre fàcil. Però m'he alegrat d'haver-lo llegit, tot i que a estones se m'hagi fet pesat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada