Títol: La senda del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.2/3
Pàgines: 415
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Després d'acabar-lo només puc dir una cosa: trobaré a faltar en Traspié. No sé si el retrobaré en alguna altra de les trilogies de l'autora (espero!), però continuaré amb "Las leyes del mar", i crec que aquí no hi ha Traspié.
Una gran part del fet que el llibre m'hagi agradat tant ha sigut l'Ojos de Noche i la seva senzillesa, però a la vegada profunditat. M'ha fet somriure quan aconseguia comunicar-se amb algú que no fos en Trapié. Una de les millors escenes és quan se'n va amb el Bufón, comença a pensar que li piquen les orelles, i el Bufón comença a rascar-lo. És clar que la part que té en el final del llibre, fent-li entendre a la Kettricken el que passa, també és memorable.
Per descomptat, el final d'en Regio (abans del final-final), em va fer riure molt: com en Traspié va aconseguir que fes tot el que ell volia. Però, tot i així, em va entristir l'últim cop que va habilitar amb la Molly.
S'ha de llegir, i arribar fins aquí. Potser és una mica llarg, però val la pena! Per tots plegats, però sobretot per veure-ho tot amb els ulls d'en Trapié i l'Ojos de Noche.
31 de desembre del 2019
24 de desembre del 2019
El final de Parallon
Títol: Afterlife
Autor: Dee Shulman
Saga: Parallon (3/3)
Pàgines: 432
Puntuació: ☺☺
Feia temps que no llegia un llibre on hi haguessin tants errors. No em refereixo a errors tipogràfics, sinó a incoherències en la història: intenta fer ciència ficció, però el que explica no té sentit científicament ni lògicament. M'ha fet posar bastant nerviosa.
Tenim problemes d'idioma, de personatges que fan coses que no tenen sentit, de gent que ha mort i ha tornat a Parallon i es pensa que si mata a algú es morirà per sempre (?)... i podria continuar durant molta estona.
Un final horrible per a una sèrie que va començar malament, va millorar, i ha acabat sense resoldre dubtes i d'una manera horripilant.
Autor: Dee Shulman
Saga: Parallon (3/3)
Pàgines: 432
Puntuació: ☺☺
Feia temps que no llegia un llibre on hi haguessin tants errors. No em refereixo a errors tipogràfics, sinó a incoherències en la història: intenta fer ciència ficció, però el que explica no té sentit científicament ni lògicament. M'ha fet posar bastant nerviosa.
Tenim problemes d'idioma, de personatges que fan coses que no tenen sentit, de gent que ha mort i ha tornat a Parallon i es pensa que si mata a algú es morirà per sempre (?)... i podria continuar durant molta estona.
Un final horrible per a una sèrie que va començar malament, va millorar, i ha acabat sense resoldre dubtes i d'una manera horripilant.
15 de desembre del 2019
L'ús de la telepatia per comunicar-se entre naus espacials
Títol: Time for the stars
Autor: Robert A. Heinlein
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
Si aquest llibre té alguna cosa dolenta és que és massa curt: quan comences a voler saber més de tot plegat, s'acaba.
Ens trobem amb dos bessons que entren en una prova per veure si són telepàtics. Em va encantar que per saber si ho eren fessin transmetre un a l'altre el valor del logaritme neperià de 2 :-)
És un llibre d'aquests que es nota que estan ben fets, amb molta ciència. La premisa del llibre és que la comunicació telepàtica és instantània, de forma que si tens dues persones unides per telepatia, una en una nau espacial molt lluny i l'altra aquí, es comunicaran més ràpid que esperant que arribi un missatge a la velocitat de la llum. I a partir d'aquí ens explica la història de dos bessons... amb una sorpresa final.
Autor: Robert A. Heinlein
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
Si aquest llibre té alguna cosa dolenta és que és massa curt: quan comences a voler saber més de tot plegat, s'acaba.
Ens trobem amb dos bessons que entren en una prova per veure si són telepàtics. Em va encantar que per saber si ho eren fessin transmetre un a l'altre el valor del logaritme neperià de 2 :-)
És un llibre d'aquests que es nota que estan ben fets, amb molta ciència. La premisa del llibre és que la comunicació telepàtica és instantània, de forma que si tens dues persones unides per telepatia, una en una nau espacial molt lluny i l'altra aquí, es comunicaran més ràpid que esperant que arribi un missatge a la velocitat de la llum. I a partir d'aquí ens explica la història de dos bessons... amb una sorpresa final.
Noves adquisicions
Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. Las estrellas son legión. Llibre que estava en el punt de mira i que volia llegir. Oferta del kindle i no me'n vaig poder estar...
2. Magia robada, El ángel de las tormentas, La promesa del sucesor. Regal d'aniversari :-)
3. La voz de las espadas. Llibre de la llista, a 0.95 euros... doncs això.
4. How to solve it. Un altre al que no em vaig poder resistir...
I ara què? Doncs deixo que el random.org triï per mi. I l'afortunat és... Magia robada. El començaré quan acabi La Senda del asesino, espero que aquest any ;-)
24 de novembre del 2019
El nom de la rosa
Títol: El nombre de la rosa
Autor: Umberto Eco
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺
L'havia llegit de petita i en tenia molt bon record, així que vaig decidir rellegir-lo (bé, escoltar-lo). El veredicte és que no és com el recordava: se m'ha fet molt pesat, he quedat dels monjos fins a dalt, i només tenia ganes que acabés. Li sobra la meitat del llibre, i sense la part avorrida, podria ser un gran llibre. Però és que hi ha trossos que són soporífers...
Autor: Umberto Eco
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺
L'havia llegit de petita i en tenia molt bon record, així que vaig decidir rellegir-lo (bé, escoltar-lo). El veredicte és que no és com el recordava: se m'ha fet molt pesat, he quedat dels monjos fins a dalt, i només tenia ganes que acabés. Li sobra la meitat del llibre, i sense la part avorrida, podria ser un gran llibre. Però és que hi ha trossos que són soporífers...
17 de novembre del 2019
La búsqueda d'en Traspié (primera part)
Títol: La búsqueda del asesino
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.1/3
Pàgines: 539
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
És un llibre llarg (i això que està partit per la meitat!) però no es fa llarg. En Traspié no està mort (sinó, qui escriuria la història?), però al principi ha de lluitar per ser ell mateix. L'ajuden en Burrich i en Chade (com no), però aviat es queda sol i haurà de seguir el seu camí.
M'ha agradat molt llegir la història d'en Burrich, de què li va passar quan era petit i de com va acabar al servei de l'Hidalgo.
També m'ha agradat la visita que fa a en Rolf i l'Acebo. Sé que no era el moment, però confio en què algun dia els pugui retrobar i expliquin el que és la "Vieja sangre" i pugui aprendre com comunicar-se millor amb l'Ojos de Noche.
Em va semblar molt emotiu el somni en el que veu com la Molly té la seva filla. El fet d'estar separat d'ella però poder veure els moments importants de la seva vida és molt convenient ;-)
Això sí, m'ha fet patir bona part del llibre: l'agafen, s'escapa, el tornen a agafar, es torna a escapar, ... Esperem que a partir d'ara no tingui tants perseguidors.
Pensava que el final em deixaria penjada, però han tallat la meitat del llibre en un punt de relativa calma i després de retrobar un personatge important que ja trobava a faltar.
Entren en escena dos personatges nous. Al principi no confiava massa en un d'ells, però després d'haver llegit fins aquí, tinc l'esperança que tornin a aparèixer. L'Estornino segur que el busca (i espero que el trobi) i l'Hervidera busca a algú altre (però qui sap si l'acaba trobant!)
I, per acabar, tant en Traspié com l'Ojos de Noche han madurat, a la seva manera, i per les seves circumstàncies. M'encanta un fragment de llibre, on es resumeix el caràcter de bona part dels personatges principals:
Autor: Robin Hobb
Saga: Vatídico - 3.1/3
Pàgines: 539
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
És un llibre llarg (i això que està partit per la meitat!) però no es fa llarg. En Traspié no està mort (sinó, qui escriuria la història?), però al principi ha de lluitar per ser ell mateix. L'ajuden en Burrich i en Chade (com no), però aviat es queda sol i haurà de seguir el seu camí.
M'ha agradat molt llegir la història d'en Burrich, de què li va passar quan era petit i de com va acabar al servei de l'Hidalgo.
També m'ha agradat la visita que fa a en Rolf i l'Acebo. Sé que no era el moment, però confio en què algun dia els pugui retrobar i expliquin el que és la "Vieja sangre" i pugui aprendre com comunicar-se millor amb l'Ojos de Noche.
Em va semblar molt emotiu el somni en el que veu com la Molly té la seva filla. El fet d'estar separat d'ella però poder veure els moments importants de la seva vida és molt convenient ;-)
Això sí, m'ha fet patir bona part del llibre: l'agafen, s'escapa, el tornen a agafar, es torna a escapar, ... Esperem que a partir d'ara no tingui tants perseguidors.
Pensava que el final em deixaria penjada, però han tallat la meitat del llibre en un punt de relativa calma i després de retrobar un personatge important que ja trobava a faltar.
Entren en escena dos personatges nous. Al principi no confiava massa en un d'ells, però després d'haver llegit fins aquí, tinc l'esperança que tornin a aparèixer. L'Estornino segur que el busca (i espero que el trobi) i l'Hervidera busca a algú altre (però qui sap si l'acaba trobant!)
I, per acabar, tant en Traspié com l'Ojos de Noche han madurat, a la seva manera, i per les seves circumstàncies. M'encanta un fragment de llibre, on es resumeix el caràcter de bona part dels personatges principals:
Mi pareja ha tenido un cachorro. Lejos.
Preocupación inmediata. Pero ¿quién va a cazar para procurarles la carne? ¿No deberíamos regresar con ella?
Corazón de la manda cuida de ella.
Naturalmente. Tendría que haberlo sabido. Ése conoce el significado de manada, da igual que lo niegue. Entonces todo está en orden.
3 de novembre del 2019
Un llibre molt senzill sobre alimentació
Títol: Mi dieta cojea
Autor: Aitor Sánchez
Saga: -
Pàgines: 218
Puntuació: ☺☺☺
Volia que m'agradés aquest llibre. La veritat és que no està malament del tot, però l'he trobat molt senzill. Està ple de coses que surten del sentit comú, però no va més enllà. Ni explica per què, ni explica gaire res.
En definitiva: et deixa com amb ganes de més, com si haguessis llegit un article curt i prou.
Autor: Aitor Sánchez
Saga: -
Pàgines: 218
Puntuació: ☺☺☺
Volia que m'agradés aquest llibre. La veritat és que no està malament del tot, però l'he trobat molt senzill. Està ple de coses que surten del sentit comú, però no va més enllà. Ni explica per què, ni explica gaire res.
En definitiva: et deixa com amb ganes de més, com si haguessis llegit un article curt i prou.
13 d’octubre del 2019
La vida a l'Exodus Fleet
Títol: Record of a Spaceborn Few
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 3/3
Pàgines: 368
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Si els dos primers llibres em van encantar, aquest se m'ha fet una mica pesat. Crec que el principal problema és que hi ha massa personatges i que al principi costa saber qui és qui.
El llibre comença amb un accident, i com el viuen uns quants personatges de la flota. Només són unes poques pàgines per personatge, que et deixen una mica confós. Sobretot, perquè després el llibre torna enrere i, almenys en el meu cas, em pensava que estava en la mateixa nau que acabaria tenint l'accident... però no ho era. I passa l'accident i no ens en donen més explicacions, cosa que hagués agraït.
Passa una bona part del llibre fins que la història enganxa. I llavors és una història maca, les vides dels personatges acaben confluint i no són només personatges aïllats com al principi. I tot acaba tenint sentit. Però acaba essent massa curt pel nombre de personatges, i he tingut la sensació que no acabava d'aprofundir en cap d'ells.
Però encara que només sigui pels escrits que envia la convidada de la Isabel sobre la vida humana, ja val la pena llegir-lo. I per la idea de fer les habitacions en forma de panell d'abella de forma que totes les habitacions siguin iguals.
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 3/3
Pàgines: 368
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺
Si els dos primers llibres em van encantar, aquest se m'ha fet una mica pesat. Crec que el principal problema és que hi ha massa personatges i que al principi costa saber qui és qui.
El llibre comença amb un accident, i com el viuen uns quants personatges de la flota. Només són unes poques pàgines per personatge, que et deixen una mica confós. Sobretot, perquè després el llibre torna enrere i, almenys en el meu cas, em pensava que estava en la mateixa nau que acabaria tenint l'accident... però no ho era. I passa l'accident i no ens en donen més explicacions, cosa que hagués agraït.
Passa una bona part del llibre fins que la història enganxa. I llavors és una història maca, les vides dels personatges acaben confluint i no són només personatges aïllats com al principi. I tot acaba tenint sentit. Però acaba essent massa curt pel nombre de personatges, i he tingut la sensació que no acabava d'aprofundir en cap d'ells.
Però encara que només sigui pels escrits que envia la convidada de la Isabel sobre la vida humana, ja val la pena llegir-lo. I per la idea de fer les habitacions en forma de panell d'abella de forma que totes les habitacions siguin iguals.
8 d’octubre del 2019
L'accident dels turistes a la Lluna
Títol: A fall of moondust
Autor: Arthur C. Clarke
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
Que un llibre que es va escriure fa més de 50 anys es pugui llegir i encara sembli com si hagués estat escrit ara és el que fa tots aquests clàssics de la ciència ficció imprescindibles.
En aquest cas, ens trobem amb una Lluna que ha estat colonitzada i que organitza viatges turístics per anar-la a veure. Un d'aquests viatges pateix un accident i sembla que s'hagin de quedar allà...
I, de mentres, anem veient com viuen els de dintre i com intenten rescatar-los els de fora. Que surti la paradoxa de l'aniversari al grup que està a dins em va acabar de guanyar :-)
Un clàssic que val la pena llegir.
Autor: Arthur C. Clarke
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺☺
Que un llibre que es va escriure fa més de 50 anys es pugui llegir i encara sembli com si hagués estat escrit ara és el que fa tots aquests clàssics de la ciència ficció imprescindibles.
En aquest cas, ens trobem amb una Lluna que ha estat colonitzada i que organitza viatges turístics per anar-la a veure. Un d'aquests viatges pateix un accident i sembla que s'hagin de quedar allà...
I, de mentres, anem veient com viuen els de dintre i com intenten rescatar-los els de fora. Que surti la paradoxa de l'aniversari al grup que està a dins em va acabar de guanyar :-)
Un clàssic que val la pena llegir.
9 de setembre del 2019
La història dels Buendía de Macondo
Títol: Cien años de soledad
Autor: Gabriel García Márquez
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺
Doncs no m'ha acabat de convèncer. A estones em feia algun fart de riure amb les situacions, però la major part del llibre no m'acabava de dir res. Tant anar endavant i endarrere, amb tants personatges que es diuen igual, em va cansar una mica.
Segurament no l'he sabut apreciar com toca. Segurament, a l'escoltar-la amb audio-llibre en comptes de llegir-la, no he acabat d'agafar-li l'essència. Però no m'ha acabat de convèncer.
Autor: Gabriel García Márquez
Saga: -
Pàgines: -
Puntuació: ☺☺☺
Doncs no m'ha acabat de convèncer. A estones em feia algun fart de riure amb les situacions, però la major part del llibre no m'acabava de dir res. Tant anar endavant i endarrere, amb tants personatges que es diuen igual, em va cansar una mica.
Segurament no l'he sabut apreciar com toca. Segurament, a l'escoltar-la amb audio-llibre en comptes de llegir-la, no he acabat d'agafar-li l'essència. Però no m'ha acabat de convèncer.
1 de setembre del 2019
10 llibres per llegir aquest curs
Aquest curs tampoc sé si podré llegir gaire, però de totes formes, em faig la llista, a veure què puc aconseguir llegir!
Els dos llibres més antics de la llista:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
- Record of a Spaceborn Few
- La búsqueda del asesino
Dos llibres per avançar/acabar sagues:
- Afterlife
- The Ciphers of Muirwood
Dos llibres comprats durant l'últim any:
- Mujeres matemáticas
- Juegos y problemas de ajedrez de Sherlock Holmes
Dos llibres escollits aleatòriament:
- x0
- Los asesinatos de Manhattan
30 d’agost del 2019
El final de Criptonomicón
Títol: Criptonomicón III: El código Aretusa
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (3/3)
Pàgines: 494
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Sí, sé que no és una sèrie, i que només es va publicar aquí en tres llibres, però ja que tenia tres llibres, els tracto com una sèrie.
El final de la sèrie és fins i tot millor que el principi. En aquest llibre tot acaba confluint, i el passat i el present s'entrellacen amb històries que comencen en el passat i acaben en el present. I tot, amb la intel·ligència enorme de tots els personatges: des de la construcció que fa en Goto Dengo pensant en com escapar, la manera com en Lawrence Waterhouse es dedica a amagar missatges codificats (o com aconsegueix enganyar en Goto Dengo per poder trencar un codi!), fins a la manera que té l'Enoch Root per posar-se en contacte amb en Randy, sense deixar de banda el que fa en Randy amb l'ordinador a dintre de la presó. Tots es mereixen un premi per la seva gran intel·ligència i com han aconseguit els seus propòsits.
Quan arribava al final no tenia ganes que s'acabés. Però s'ha acabat. No descarto rellegir-lo tot d'aquí a un temps, perquè hi ha moltes coses amagades pel mig que després prenen sentit i sé que una relectura seria molt profitosa!
Autor: Neal Stephenson
Saga: Criptonomicón (3/3)
Pàgines: 494
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Sí, sé que no és una sèrie, i que només es va publicar aquí en tres llibres, però ja que tenia tres llibres, els tracto com una sèrie.
El final de la sèrie és fins i tot millor que el principi. En aquest llibre tot acaba confluint, i el passat i el present s'entrellacen amb històries que comencen en el passat i acaben en el present. I tot, amb la intel·ligència enorme de tots els personatges: des de la construcció que fa en Goto Dengo pensant en com escapar, la manera com en Lawrence Waterhouse es dedica a amagar missatges codificats (o com aconsegueix enganyar en Goto Dengo per poder trencar un codi!), fins a la manera que té l'Enoch Root per posar-se en contacte amb en Randy, sense deixar de banda el que fa en Randy amb l'ordinador a dintre de la presó. Tots es mereixen un premi per la seva gran intel·ligència i com han aconseguit els seus propòsits.
Quan arribava al final no tenia ganes que s'acabés. Però s'ha acabat. No descarto rellegir-lo tot d'aquí a un temps, perquè hi ha moltes coses amagades pel mig que després prenen sentit i sé que una relectura seria molt profitosa!
21 d’agost del 2019
Un llibre sobre els nombres de Fibonacci
Títol: The Fabulous Fibonacci Numbers
Autor: Alfred S. Posamentier, Ingmar Lehmann
Saga: -
Pàgines: 385
Puntuació: ☺☺☺☺
El llibre fa un repàs extens dels nombres de Fibonacci: des de les propietats més senzilles, a propietats més amagades, passant per diferents llocs (molts d'ells inesperats) on s'acaben trobant. Crec que és difícil que hi hagi alguna propietat dels nombres que no es trobi en el llibre.
Al principi ho demostra tot, després hi ha algun resultat que no demostra (i que no li hagués costat gaire, per no deixar amb les ganes al personal). Però és rigorós i bastant complet.
Com sempre passa amb els nombres de Fibonacci (o més aviat amb el nombre auri), hi ha moments en què sembla que el vulguin fer entrar amb calçador a tot arreu i que hagi de sortir-hi per força, però a banda d'això, la resta m'ha semblat molt bona.
Ara acabo de veure que els mateixos autors tenen un llibre sobre pi. Després d'haver llegit aquest, crec que va a la llista de llibres per llegir. I amb això crec que ja ho he dit tot :-)
Autor: Alfred S. Posamentier, Ingmar Lehmann
Saga: -
Pàgines: 385
Puntuació: ☺☺☺☺
El llibre fa un repàs extens dels nombres de Fibonacci: des de les propietats més senzilles, a propietats més amagades, passant per diferents llocs (molts d'ells inesperats) on s'acaben trobant. Crec que és difícil que hi hagi alguna propietat dels nombres que no es trobi en el llibre.
Al principi ho demostra tot, després hi ha algun resultat que no demostra (i que no li hagués costat gaire, per no deixar amb les ganes al personal). Però és rigorós i bastant complet.
Com sempre passa amb els nombres de Fibonacci (o més aviat amb el nombre auri), hi ha moments en què sembla que el vulguin fer entrar amb calçador a tot arreu i que hagi de sortir-hi per força, però a banda d'això, la resta m'ha semblat molt bona.
Ara acabo de veure que els mateixos autors tenen un llibre sobre pi. Després d'haver llegit aquest, crec que va a la llista de llibres per llegir. I amb això crec que ja ho he dit tot :-)
20 d’agost del 2019
El diari de la Leia
Títol: El diari de la princesa
Autor: Carrie Fisher
Saga: -
Pàgines: 270
Puntuació: ☺☺☺
Vaig començar el llibre amb moltes ganes, i la primera part, quan explica els seus inicis en el cine i com va aconseguir el paper de princesa Leia està molt bé. Però llavors es comença a fer pesat.
El diari (que és realment el que vol mostrar el llibre) és un tostón. I si bé la Carrie adulta em cau bé i m'agrada com escriu, fins i tot em fa gràcia, la Carrie de 19 anys és molt pesada.
Després dels diaris explica una mica més sobre la seva vida. A estones es fa entretingut, però a estones es fa molt pesat, sobretot la part on parla de signar autògrafs.
En resum: no m'ha acabat de convèncer. Si hagués sigut només el primer terç del llibre hagués sigut un bon llibre, però la resta...
Autor: Carrie Fisher
Saga: -
Pàgines: 270
Puntuació: ☺☺☺
Vaig començar el llibre amb moltes ganes, i la primera part, quan explica els seus inicis en el cine i com va aconseguir el paper de princesa Leia està molt bé. Però llavors es comença a fer pesat.
El diari (que és realment el que vol mostrar el llibre) és un tostón. I si bé la Carrie adulta em cau bé i m'agrada com escriu, fins i tot em fa gràcia, la Carrie de 19 anys és molt pesada.
Després dels diaris explica una mica més sobre la seva vida. A estones es fa entretingut, però a estones es fa molt pesat, sobretot la part on parla de signar autògrafs.
En resum: no m'ha acabat de convèncer. Si hagués sigut només el primer terç del llibre hagués sigut un bon llibre, però la resta...
10 d’agost del 2019
Ens hem de preocupar pel que mengem?
Títol: Comer sin mideo: Mitos, falacias y mentiras sobre la alimentación en el siglo XXI
Autor: J. M. Mulet
Saga: -
Pàgines: 297
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Aquest és un llibre que és genial. No sé si és per la manera d'explicar-se (m'ha fet riure, o com a mínim, somriure, unes quantes vegades), o si és perquè es veu que hi ha molta recerca i coneixement al darrere, o si és perquè et fa obrir els ulls en moltes coses, mentre t'adones que hi ha moltes coses que ens volen fer creure que no són veritat.
Parla dels aliments, i de si és segur el que mengem. Però també parla de la química de la cuina (tota la química que hi ha en una paella em va encantar). I de si és veritat o no que hi ha aliments que ens estan enverinant o no. De si els aliments ecològics són millors que els no ecològics (i aquí amb millor es pot entendre més sans, més bons pel medi ambient...) O dels trangènics.
Només puc dir que he après un munt, i que a més m'ho he passat molt bé aprenent. Què més es pot demanar?
Autor: J. M. Mulet
Saga: -
Pàgines: 297
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Aquest és un llibre que és genial. No sé si és per la manera d'explicar-se (m'ha fet riure, o com a mínim, somriure, unes quantes vegades), o si és perquè es veu que hi ha molta recerca i coneixement al darrere, o si és perquè et fa obrir els ulls en moltes coses, mentre t'adones que hi ha moltes coses que ens volen fer creure que no són veritat.
Parla dels aliments, i de si és segur el que mengem. Però també parla de la química de la cuina (tota la química que hi ha en una paella em va encantar). I de si és veritat o no que hi ha aliments que ens estan enverinant o no. De si els aliments ecològics són millors que els no ecològics (i aquí amb millor es pot entendre més sans, més bons pel medi ambient...) O dels trangènics.
Només puc dir que he après un munt, i que a més m'ho he passat molt bé aprenent. Què més es pot demanar?
2 d’agost del 2019
Un llibre molt pesat de mitologia
Títol: Saber mitología
Autor: (Editorial sopena)
Saga: -
Pàgines: 310
Puntuació: ☹
No sé com va arribar aquest llibre a casa, i fa molt temps vaig començar a llegir-lo, pensant-me que seria interessant. És un tostón dels grossos. No fa ni les històries que explica mig interessants. Això sí: té molta informació sobre totes les mitologies que et puguis imaginar.
Autor: (Editorial sopena)
Saga: -
Pàgines: 310
Puntuació: ☹
No sé com va arribar aquest llibre a casa, i fa molt temps vaig començar a llegir-lo, pensant-me que seria interessant. És un tostón dels grossos. No fa ni les històries que explica mig interessants. Això sí: té molta informació sobre totes les mitologies que et puguis imaginar.
22 de juliol del 2019
La primera expedició a Mart
Títol: The Fated Sky
Autor: Mary Robinette Kowal
Saga: Lady Astronaut (2/3)
Pàgines: 384
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Tal com va passar amb el primer llibre, aquest segon m'ha encantat de principi fins a final. En aquest ens trobem com es prepara la primera expedició que posarà els peus a Mart, i com ofereixen a l'Elma (la Lady Astronaut) que hi vagi.
Només veiem la perspectiva de l'Elma, però això no deixa que es tractin un munt de temes. Bàsicament el llibre explica com és la vida a la nau que els porta a Mart, però a través seu podem viure l'amistat, com s'arracona a algú que (sense voler) li treu el lloc a un altre, com es viu la mort a l'espai, què passa amb la carrera d'una dona amb èxit i la decisió de tenir o no fills, l'homosexualitat, el racisme... Vaja, que hi ha una mica de tot, tot des del punt de vista de l'Elma, de forma que si es perd la connexió amb algú altre, no sabem què li passa.
Aquesta idea de ciència ficció vista des del punt de vista femení m'encanta. I personatges femenins forts, que fan falta! Totalment recomanable.
Només un petit comentari sobre el llibre en paper. Tenia una còpia de la primera edició del llibre, comprada al bookdepository. Faltaven 30 pàgines del llibre, perquè s'hi havien colat 30 pàgines d'un altre llibre de la mateixa col·lecció. Em vaig queixar, amb el següent resultat:
- L'autora, molt amable, em va contestar i em va dir que em posés en contacte amb l'editorial perquè m'enviessin les pàgines que faltaven. Fins aquí, tot correcte, i em va fer molta il·lusió que l'autora em contestés.
- L'editorial (Tor) un zero. Em van enviar un correu automàtic dient que si tenia algun problema amb algun llibre els l'enviés per correu postal a Nova York i ells me'n retornarien una còpia que estigués bé. Els dos editors amb qui l'autora em va dir que em posés en contacte van passar literalment de mi. Resum: si ho puc evitar, no compro més llibres d'aquesta editorial (em pot tornar a passar i sé que no em donaran cap solució).
- La botiga (Bookdepository) un altre zero. Els vaig enviar un correu i representa que t'han de contestar en 24 hores. Tres dies més tard, encara no sé res d'ells. Aquests sí que ja m'han vist prou.
Autor: Mary Robinette Kowal
Saga: Lady Astronaut (2/3)
Pàgines: 384
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Tal com va passar amb el primer llibre, aquest segon m'ha encantat de principi fins a final. En aquest ens trobem com es prepara la primera expedició que posarà els peus a Mart, i com ofereixen a l'Elma (la Lady Astronaut) que hi vagi.
Només veiem la perspectiva de l'Elma, però això no deixa que es tractin un munt de temes. Bàsicament el llibre explica com és la vida a la nau que els porta a Mart, però a través seu podem viure l'amistat, com s'arracona a algú que (sense voler) li treu el lloc a un altre, com es viu la mort a l'espai, què passa amb la carrera d'una dona amb èxit i la decisió de tenir o no fills, l'homosexualitat, el racisme... Vaja, que hi ha una mica de tot, tot des del punt de vista de l'Elma, de forma que si es perd la connexió amb algú altre, no sabem què li passa.
Aquesta idea de ciència ficció vista des del punt de vista femení m'encanta. I personatges femenins forts, que fan falta! Totalment recomanable.
Només un petit comentari sobre el llibre en paper. Tenia una còpia de la primera edició del llibre, comprada al bookdepository. Faltaven 30 pàgines del llibre, perquè s'hi havien colat 30 pàgines d'un altre llibre de la mateixa col·lecció. Em vaig queixar, amb el següent resultat:
- L'autora, molt amable, em va contestar i em va dir que em posés en contacte amb l'editorial perquè m'enviessin les pàgines que faltaven. Fins aquí, tot correcte, i em va fer molta il·lusió que l'autora em contestés.
- L'editorial (Tor) un zero. Em van enviar un correu automàtic dient que si tenia algun problema amb algun llibre els l'enviés per correu postal a Nova York i ells me'n retornarien una còpia que estigués bé. Els dos editors amb qui l'autora em va dir que em posés en contacte van passar literalment de mi. Resum: si ho puc evitar, no compro més llibres d'aquesta editorial (em pot tornar a passar i sé que no em donaran cap solució).
- La botiga (Bookdepository) un altre zero. Els vaig enviar un correu i representa que t'han de contestar en 24 hores. Tres dies més tard, encara no sé res d'ells. Aquests sí que ja m'han vist prou.
15 de juliol del 2019
Noves adquisicions
Quins
llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los?
Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. Juramentada. Ai, els llibres que vull llegir i estan a menys de 2 euros al kindle... :-)
2. Origami, Eleusis, and the Soma Cube. Regal de sant :-)
1. Juramentada. Ai, els llibres que vull llegir i estan a menys de 2 euros al kindle... :-)
2. Origami, Eleusis, and the Soma Cube. Regal de sant :-)
I ara què? Doncs ara n'hauria de començar un dels dos, però crec que em centro en acabar el que tinc començat...
13 de juliol del 2019
La història dels amics que comencen a veure boira
Títol: La Bruma
Autor: Jesús Carnerero
Saga: -
Pàgines: 295
Puntuació: ☹ ☹
És el primer llibre dels packs d'Ebrolis que no m'agrada. Aquest llibre pertany al tercer pack de ciència ficció d'ebrolis, i tot i que no he llegit tots els llibres que he comprat, fins ara tots eren més que acceptables. Fins aquest.
Els personatges són el menys empàtic que et puguis arribar a imaginar. En cap moment cap d'ells m'ha importat el mínim, i m'era igual si tenien problemes o si no en tenien. La història està mal explicada. Es troben faltes d'ortografia al llibre. Està mal escrit. Hi ha molts de diàlegs, alguns que només són discusions entre els protagonistes que no aporten res a la història, i els diàlegs estan plens de punts suspensius que mostren que algun dels personatges tartamudeja. En els diàlegs, si hi ha més de dues persones parlant, no especifica de cap manera qui parla (tot i que tampoc m'importava qui parlés).
Ciència ficció? Bé, agafat pels pèls, i quan arribes al final veus que es podria qualificar d'això, però jo el classificaria més com a thriller, tot i que no diria que enganxa.
El millor del llibre? Que és molt curt i s'acaba ràpid.
Autor: Jesús Carnerero
Saga: -
Pàgines: 295
Puntuació: ☹ ☹
És el primer llibre dels packs d'Ebrolis que no m'agrada. Aquest llibre pertany al tercer pack de ciència ficció d'ebrolis, i tot i que no he llegit tots els llibres que he comprat, fins ara tots eren més que acceptables. Fins aquest.
Els personatges són el menys empàtic que et puguis arribar a imaginar. En cap moment cap d'ells m'ha importat el mínim, i m'era igual si tenien problemes o si no en tenien. La història està mal explicada. Es troben faltes d'ortografia al llibre. Està mal escrit. Hi ha molts de diàlegs, alguns que només són discusions entre els protagonistes que no aporten res a la història, i els diàlegs estan plens de punts suspensius que mostren que algun dels personatges tartamudeja. En els diàlegs, si hi ha més de dues persones parlant, no especifica de cap manera qui parla (tot i que tampoc m'importava qui parlés).
Ciència ficció? Bé, agafat pels pèls, i quan arribes al final veus que es podria qualificar d'això, però jo el classificaria més com a thriller, tot i que no diria que enganxa.
El millor del llibre? Que és molt curt i s'acaba ràpid.
1 de juliol del 2019
La Sarene i en Raoden
Títol: Elantris
Autor: Brandon Sanderson
Saga: -
Pàgines: 638
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Hi ha llibres que ja saps que t'agradaran abans de llegir-los. Aquest era un d'ells, i no m'ha decebut.
La història és bona, però el que més m'ha agradat són els personatges. Els tres personatges principals són tots molt intel·ligents, i actuen seguint el que han buscat tota la vida. A banda, crec que la Sarene és un dels millors personatges femenins que m'he trobat a la literatura: és valenta, sap què vol, però no és una mala còpia d'un personatge masculí: és una dona valenta.
Per descomptat, en Raoden també és un gran personatge. Però és que la majoria de personatges secundaris també són intel·ligents (almenys els aliats de la Sarene i en Raoden, així com els dos principals personatges "dolents").
Quan s'acosta el final, el llibre dóna un tomb amb els dolents que no me l'esperava pas. En Hrathen és molt intel·ligent i ho té tot molt ben controlat, excepte... La veritat és que em va encantar veure aquest tomb que no havia previst.
En definitiva: és tot el que esperava, i més :-)
Autor: Brandon Sanderson
Saga: -
Pàgines: 638
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
Hi ha llibres que ja saps que t'agradaran abans de llegir-los. Aquest era un d'ells, i no m'ha decebut.
La història és bona, però el que més m'ha agradat són els personatges. Els tres personatges principals són tots molt intel·ligents, i actuen seguint el que han buscat tota la vida. A banda, crec que la Sarene és un dels millors personatges femenins que m'he trobat a la literatura: és valenta, sap què vol, però no és una mala còpia d'un personatge masculí: és una dona valenta.
Per descomptat, en Raoden també és un gran personatge. Però és que la majoria de personatges secundaris també són intel·ligents (almenys els aliats de la Sarene i en Raoden, així com els dos principals personatges "dolents").
Quan s'acosta el final, el llibre dóna un tomb amb els dolents que no me l'esperava pas. En Hrathen és molt intel·ligent i ho té tot molt ben controlat, excepte... La veritat és que em va encantar veure aquest tomb que no havia previst.
En definitiva: és tot el que esperava, i més :-)
Els 10 llibres que volia llegir aquest curs
Ja sabia que aquest curs seria complicat. Al setembre em vaig fer la proposta de llegir uns quants llibres, però comptant que el llibre que estic acabant el vaig començar al gener, ja he dit tot el que he pogut llegir :-(
Però mirant la llista... he vist que algun n'havia pogut llegir. Aquí hi ha la llista de llibres que volia llegir aquest curs. En vermell els que no he llegit, en verd els que sí i en taronja els que estan a mitges:
Els dos llibres més antics de la llista:
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
Dos llibres de la primera pàgina:
- The Banished of Muirwood
- El juego de las esferas
Dos llibres per avançar/acabar sagues:
- The renegades of Pern
- Afterlife
Dos llibres comprats durant l'últim any:
- Artemisa
- A closed and common orbit
Dos llibres escollits aleatòriament:
- La conexión cósmica
- El ojo del mundo
Doncs al final encara ha estat millor del que em pensava :-) A l'estiu miraré de recuperar :-P
15 de maig del 2019
Noves adquisicions
Quins
llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los?
Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
Després de portar-me bé uns mesos... he tirat la casa per la finestra. Això unit al poc que llegeixo últimament, fa que cregui que no puc comprar més llibres fins l'any que ve...
1 i 2. El placer de la X i Aprender a enseñar matemáticas en la educación secundaria obligatoria. Dues recomanacions que no em vaig poder estar de comprar.
3-12. Si su luz se apaga, La bruma, El destino del incorpóreo, Seb Damon 314, Herederos del Gemelo Oscuro, Dentro de mi: Emmo, Porvenir, Shambhala, La costilla de Dios i Kepler 22B. Gairebé el mateix dia que comprava els dos primers, comprava també el tercer pack de ciència ficció d'ebrolis. La veritat és que els llibres que he llegit del primer estan molt bé en general, i és clar... El problema? 10 llibres a la vegada...
13 i 14. El fin de la muerte i Mujeres matemáticas. I va venir Sant Jordi i em vaig comportar, però van venir dos llibres :-)
I ara què? Doncs l'1 i el 2 els vull llegir aviat, i els començaré tan bon punt baixi una mica de llibres "en progrès". De la resta, deixaré que el random en triï un...
Li ha tocat a La Bruma. Esperaré a la segona setmana de juny per començar-lo :-D
Després de portar-me bé uns mesos... he tirat la casa per la finestra. Això unit al poc que llegeixo últimament, fa que cregui que no puc comprar més llibres fins l'any que ve...
1 i 2. El placer de la X i Aprender a enseñar matemáticas en la educación secundaria obligatoria. Dues recomanacions que no em vaig poder estar de comprar.
3-12. Si su luz se apaga, La bruma, El destino del incorpóreo, Seb Damon 314, Herederos del Gemelo Oscuro, Dentro de mi: Emmo, Porvenir, Shambhala, La costilla de Dios i Kepler 22B. Gairebé el mateix dia que comprava els dos primers, comprava també el tercer pack de ciència ficció d'ebrolis. La veritat és que els llibres que he llegit del primer estan molt bé en general, i és clar... El problema? 10 llibres a la vegada...
13 i 14. El fin de la muerte i Mujeres matemáticas. I va venir Sant Jordi i em vaig comportar, però van venir dos llibres :-)
I ara què? Doncs l'1 i el 2 els vull llegir aviat, i els començaré tan bon punt baixi una mica de llibres "en progrès". De la resta, deixaré que el random en triï un...
Li ha tocat a La Bruma. Esperaré a la segona setmana de juny per començar-lo :-D
10 de març del 2019
El final de la història de l'Auraya
Títol: La voz de los dioses
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses (3/3)
Pàgines: 653
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Aquest llibre té una cosa molt dolenta: amb ell s'acaba la història de l'Auraya. M'ha sabut greu que s'acabés, i m'hagués agradat llegir sobre la vida de l'Auraya en el moment de l'epíleg. Però bé, ho hauré d'imaginar.
Tots els personatges són interessants, i com amb els llibres d'aquesta autora, se'm fa difícil decidir quin d'ells és el que m'agrada més. Els indòmits tots són interessants a la seva manera, però tant els Blancs com els Pentadrians també.
La veritat sobre els déus la veia venir de feia temps, però tot i així és d'una gran imaginació. Ara, com a l'Auraya, a mi també la Huan em va enganyar. Aquesta sí que no me l'esperava (tot i que vist en perspectiva, es veu molt clar!)
Em queda una sèrie de l'autora per llegir. A veure si s'afanya a anar escrivint, perquè els seus llibres són èxit assegurat!
Autor: Trudi Canavan
Saga: La era de los cinco dioses (3/3)
Pàgines: 653
Puntuació: ☺☺☺☺☺
Aquest llibre té una cosa molt dolenta: amb ell s'acaba la història de l'Auraya. M'ha sabut greu que s'acabés, i m'hagués agradat llegir sobre la vida de l'Auraya en el moment de l'epíleg. Però bé, ho hauré d'imaginar.
Tots els personatges són interessants, i com amb els llibres d'aquesta autora, se'm fa difícil decidir quin d'ells és el que m'agrada més. Els indòmits tots són interessants a la seva manera, però tant els Blancs com els Pentadrians també.
La veritat sobre els déus la veia venir de feia temps, però tot i així és d'una gran imaginació. Ara, com a l'Auraya, a mi també la Huan em va enganyar. Aquesta sí que no me l'esperava (tot i que vist en perspectiva, es veu molt clar!)
Em queda una sèrie de l'autora per llegir. A veure si s'afanya a anar escrivint, perquè els seus llibres són èxit assegurat!
1 de març del 2019
Els 10 llibres més antics de la llista de llibres per llegir
- Doncs això... un any més tard i... no he llegit cap dels llibres més antics dels que tinc a la llista. Així que els 10 llibres més antics continuen essent els mateixos!
- Esperem que aquest any en llegeixi algun :-D
- El Silmarílion
- Castillo de las estrellas
- El libro de los cuentos perdidos
- La princesa prometida
- El ejército negro
- Bang: la historia completa del universo
- The infinite book
- A history of pi
- Accelerando
- Iron sunrise
17 de febrer del 2019
Les històries de la Lovelace i la Pepper
Títol: A Closed and Common Orbit
Autor: Becky Chambers
Saga: Wayfarers - 2/3
Pàgines: 404
Puntuació: ☺ ☺ ☺ ☺ ☺
L'inici del llibre em va decebre una mica, perquè jo esperava tota la tripulació del Wayfarer, però... no eren enlloc! Només hi havia la Lovelace, i la Pepper, que era un personatge secundari.
Però a mida que vaig anar llegint, cada cop em vaig anar posant més i més en la història, fins a deixar de trobar-los a faltar.
I ja no sé si m'ha acabat agradant més la història de la Pepper o la de la Sidra. Totes dues són històries diferents, però que acaben enganxant-te. La de la Pepper, de com va aconseguir fugir de la fàbrica i com va sobreviure tots els anys tota sola (amb l'ajuda de l'Owl), és una història de supervivència. I la de la Sidra, de com va aconseguir fer-se un lloc al món és una història de saber qui ets i trobar el teu lloc. Però la millor història és la de l'amistat que es crea entre els 4 personatges principals, que són capaços de fer el que sigui per ajudar-se els uns als altres.
Més que una història de ciència ficció és una història sobre l'amistat. Hi ha ciència ficció, però és secundària i es centra només en els personatges. M'ha agradat la barreja.
Després d'això, el meu dubte és: amb què ens sorprendrà l'autora en el tercer llibre? Apareixerà algun dels personatges del primer?
15 de gener del 2019
Noves adquisicions
Quins
llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los?
Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...
1. The Code book. Després d'uns mesos sense comprar, ha arribat el Nadal. El primer, un autoregal :-)
2. Mi dieta cojea. Estava rebaixat el dia de Reis... i no me'n vaig poder estar...
3 i 4. Juegos y problemas de ajedrez de Sherlock Holmes i Juegos de ajedrez y los misteriosos caballeros de Arabia. Regals de Reis :-)
I ara què? Doncs tots 4 em ve de gust llegir-los, i tots 4 són dels llibres que acostumo a llegir a poc a poc. Deixaré que el random.org decideixi per mi quin agafo :-) I el guanyador és... Mi dieta cojea. A llegir-lo properament :-)
1. The Code book. Després d'uns mesos sense comprar, ha arribat el Nadal. El primer, un autoregal :-)
3 i 4. Juegos y problemas de ajedrez de Sherlock Holmes i Juegos de ajedrez y los misteriosos caballeros de Arabia. Regals de Reis :-)
I ara què? Doncs tots 4 em ve de gust llegir-los, i tots 4 són dels llibres que acostumo a llegir a poc a poc. Deixaré que el random.org decideixi per mi quin agafo :-) I el guanyador és... Mi dieta cojea. A llegir-lo properament :-)
7 de gener del 2019
Els propòsits lectors del 2018 i del 2019
L'any passat em vaig fer 3 propòsits lectors, i ara ve l'hora de mirar com ha anat:
1. Llegir 15000 pàgines. Vaig començar l'any seguint el bon propòsit, i l'hagués acabat si les coses no haguessin estat com han estat. Al final, però, han estat 11136 pàgines segons el meu compte (12983 segons el goodreads). Així que no ho he aconseguit...
2. Llegir més pàgines de les que compro. Aquí sí que ho he aconseguit! He anat fent un registre de les pàgines comprades i llegides, i intentava no comprar cap llibre si no havia llegit més pàgines que les que havia comprat. I ho he aconseguit: només he comprat llibres per 9960 pàgines. Aquí la foto del meu registre (que també inclou els diners gastats en llibres: 168.40 euros en un any).
3. No començar cap sèrie inacabada. He començat moltes sèries aquest any, però totes estan acabades :-)
2 de 3 en total, crec que està prou bé.
Com altres anys, he llegit molt en castellà i molt poc en català, i he acabat llegint un munt d'autors americans (al mes de març ja se m'havia quedat curt el lloc que havia preparat per anar posant els autors americans).
Per l'any que ve, crec que tornaré a fer uns propòsits fàcils, com els d'aquest any.
1. Llegir 10000 pàgines (serà un any complicat, així que em torno conservadora).
2. Llegir més pàgines de les que compri.
3. No començar cap sèrie inacabada.
4. Avançar en les sèries que més m'agraden.
5. Passar-m'ho bé llegint.
5 de gener del 2019
2018 en sèries
Tot i fer-me el propòsit de no començar gaires sèries i d'acabar les que tenia començades, la veritat és que no l'he seguit massa...
Aquest any he acabat dues sèries:
- El descobriment de les bruixes: només em faltava l'últim llibre i em feia molta mandra, ja que el llibre que faltava era moooolt llarg. Però ara ja està, una de menys :-)
- El señor del tiempo: aquesta em feia molta il·lusió de llegir l'últim llibre, però a la vegada em feia pena, perquè m'agradava molt. Així que ja he posat un altre llibre (bé, una sèrie) sobre el caos de la mateixa autora als llibres per llegir.
Tal com es veu a la foto, he llegit llibres de 17 (!) sèries diferents, i encara n'he deixat de penjades, sense llegir aquest any...
De noves, he començat:
- Covenant of Muirwood: de fet, segueix la història de la Lia molts anys més tard, però en aquest cas la Lia és la que va deixar escrites coses. N'he llegit la meitat i espero acabar-la el 2019...
- Trilogía de las esferas: va ser un bon descobriment, i ja només em queda un llibre de la trilogia per llegir, que espero que també caigui aquest 2019...
- Espacio revelación: també em va agradar molt. Tot i que, en ser més complicada, no espero llegir els 4 llibres que queden aquest any. La idea és llegir-ne un o dos, però no oblidar-me de què anava...
- Dandelion: mmm... vaig escoltar-ne el primer i em va desagradar bastant, però em va quedar la sensació que, si no hagués desconnectat tant, hauria estat un bon llibre. Així que ara l'estic llegint, però a estones. De moment m'està agradant, però no és per tirar-hi coets...
- Dune: el tenia pendent de feia molt temps. El primer llibre em va agradar, però m'han previngut que els següents no són tan bons. Així que em fa una mica de mandra continuar amb el segon... Miraré de continuar amb el segon aquest any, per no oblidar, però mica en mica.
- Wayfarers: el primer em va agradar molt, i de fet ja estic amb el segon. Que també m'està agradant, què he de dir! :-) Amb una mica de sort, acabaré la trilogia aquest any.
- Tres cuerpos: també em va agradar, i estic una mica intrigada amb com continuarà la història i com podrà la humanitat sobreviure a la civilització dels 3 cossos (de tant en tant penso en els insectes). A veure si llegeixo el segon (i potser fins i tot el tercer) aquest any.
- Lady astronaut: aquest va ser el gran descobriment d'aquest any i tinc moltes ganes de llegir el segon i la història curta! A veure si ho faig aquest any!
3 de gener del 2019
Els llibres del 2018
Aquest any he llegit una mica menys que els anys anteriors, sobretot a partir de l'octubre, que m'he quedat gairebé sense temps. Però he aconseguit acabar 33 llibres, i el goodreads diu que he llegit 12983 pàgines, que surten a 35.5 al dia, que no està malament (llàstima d'aquest final d'any!)
La llista és aquí:
Tot i que si no s'entèn la meva lletra, hi ha la llista dels llibres acabats l'any 2018 (del goodreads) o sinó són aquests:
Gener:
1. The lost abbey
2. La ciudad de las esferas
3. The girl who drank the moon
4. El hombre invisible
Febrer:
5. El nombre del mundo es bosque
6. Way station
Març:
7. Buscando a Alaska
8. Espacio revelación
9. El món de Rocannon
10. Flowers for Algernon
Abril:
11. El libro de la vida
12. Dragonsdawn
Maig:
13. La máquina de ajedrez
14. Gödel, Escher, Bach
15. The Grace of Kings
16. No abras los ojos
17. Ciudad
Juny:
18. Dune
19. The first fifteen lives of Harry August
20. El código Pontifex
Juliol:
21. El orden y el caos
22. Asesino real
23. The Long Way to a Small, Angry Planet
Agost:
24. La fragilidad del asesino
Setembre:
25. El problema de los tres cuerpos
26. The Banished of Muirwood
27. El juego de las esferas
28. An Astronaut's Guide to Life on Earth
Octubre:
29. Una columna de fuego
30. La hechicera indómita
Novembre:
31. The calculating stars
Desembre:
32. Planeta de exilio
33. Los piratas de los asteriodes
Com cada any, segueixo omplint la llista de llibres i de pàgines per dia (comptades per goodreads).
La llista és aquí:
Gener:
1. The lost abbey
2. La ciudad de las esferas
3. The girl who drank the moon
4. El hombre invisible
Febrer:
5. El nombre del mundo es bosque
6. Way station
Març:
7. Buscando a Alaska
8. Espacio revelación
9. El món de Rocannon
10. Flowers for Algernon
Abril:
11. El libro de la vida
12. Dragonsdawn
Maig:
13. La máquina de ajedrez
14. Gödel, Escher, Bach
15. The Grace of Kings
16. No abras los ojos
17. Ciudad
Juny:
18. Dune
19. The first fifteen lives of Harry August
20. El código Pontifex
Juliol:
21. El orden y el caos
22. Asesino real
23. The Long Way to a Small, Angry Planet
Agost:
24. La fragilidad del asesino
Setembre:
25. El problema de los tres cuerpos
26. The Banished of Muirwood
27. El juego de las esferas
28. An Astronaut's Guide to Life on Earth
Octubre:
29. Una columna de fuego
30. La hechicera indómita
Novembre:
31. The calculating stars
Desembre:
32. Planeta de exilio
33. Los piratas de los asteriodes
Com cada any, segueixo omplint la llista de llibres i de pàgines per dia (comptades per goodreads).
| Any | Llibres | Pàgines/dia |
| 2018 | 33 | 35-36 |
| 2017 | 33 | 37 |
| 2016 | 31 | 35-36 |
| 2015 | 25 | 21 |
| 2014 | 26 | 27 |
| 2013 | 25 | 24-25 |
| 2012 | 26 | 29-30 |
| 2011 | 29 | 31-32 |
| 2010 | 38 | 40 |
| 2009 | 25 | 27-28 |
| 2008 | 26 | 26 |
| 2007 | 18 | 22-23 |
1 de gener del 2019
2018 en llibres
Aquest any he llegit el mateix nombre de llibres que l'any passat: 33 :-) Però han sigut una mica més curts, perquè el goodreads diu que he llegit unes 500 pàgines menys que l'any passat. Tot i tenir la sensació que he llegit poquet, he estat en la línia dels últims anys. Això sí: a principi d'any vaig llegir més, i ara al final d'any entre no anar a peu a la feina (i gairebé deixar d'escoltar audiollibres) i el poc temps que he tingut, ha baixat el ritme.
He intentat llegir llibres que ja pensava que m'agradarien, i és difícil triar quin és el millor llibre que he llegit aquest any, però The Calculating Stars crec que ha sigut el millor descobriment de l'any. El vaig veure així de passada i vaig saber que el volia llegir, i el vaig llegir ràpid i em va semblar molt bo. Això sí, encara no hi ha traducció (i dic encara, perquè estic segura que l'acabaran traduint).
Aquest any només he acabat dues sèries: la del retorn de les bruixes (que tenia ganes de treure-me-la de sobre, perquè ja se'm feia pesada) i la del señor del tiempo, que m'ha agradat tant que ja tinc més llibres de l'autora a la llista de llibres per llegir. Els propers dies ja parlaré de sèries, però m'ha agradat tornar a agafar Vatídico i Lucky Starr després d'haver-les deixat abandonades (no s'ho mereixien!)
També parlaré els propers dies d'autors i autores. Segueixo llegint massa americans, però si són el que m'agrada, ja ni intentaré resoldre-ho. Però també segueixo llegint massa en castellà i gairebé gens en català.
Dels pocs audiollibres que he llegit aquest any em quedo amb la tendresa de The girl who drank the moon, i dels llibres que no són sèries, em quedo amb Flowers for Algernon, que em va encantar (i el vaig acabar fent llegir a la família!). També destacaré un llibre que em va costar esforç d'acabar, però que va valer molt la pena: Gödel, Escher, Bach.
Aquest 2019 tornaré a tenir molt poc temps, així que no em faig gaires propòsits. Però com a mínim un de clar: que el que llegeixi valgui la pena :-)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)