Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... 

1. Justícia pública. Un regal de l'amazon. Podia escollir entre 3 llibres i aquest em va semblar que era el que em podria agradar més. Però té pinta que el deixaré a la cua...

2. El domador de leones i La mujer que arañaba las paredes. Un altre regal, dos llibres més, i els hauré de llegir per comentar :-) Amb El domador de leones encara he de llegir un parell de llibres de la mateixa sèrie abans... i l'altre és un inici de sèrie. Veurem!

 3. El cerebro obeso. Després de llegir "Lo que dice las ciencia sobre adelgazar de forma fácil y saludable", el llibre em va agradar tant que no em vaig poder estar de comprar aquest per llegir-lo properament.

 4. Firefight. Fa uns mesos vaig comprar Steelheart, i el 10 de novembre el llibre estava d'oferta. Com que me l'acabaré comprant igualment, vaig pensar que valia la pena aprofitar l'oferta.

 5. Adelgázame, miénteme. 29 de novembre d'oferta al kindle flash. Em va cridar l'atenció, i cap al kindle...

 6 i 7. The Forgetting time i Arrival. No podia marxar de viatge sense comprar-me un parell de llibres :-P

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 


Adelgázame, miénteme. L'agafaré el mes de gener.

Una anada d'olla infumable

Títol: Singularidad
Autor: Pablo Daniel Rodriguez
Saga: Los trabajos de Iktis - preqüela
Pàgines: 158
Puntuació:  ☹☹

 No sé per on començar. Segurament, per la gran quantitat de faltes d'ortografia i errors tipogràfics que hi ha en aquest llibre. Aquí no es pot culpar ni el traductor ni l'editorial, perquè és autopublicat i en versió original. És com si ningú s'ho hagués rellegit, ni tan sols l'autor. Tal quantitat d'errors no poden passar desapercebuts després d'una relectura, encara que sigui ràpida.

 La història podria estar bé: uns éssers extraterrestres, la humanitat tenint bases a altres planetes, fins i tot una mica de suspens amb un assassinat...

 Però és que la manera d'escriure i com s'explica és infumable. Vaig estar a punt de deixar-lo a la meitat (i em costa molt no acabar un llibre), i només el vaig acabar perquè era curt. Això sí, em va durar 12 dies, amb 6 hores d'avió entremig. Si no el vaig acabar ràpid (només són 158 pàgines) només pot ser perquè era tan infumable que no tenia ganes d'agafar-lo. Ni tan sols en un viatge llarg d'avió...

Què diu la ciència sobre l'aprimament?

Títol: Lo que dice la ciencia para adelgazar de forma fácil y saludable
Autor: L. Jiménez
Saga: -
Pàgines: 278
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

 Aquest llibre va arribar a les meves mans per casualitat, i m'ha agradat tant que ja he comprat "El cerebro obeso" per llegir :-D M'ha sorprès gratament tant la manera com ho explica com el què explica.

 No és fàcil parlar del que diu la ciència d'una manera amena i entenedora. L'autor aconsegueix explicar-nos-ho de forma que d'una banda podem entendre el que hi ha al darrere, però que ho pugui entendre tothom. Tampoc és fàcil explicar-ho sense que sigui un llibre avorrit, i aquest llibre no ho és pas. A més, les referències als articles que es citen fan que puguis anar a buscar els resultats amb més detall si és que hi ha alguna cosa que et crida l'atenció.

 Pel que fa al què, una que ha anat a no sé quants metges i dietistes i que sempre ha tingut el mateix resultat sembla que veu la llum al final del túnel. M'han donat infinitat de dietes, totes amb el mateix patró. Alguns m'han escoltat. Altres m'han donat un paperet que tenien i que donen a tothom. A mida que han anat passant els anys, les dietes han sigut cada cop més restrictives, i la pèrdua de pes cada cop ha sigut menor. He seguit el que em deien i he vist a molts professionals mirar-me com si els estigués mentint cada cop que he anat de visita i no havia perdut pes (o fins i tot n'havia guanyat), seguint els seus consells al peu de la lletra i passant molta gana.

 I després de portar un parell de mesos seguint els consells del llibre... no passo gana i el pes va baixant. Poquet a poquet, però si no passo gana i no m'engreixo, jo estic més que contenta.

 I no, el llibre no ens dóna una dieta miracle. El que fa és explicar-nos el que diuen articles científics i el perquè. Les normes són molt fàcils de recordar/explicar. Que siguin fàcils de seguir és una altra cosa :-P Es tracta d'eliminar els hidrats de carboni simples, que són els que ens provoquen pujades d'insulina, que a la vegada és el que ens fa augmentar la grassa. Però això significa eliminar coses com el pa, la pasta, les patates, el sucre... i la gran majoria de menjars processats. Per contra, fa menjar molta més verdura (quina sorpresa!), però recomana el consum de proteïnes i grasses saludables. M'ha sorprès gratament poder tornar a menjar iogurts de llet entera després de tants anys!

 Podria explicar molt més del que diu el llibre, però crec que el millor és que es llegeixi. És molt interessant, i ara que venen les festes de Nadal, tinc previst regalar-li a més d'una persona :-D

I si tothom s'oblidés de tu?

Títol: The Sudden Appearance of Hope
Autor: Claire North
Saga: -
Pàgines: 468
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament, i no forma part de cap sèrie, cosa que és d'agrair!

 El llibre ens explica la història de la Hope, una noia que tothom oblida. No sabem com, ni per què, però al cap de pocs minuts d'haver deixat de tenir-hi interacció (parlar o veure), la gent s'oblida d'ella. Recorda el que feia, però recorda que estava sol.

 Però no és només la història de la Hope. És també la història d'una aplicació per mòbil, Perfection. La gent es dóna d'alta i van guanyant punts cada cop que fan coses per ser més perfectes, i en perden quan fan alguna cosa mal feta. La gent que té molts punts accedeix a uns tractaments, que encara et fan més perfecte.

 És la història de la Hope. L'escriu ella. I ella ens fa plantejar-nos moltes coses. Si ningú et recorda, com et pots guanyar la vida? No pots tenir feina estable, no pots compartir pis, si estàs malalt el metge no es recordarà de tu... Ella escull ser lladre. Ser lladre és fàcil quan ningú es recorda d'haver-te vist enlloc. Quan si la policia t'agafa, s'oblida de tu i et pots escapar. Però, on és el límit? Com diu ella en una conversa, si ningú es recordarà del que has fet, o si tu no et recordaràs del que has dit, qui t'impedeix fer alguna cosa dolenta? On és el límit?

 És la història d'en Luca Evard, un policia que l'intenta atrapar. Un bon home, però la Hope està destinada a amargar-li la vida.

 És la història de dos germans fills d'un gran magnat. Un dels dos, vol fer diners. L'altre, vol investigar.

 I és la història de dos ex-agents, que havien sigut parella. Un, està a la seguretat privada dels germans. L'altre, vol fer que el món sigui un lloc millor, i per això necessita que desaparegui l'aplicació Perfection.

 Tot el llibre és genial, però hi ha trossos que es surten de bons. Com la conversa entre la Hope i en Luca. O els pocs moments d'amistat que comparteix la Hope amb la Philipa.

 Si li hagués de posar un però al llibre, seria que no acabem sabent per què és així la Hope, i les dues persones que podien curar-la o entendre la seva condició al final del llibre ja no poden. Però el llibre és més que bo i molt recomanable de llegir.

L'Scarlet entra en escena

Títol: Scarlet
Autor: Marissa Meyer
Saga: Cròniques lunars - 2
Pàgines: 492
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Aquest ha sigut un dels millors llibres que he llegit últimament.

Ja no recordava massa Cinder, i pensava que això seria un problema, però l'autora sap anar donant informació del que va passar al primer llibre quan la necessites, i això és d'agrair.

La segona cosa que m'ha agradat és que, tot i que és continuació d'una saga, i la Cinder segueix apareixent, més de la meitat de la història està centrada en un nou personatge: l'Scarlet. Si a Cinder teníem la ventafocs i el príncep (més o menys), ara tenim la caputxeta, el llop i l'àvia. Tot i que, encara que hi ha un personatge que es diu Llop, jo diria que el llop de veritat és un altre.

En aquest llibre descobrim on es va curar les ferides la princesa Selene, així com per què la Cinder no té cap mena de record de la seva infantesa.

 I, per descomptat, apareix un nou personatge: en Thorne. En Thorne és un caradura, però cau bé i li dóna el toc humorístic a la història de la Cinder. Bé, almenys fins que apareix l'Iko, que després es reparteixen els bons moments amb ella.

Retrobem a l'Adri, la madrastra, que fa de les seves altre cop. I veiem en Kai, que no sap si la Cinder l'ha traït o què pensar, però que també ha de fer sacrificis, i al final fa molta pena.

Un dels millors moments del llibre, per mi, és en el moment de pic d'acció, quan en Thorne i en Llop estan inconscients, que la Cinder i l'Scarlet, amb l'ajuda de l'Iko, aconsegueixen salvar-los i salvar-se a elles mateixes. M'ha agradat molt el fet que fossin elles les que els salvessin, i no la típica escena d'homes salvant a dones!

Ja tinc ganes de llegir Cress. I crec que haurà de ser amb la versió en anglès, o com a mínim en castellà. La traducció és horrible: canvis de nom de personatge, frases amb errors gramaticals greus i un munt de faltes d'ortografia que fan que llegir un llibre que hauria de ser tan agradable com aquest es converteixi en un continu de petites enfadades...

El final de les faccions

Títol: Lleial
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 3
Pàgines: 448
Puntuació:  ☺☹☺

Aquest és un llibre que vaig agafar només perquè, un cop començada, volia saber com acabava la saga. Però la veritat és que no és millor que els anteriors, i per tant segueix essent peix bullit.

 A més, el llibre sembla que comença bé, perquè hi ha capítols des del punt de vista de la Tris i capítols des del punt de vista d'en Quatre. Però l'autora no aconsegueix que siguin diferents, i et trobes llegint un capítol i havent de rellegir coses perquè et penses que t'ho està explicant un quan en realitat t'ho explica l'altre.

 La història tampoc és que millori. Tota la part del dany genètic podria haver-se fet molt interessant, però segueix sense treure-li tot el suc que li podria haver tret.

 El final, però, és dels millors finals que he llegit, això se li ha de reconèixer.

 En resum: tota la sèrie té una bona idea a darrere i es podrien haver fet uns grans llibres, fins i tot sense canviar massa la història. Però els personatges no tenen força, i al final tot acaba essent un peix bullit. De veritat, crec que aquesta sèrie la recordaré molt de temps com la del peix bullit.

De maig a novembre

 Ja tinc la llista actualitzada amb els llibres que faig "seguiment" per mirar com evolucionen. El nombre sense parèntesis és l'ordre a la llista, i el nombre entre parèntesis és la pàgina de la llista a la que està el llibre. He tornat a fer un reordenament i ara hi ha llibres que poden pujar de número (amb aquesta taula comprovo que no pugin gaire).

Llibre	1/05/15	1/11/15	1/05/16	1/11/16
Baudolino	132 (13)	128(13)	126(12)	124(13)
Destejiendo el arco iris	135 (14)	132(13)	130(12)	127(13)
Pórtico	153 (15)	150(15)	145(13)	139(14)
Muerte de reyes	79 (8)	47(5)	42(5)	38(5)
El cielo bajo la tierra	175 (18)	169(17)	168(15)	164(15)
Los hijos de Húrin	43 (5)	39(4)	34(4)	31(4)
Tales of Known Space	205 (21)	199(20)	193(16)	188(17)
What if?	142 (14)	110(11)	103(10)	99(11)
Flight of the Dragon Kyn	86 (9)	83(9)	77(8)	73(9)
The Ringworld Throne	208 (21)	201(20)	195(16)	190(17)
Legends	227 (23)	221(22)	217(17)	213(18)
Vintage	103 (11)	99(10)	94(10)	81(9)
La magia de Recluce	151 (15)	149(15)	144(13)	138(14)
Matemáticas de una tarde de paseo	148 (15)	146(15)	141(13)	136(14)
All the Weyrs of Pern	200 (20)	182(18)	179(15)	163(15)
Retorno a la Tierra	61 (6)	36(4)	31(4)	27(4)
La sombra de la sirena		155(15)	119(11)	68(8)
De la Tierra a la Luna			28(3)	25(4)
Cuentos del futuro				66(8)

 Altre cop, com ja vaig predir, no he llegit cap llibre de la llista en aquests 6 mesos. I, de fet, en els propers 6 mesos tampoc crec que en llegeixi cap. Segurament "Retorno a la Tierra" sigui el primer que llegeixi, però he de llegir primer "Las naves de la Tierra" (que crec que no trigaré a agafar).

 La cosa bona és que tots han anat escalant posicions (encara que alguns molt poques), però amb reordenaments i llibres que passen per davant d'altres em pensava que algun hauria pujat de número. Sí que la majoria han pujat de pàgina, però és pel reordenament.

 La sombra de la sirena ha avançat 51 llocs, que és força destacable. La idea és llegir-lo abans d'un any, però la llista és llarga.

 He posat com a nou "Cuentos del futuro", que m'ha sortit aleatòriament entre la llista.

La lluita final per l'imperi i pels dracs

Títol: Eona: The Last Dragoneye
Autor: Alison Goodman
Saga: Eon - 2
Pàgines: 467
Puntuació:  ☺☹☺

La impressió després de llegir aquest llibre és la mateixa que vaig tenir amb Eon: la història és bona, tens ganes de saber què passa, però es fa molt feixuc de llegir. És per això que he trigat més de 3 mesos a acabar-lo, tot i que tenia ganes de saber el final de la història.

Potser només és cosa meva, i potser algú altre el pot trobar molt agradable de llegir, però jo no podia amb ell. La veritat és que, tot i que la història m'ha agradat i m'ha semblat molt interessant, no recomanaria el llibre a ningú, i no m'han quedat ganes de llegir res més d'aquesta autora...

Els éssers mitològics de la Terra moren degut a una misteriosa malaltia

Títol: Among the Unseen
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 3
Pàgines: 260
Puntuació:  ☺☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

In this book, like in the previous two, the accion starts in the first pages, and it keeps you hooked all the book.

I have really loved the new kinds of Unseen (the magical creatures in the Earth), and I have suffered for their lives, specially for the life of Bridghid. Bridghid started as a character I didn't like in the first book, to evolve to a very strong and deary one.

 But there are three things in this book that I didn't like:

 1. The obsession of Cedar with clothes. Really. I don't really care if she is wearing a dress or jeans. Why is it always talking about the clothes she is wearing (and no one talks about Finn's, or the other people?)

 2. When they go to Aasgard, they face some problems. I was waiting for a big battle, or something that went for some pages. But it was over in a few lines. I felt that it was all so easy.

 3. The more important thing is the one related to humans leaving in Tir na nÓg. In the first book, Lorcan dies because he becomes human and he ages some centuries in a moment. But in this book, we find that humans can live in Tir na nÓg for centuries and, if they return to the Earth, they only start aging as if they wouldn't have spent any time in Tir na nÓg. In this case, Lorcan wouldn't have aged and he wouldn't have died. It was a little annoying.

 Anyway, I liked the book, and I want to read the prequel, to know more about Cedar's parents.

Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans... Aquests últims dos mesos se me n'ha anat la mà...


 1. Hyperion. 15 d'agost. 1.51 euros al kindle flash. I jo el volia llegir... Per tant, cap al kindle...

2. El Silmaríllion. Feia temps que estava a la llista, i ja que el vull llegir em vaig auto-regalar una versió il·lustrada pel meu aniversari.

3, 4, 5. Good wives, Little men, Jo's boys. Després de veure que només havia llegit la primera part de Little women, vaig voler fer-me amb la segona part... i vaig trobar un lloc on hi eren tots 4. Així que cap al kindle...

6, 7, 8. Sonrisas y lágrimas: La verdadera historia de la familia Von Trapp, Orgullo y prejuicio, Ana de las Tejas Verdes. Finals d'agost. Havia de fer un regal per un aniversari i aquests 3 llibres eren adequats per a la persona a qui volia fer el regal. Per descomptat, si els regalo també els hauré de llegir jo per a poder-los comentar :-)

9. Comer sin miedo: Mitos, falacias y mentiras sobre la alimentación en el siglo XXI. El llibre estava a la llista de llibres que vull llegir. I el 30 d'agost estava d'oferta a l'amazon a 1.56 euros. Què havia de fer? Doncs comprar-lo, és clar!

10. Neverwhere. 4 de setembre. Neverwhere a 1.89 al kindle flash. Igualment el volia llegir, així que... un més!!!

11. Afterlife. Finals de setembre. Rebaixes al bookdepository. Encara he de llegir l'anterior, però així ja els tinc tots...

12. Luna: Luna nueva. 9 d'octubre. Oferta. I jo que no tinc remei...

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 


 Good wives. L'agafaré el desembre.

#LeoAutorasOct

 Aquests últims dos (?) mesos s'ha començat a reivindicar el paper de les dones que escriuen fantasia i ciència ficció. He vist en uns quants llocs una iniciativa que consisteix en llegir només autores durant el mes d'octubre, però també s'ha creat un grup de goodreads i un blog per promoure les escriptores d'aquests gèneres (i segur que se m'escapen iniciatives).

 Així que m'afegeixo a la iniciativa #LeoAutorasOct, i aquest octubre llegiré (o intentaré llegir) els següents llibres (sí, ja ho sé, llegeixo poc):

• Eona - Alison Goodman: Dracs,...
• Among the unseen - Jodi McIsaac: Mitologia celta, màgia, druides,...
• La sombra de la noche - Deborah Harkness: Bruixes, vampirs, viatges en el temps,...

 Quan es va començar a parlar del fet que es llegien poques autores, vaig tenir la impressió que jo sí que llegia autores. Sí que és veritat que l'Asimov i en Tolkien em tenen el cor robat, però quan Goodreads va preguntar quin era el primer autor que havia sigut l'autor preferit, el primer que em va venir al cap va ser l'Enid Blyton. Més tard va venir l'Agatha Christie. I, encara que aquestes dues no són autores de fantasia o ciència ficció, més tard n'han vingut moltes altres que sí que escriuen aquests gèneres.

 Així que vaig decidir comptar el percentatge de llibres que havia llegit els últims 3 anys escrits per dones i per homes.

 Del 2016 (fins avui), 56% dones, 44% homes. El 2015, un 54% dels llibres que vaig llegir eren escrits per dones, i el 2014, un 64%. Malgrat que no totes les autores són d'aquests gèneres, són uns bons percentatges!

 Si bé és veritat que és més difícil trobar autores de ciència ficció, el món de la literatura fantàstica està ple d'escriptores que no tenen res a envejar als escriptors. Per no allargar-me, una tria de 5 de les que m'agraden més:

• Anne McCaffrey: No em cansaré de recomanar-la. Els seus llibres de Pern, a mig camí entre la fantasia i la ciència ficció, em tenen el cor robat. No és massa coneguda per aquí i hi ha pocs llibres traduïts al castellà, però l'anglès és bastant planer i s'entén força bé!
• Trudi Canavan: només he llegit els 7 llibres que tenen lloc a Kyralia, però ja en tinc més a la llista (tot arribarà). Estic completament convençuda que seran tan bons com els que he llegit.
• Robin Hobb: una altra autora de qui he llegit poquet (més que res perquè l'he conegut tard), però amb els dos llibres seus que he llegit ja sóc fan seva de per vida. 
• Louise Cooper: només he llegit un llibre seu (ja acabaré la trilogia, però vaig al meu ritme), però m'agrada recomanar-la perquè per aquí és poc coneguda, però és molt bona.
• Laura Gallego: tenia ganes de posar alguna escriptora d'aquí, i ella és la que més conec. Sí que és veritat que alguns dels seus llibres no m'han acabat de convèncer, però en general té una gran imaginació i els seus llibres solen ser bons.

La "guerra" per enderrocar les faccions

Títol: Insurgent
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 2
Pàgines: 414
Puntuació:  ☺☹☺

Altre cop m'he passat un llibre pensant: per què carai la Veronica Roth continua explicant la història des dels ulls de la Tris? La Tris no té força, no té caràcter, i no sap explicar la història. Qualsevol dels altres personatges, inclosa la Christina, haguessin ajudat a la història. Si no hagués llegit la història d'en Quatre, em pensaria que és l'autora, però és que ho pot fer molt bé des d'un altre punt de vista!

 La història no és dolenta del tot. Les faccions, i el que no sabem que hi ha al darrere, és interessant (i és del poc que es salva del llibre). Però la narració és tan refotudament dolenta, que donen ganes de deixar-ho estar.

 Llegiré l'últim llibre, només perquè d'aquest llibre em van interessar només les 3-4 últimes pàgines, i la història de qui sigui l'Edith Prior (no entenc, però, que hagi de ser Prior i per tant família del pare de la Tris, quan en el llibre es deixa entreveure que la que és important és la seva mare? Suposo que l'autora no haurà fet un error tan greu).

 En resum, el que ja he dit: la història podria ser una gran història, però està tan mal narrada que donen ganes de deixar-la estar.

10 llibres per llegir aquest curs

 Aquest curs (de setembre a juliol) he decidit intentar llegir els llibres d'aquesta llista. No tinc clar que els acabi llegint tots, però almenys ho intentaré.


Els dos llibres més antics de la llista:

1. El Silmarílion 
2. Castillo de las estrellas 

Dos llibres de la primera pàgina:

1. Hood
2. Un abismo en el cielo 

Dos llibres per avançar/acabar sagues:

1. Pendragón 
2. La canción de la espada

Dos llibres comprats durant l'últim any:

1. Neimhaim 
2. Elantris 

Dos llibres escollits aleatòriament:

1. Lo mejor de los premios Nebula 
2. Delirium

Un lligam entre les històries de Robots i l'Imperi Galàctic

Títol: Robots e imperio
Autor: Isaac Asimov
Saga: Robots - 4
Pàgines: 512
Puntuació:  ☺☺☺☺

Arribem a l'últim llibre de la sèrie de Robots de l'Asimov, el que fa de pont entre els Robots i la Fundació.

Em feia una mica de pena agafar-lo perquè ja sabia que era l'últim, i també em feia una mica de por, perquè sabia que no hi hauria l'Elijah. Però les dues coses s'han resolt bé: sí que és l'últim, però m'ha deixat una sensació de voler tornar a rellegir la Fundació (sí, tota, fins i tot els últims llibres!!!) Crec que podria planejar, per d'aquí a uns anys, una relectura de les històries de la Susan Calvin, seguida de la sèrie de Robots, per continuar amb tota la Fundació (des de la preqüela fins a Fundació i Terra). Però primer he de llegir la Trilogia de l'Imperi Galàctic, que encara no he llegit mai... Així que queda aquesta apuntada, i després ja anirem per la relectura de tot! I pel que fa a l'Elijah, no participa en la història, però tenim trossos del que li va passar a través de la memòria de la Gladia, en Daneel i en Giskard.

El llibre no segueix el mateix patró que els tres anteriors (un assassinat, i l'Elijah que va a resoldre'l). El fil conductor és l'aparició d'un descendent de l'Elijah, que ve a buscar la Gladia perquè l'acompanyi a Solaria. Pel que sembla, els habitants han deixat el planeta, però dues naus dels colonitzadors han estat destruïdes.

Gràcies a això descobrim com els habitants de la Terra han anat colonitzant altres móns en el temps que ha passat des de les tres primeres històries de robots. Descobrim també que hi ha més robots en forma humana a part d'en Daneel. I descobrim que a Aurora hi ha un parell de persones que tenen un pla per destruir la Terra.

El millor del llibre és, sense cap mena de dubte, les converses entre en Daneel i en Giskard, i el seu "descobriment" de la llei Zero de la robòtica: Un robot no pot fer mal a la Humanitat o, per inacció, permetre que la Humanitat prengui cap mal, que després serà important a tota la saga de la Fundació.

Tot i que hi ha un moment, quan una nau d'Aurora demana que li entreguin en Giskard, que el descendent de l'Elijah troba la única sortida possible... que és una altra de les genialitats de l'Asimov.

El llibre explica de quina manera la Terra es va tornar reactiva, però deixa pendent el tema de Solaria, que no es resol fins a Fundació i Terra (o era els Límits de la Fundació?)

En resum: un llibre imprescindible per saber d'on ve en Daneel-Eto Demerzel, i com va començar l'Imperi Galàctic.

Mini-repte d'agost: actualització 3 (de 3)

 Volia acabar 6 llibres aquest mes d'agost, i hem arribat a dia 31 i n'he acabat... 3. De fet, no he acabat Robots e imperio fins avui mateix. Per tant, el mini-repte ha quedat bastant lluny de les expectatives inicials.

 Malgrat tot estic contenta, perquè en aquestes 2/3 parts d'any que han passat porto 22 llibres llegits. Si seguís amb aquest ritme, acabaria amb 33 llibres acabats, que és molt més que els anys anteriors. I, d'altra banda, he llegit més de 1000 pàgines més aquest any en 8 mesos que l'any passat en tot l'any! De fet, supero el nombre de pàgines llegides dels 3 últims anys!

 Així que no he assolit el repte, però crec que puc estar contenta.

La presentació de les germanes March

Títol: Little women
Autor: Louisa May Alcott
Saga: Little women - 1
Pàgines: 232
Puntuació:  ☺☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

I read this book many years ago, when I was very young, and I found it great. After rereading this, I have found it lovely.

It may be a little out of date, but the feelings of the four sisters could be the ones of a teenager anytime.

The only think that I remember from the first time I read it is that Jo was my favorite sister, and I didn't understand the other ones, but with this rereading, I have also loved Beth and Meg. Amy is still a little child, but I think that I would like her too.

I was just a little disappointed that my copy was only the first part of the book. But I have adquired the second one, and I'm going to read it soon :-)

Mini-repte d'agost - actualització 2 (de 3)

 Aquest agost havia de llegir i molt i, a aquestes alçades, havia d'haver acabat 4 llibres... però només n'he acabat dos...

 Aquests dies he llegit poquet i només vaig acabar Little women, el dia 20, i llegint força l'últim dia...

 Així que ahir vaig començar "Robots e imperio" i, aquest cop sí (o no) intentaré acabar també "Un fuego sobre el abismo", el que faria 4 de 6 llibres acabats...

Buscant la Lia Fáil

Títol: Into the fire
Autor: Jodi McIsaac
Saga: The Thin Veil - 2
Pàgines: 247
Puntuació:  ☺☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

In this book, Cedar returns to her planet, to discover that Nuala wants to be queen and destroy the humanity. The only way to prevent this from happening is to become queen herself. But the council gives her a quest: she has a week to find the Lia Fáil, a stone that has been lost for centuries, and step into it. As the stone revels the inner self of people, it has to show that she is the real queen.

So it starts a new quest against the clock to find the stone, with lots of action and new legendary stories.

In the meantime, Nuala is trying to convince the council to be queen before the end of the week, while she is conspiring with the druids.

This is a book that you can read in a few time, since it keeps you hooked and it's not long.

Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els últims llibres que han arribat a les meves mans...

1,2. Sherlock Holmes. Novelas. Sí, ja fa temps que els vaig comprar, però a l'últim post només hi cabien els dos primers... Ara aquí hi ha els dos últims...

3. Steelheart. 7 de juliol. El kindle flash el té a 1.89. No em puc resistir. Ja ho sé, vaig dir que estaria un temps sense comprar llibres, però aquest igualment me l'hagués acabat comprant. Ja ho sé, encara no he llegit cap llibre d'en Sanderson, però estic gairebé segura que m'agradarà. I ja ho sé, és l'inici d'una altra saga, però almenys està acabada!

 4-17. El pack de ciència ficció d'ebrolis. Després de veure el pack, vaig tirar per la borda tots els bons propòsits de llegir pocs llibres, i en vaig comprar 14 de cop...

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

Singularidad (la preqüela de Los trabajos de Iktis). L'agafaré a l'octubre...

Mini-repte d'agost: actualització 1 (de 3)

 L'objectiu del mes d'agost era llegir 6 llibres, 2 cada 10 dies.

 Però aquests 10 primers dies he estat fora de vacances i ja sabia que no aconseguiria acabar els dos llibres...

 Vaig acabar Into the fire el dia 8, i llavors vaig agafar Un fuego sobre el abismo. Vaig aconseguir llegir del 33% al 50% (o sigui, 1/6 part de llibre), i em queda encara mig llibre per acabar.

 Però tenia ganes de tornar a la infantesa :-) i he agafat Little women. Quan l'acabi, miraré a veure si puc acabar Un fuego sobre el abismo (abans del dia 20...)

Mini-repte d'agost

 Aquest any que m'he proposat acabar 36 llibres, porto una bona mitjana de llibres acabats. Si bé no estic en mitjana d'acabar-ne 36, sí que veig que (per fi!) sembla que podré llegir-ne 30 (i qui sap, potser arribo als 36).

 Així que, com que arriben les vacances, em proposo un mini-repte per intentar arribar a mitjana de 36 (o com a mínim, acostar-m'hi). A més, com que durant les vacances no miro tantes pantalles, donaré preferència als llibres en digital.

 El repte és, doncs, acabar 5 llibres digitals (3 de nous, i els 2 que tinc començats) i un en paper (he escollit el que ocupa menys volum). Al tenir-los (gairebé) tots en digital és més fàcil poder-me'ls endur tots i canviar d'un a l'altre.

 Abans de començar, els he dividit en 3 grups de dos llibres (un de nou, un de començat) per acabar cada 10 dies. Un cop començat, però, ja veurem com ho organitzo. Així doncs, el pla és:

•  De l'1 al 10 d'agost:
• Into de fire (nou, 261 pàgines)
• Un fuego sobre el abismo (estic a la pàgina 183 de 572)
• De l'11 al 20 d'agost:
• Little women (nou, 449 pàgines)
• La tumba de Huma (estic a la pàgina 143 de 448)
• Del 21 al 30 d'agost:
• Robots e imperio (nou, 512 pàgines)
• Singularity sky (estic a la pàgina 104 de 337)
• El 31 d'agost el guardo per acabar tot el que no hagi pogut acabar :-)

 Això fa un total de 2149 pàgines, i surten unes 70 pàgines/dia. No crec que sigui impossible, però essent jo, pot passar qualsevol cosa. Els primers 10 dies surten unes 65 pàgines/dia (per animar-me) i la resta, a 75.

 Veurem si ho aconsegueixo.

El final de la història de Kyralia i Sachacka

Títol: La reina traidora
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 3
Pàgines: 517
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

M'ha fet una mica de pena acabar aquest llibre i pensar que ja no sabré més coses de la Sonea i companyia. Però ja he posat La sacerdotisa blanca a la llista de llibres per llegir :-D

Aquest llibre ens porta el desenllaç de la història que va començar amb La maga, tants anys enrere. Les traïdores estan decidides a atacar Sachacka i abolir l'esclavitud. I aquest últim llibre és la preparació per la guerra, així com la guerra en sí.

Si hagués de posar algun però a aquest llibre seria que la guerra contra els ashakis és massa ràpida i massa fàcil. Sí que és veritat que les traïdores porten segles preparant l'atac, però s'esperaria que hi hagués una mica més de resistència...

Tot i així, m'ha semblat un gran llibre i un gran final d'història, malgrat que em fa pena que s'hagi acabat.

 A destacar l'evolució dels personatges d'en Lorkin i la Lilia, la petita sorpresa referent al páramo i l'ús de les gemmes. No descarto rellegir els 7 llibres d'aquí a uns anys...

Continua la història d'en Lorkin, la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La renegada
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 2
Pàgines: 512
Puntuació:  ☺☺☺☺☺

Resum ràpid: el llibre em va enganxar tant que dos minuts més tard d'acabar-lo ja havia començat l'últim de la trilogia. I, si no hi ha cap imprevist, serà la primera trilogia en molt de temps que em llegeixo en menys de dos mesos.

El llibre continua amb les històries de "La misión del embajador", amb algun personatge nou.

A Sachacka en Dannyl se'n va de viatge a buscar informació sobre les gemmes màgiques. La veritat és que és una de les històries que m'ha fet somriure més: tres homes gais, viatjant junts. Dos d'ells, han sigut parella durant molt de temps (però ara ja no ho són). Un d'ells s'està plantejant iniciar una relació amb el tercer, mentre la seva antiga parella es va posant pel mig...

 En Lorkin continua amb les traïdores, i unes quantes continuen volent-lo matar. Però té l'ajut de la reina traïdora (ai, a l'últim llibre segur que tindrà força importància!) i ja es veu a venir que tindrà un gran paper.

 I a Imardin, continuen buscant l'Skellin (que no surt en cap moment). Torna a aparèixer en Dorrien, amb el seu bon humor característic. Però la part més important se l'endú la Lilia. Al principi el personatge de la Lilia i la seva trama no m'agradava massa, però a mida que va creixent i perdent la innocència, es torna d'allò més interessant.

 El final ens deixa pendents del que passarà, i amb ganes de saber-ho: un possible pacte amb els habitants de Dúnea, un possible pacte amb les traïdores, la Sonea tornant a viatjar a Sachacka, en Cery gairebé sense lloc on amagar-se, l'Anyi que cada cop és més interessant, l'Skellin i la Loranda desapareguts... I, a tot això, no sé per què, però en Kallen em fa molt mala espina. Aviat sabré les respostes a totes les preguntes...

La història d'en Quatre

Títol: Quatre
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 1.5?
Pàgines: 233
Puntuació:  ☺☺☺☺

Divergent no em va acabar de convèncer, potser perquè el personatge de la Tris em semblava massa peix bullit i la història em semblava massa una còpia dels jocs de la fam

Quatre continua essent una còpia, aquest cop de Midnight Sun. Però, tal com la visió de l'Edward era molt més interessant que la de la Bella, la vida d'en Quatre és molt més interessant que la de la Tris. Ja deia jo que el personatge d'en Quatre era del poc que es salvava del primer llibre de la sèrie, i aquest llibre m'ho ha acabat de confirmar.

És més, m'han agafat ganes de continuar amb la sèrie, tot i que sé que tornaré a la visió de peix bullit. Però tot el que he vist en aquesta història que estava amagat de la Tris m'ha agradat. Tot i que potser m'he menjat algun espòiler dels altres llibres de la sèrie...

Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els 5 últims llibres que han arribat a les meves mans...

1,2. Into the fire, Among the Unseen. Durant tot el mes de maig no vaig comprar cap llibre (!) Quan va arribar mitjans de juny i vaig veure que tampoc havia comprat cap llibre(!) vaig decidir que seria hora de comprar un dels llibres que tenia pendents, que són tres llibres en una col·lecció. No m'acabava de convèncer la compra, ja que la recopilació no conté l'últim llibre de la sèrie, i a més el primer ja el tenia (el vaig comprar sense veure que era una sèrie...) Però sabia que en algun moment l'acabaria comprant, i sortia més a compte comprar la col·lecció que comprar els dos llibres per separat...

3. Delirium. A mitjans de juny (un parell de dies després de comprar els llibres anteriors) vaig rebre un mail del bookdepository, on em deia que em farien un 5% extra en tots els llibres que comprés. Ai! Com coneixen a la gent! Així que vaig anar a la llista i vaig mirar quin era el primer llibre que constava com a "per adquirir". Era Delirium, i resulta que ja estava un 29% rebaixat! En total, vaig acabar pagant 6.69. A l'amazon també estava rebaixat (un 40%, a 6.77) i la versió kindle estava a 6.43 (en sèrio????? Només 34 cèntims de més la versió en paper que la kindle????), però hagués hagut de comprar-ne algun altre per tenir les despeses d'enviament gratuïtes i estic mirant de no comprar més llibres del compte. Així que ja el tinc aquí, amb previsió de llegir-lo "aviat".

4, 5 (6,7). Sherlock Holmes. Novelas. Ai, que ja l'he liat... Encara no ha arribat Delirium (el vaig demanar fa 2 dies) i m'embolico a comprar 4 llibres de cop! D'acord, estaven al kindle flash a 1.89, només. Crec que fa uns 20 anys (o més) que vaig llegir el gos dels Baskerville, i no m'he pogut estar de comprar una col·lecció amb les 4 novel·les d'en Sherlock. Vinga va, tots els bons propòsits de no comprar gaires llibres i de no començar a llegir sèries a can pistraus. Però ara ja està fet, així que... intentaré no comprar més llibres en una bona temporada...

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

Into the fire. El posaré a la llista de lectures per l'agost.

L'Usumgal vol conquerir la Terra

Títol: El senyor de Zapp
Autor: Joan Llongueras i Mercè Masnou
Saga: Kadingir - 2
Pàgines: 394
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat pocs dies des de la coronació de l'Ishtar, però la Nirgal continua desapareguda, i l'Usumgal segueix amb les seves trames per aconseguir més poder. He de reconèixer que aquest segon llibre m'ha agradat més que el primer, perquè veiem més de la resta de races i ens explica més sobre la geografia del planeta Ki.

L'Ishtar continua com sempre, amb uns comentaris que et fan riure. I aconsegueix uns nous amics, els xíbits, que són del millor del llibre (veurem com aconsegueixen comunicar-se en la tercera o la quarta part?) L'Ishtar continua acumulant nivells, gairebé sense ni adonar-se'n, i gràcies a l'ajuda dels xíbits aconsegueix sortir-se d'uns quants problemes. M'hagués agradat descobrir on ha estat la Nirgal tot aquest temps i on va anar l'Ishtar quan va desaparèixer, però suposo que ja ens ho explicaran en els propers llibres.

Però hi ha dos personatges que m'agraden més que l'Ishtar. D'una banda, la Musnin. El seu paper com a tonta, que el fa servir per extreure informació, és genial. I, per descomptat, en Galam, que em recorda al professor Tornasol. I, parlant d'en Galam, suposo que no és casualitat que llegit de darrere endavant sigui Malag...

I, és clar, no cal oblidar el pobre Gerard, que viu en una casa de bojos i només fa que veure gent (i animals) apareixent i desapareixent. El que em recorda... què passarà amb la Grati? Ni tampoc cal oblidar la reina Laima, que al principi pensava que no en faríem res, d'ella, però després... Ah, i en Nimur, l'Ullah i la resta.

A veure si agafo aviat el tercer...

El retorn de la Sonea, en Cery, en Dannyl...

Títol: La misión del embajador
Autor: Trudi Canavan
Saga: La espía traidora - 1
Pàgines: 499
Puntuació:  ☺☺☺☺

Han passat 20 anys des dels successos de les cròniques del mag negre, i ens retrobem amb els seus personatges i amb els seus fills. El llibre ens explica la història, dividida en 3-4 fils argumentals. El que he trobat més interessant és el d'en Dannyl-Lorkin, primer junts i després per separat. La història d'en Cery també m'ha fet somriure, i la de la Sonea potser és una mica fluixa.

El principal problema de la història d'en Cery és que, ja des de les primeres pàgines, vaig tenir clar qui estava darrere dels assassinats dels altres lladres, i quan va tenir l'evidència a davant, va ser incapaç de veure-ho (i això que ell és intel·ligent!) Però, a banda d'aquesta pega, la història està molt bé, i torna en Cery enginyós, que és capaç de muntar trampes als mags, sense que ells se n'adonin. A més, coneixem a la seva filla, l'Anyi, que és una bona peça i té molt de futur...

En Dannyl i en Lorkin (el fill de la Sonea i l'Akkarin) se'n van a Sachaka. En Dannyl és l'ambaixador,  i el seu objectiu és investigar la història de la màgia, així com la història de Kyralia i Sachaka. En Lorkin vol estudiar la història de la màgia, convençut que hi ha altres tipus de màgia que ells no coneixen. Però algú intenta assassinar en Lorkin, i una esclava (que de fet, és més que una esclava) li salva la vida i l'ajuda a escapar-se. Junts aniran fins al territori de les traïdores, mentre en Dannyl els persegueix. M'ha agradat retrobar-me amb la Savara, i estic convençuda que en els dos llibres que falten de la trilogia aprendrem més sobre la societat de les traïdores, que em sembla apassionant. I, d'altra banda, en Dannyl descobreix que també hi ha achakis gais, i que potser en aquell país també hi podria ser feliç...

Mentrestant, la Sonea no fa gairebé res. M'ha molestat que durant tot el llibre en Regin (casat, i pare de dues filles) sembli que només vol lligar amb ella. Treballa als hospitals on es cura gent pobre i poca cosa més. Al principi intenta que en Lorkin no vagi a Sachaka, i també ajuda a en Cery, però és molt poca cosa.

I, finalment, dues coses que fan que tinguem ganes d'agafar el següent llibre: el descobriment de l'Anyi (que posa en entredit algú del gremi que sembla molt íntegre) i en Lorkin, que no sabem si aconseguirà pagar el deute del seu pare sense trair al Gremi. A veure si agafo aviat el següent!

Una noia que domina els dracs

Títol: Eon: Dragoneye Reborn
Autor: Alison Goodman
Saga: Eon - 1
Pàgines: 430
Puntuació:  ☺☹☺

La idea del llibre és molt bona: l'Eona és una noia que viu en un país d'uns costums que s'assemblen molt a la Xina o al Japó i que pot veure els dracs que donen poder (només els cavallers que han estat escollits els poden veure, i només poden veure el seu). Però, per ser una dona, no pot accedir a les proves per ser escollida, i el seu mestre la fa passar per un noi.

L'Eon(a) no és escollida pel drac que escull aquell any, però és escollida pel Drac del Mirall, que feia 500 anys que no apareixia. L'Eon(a) ha d'amagar-se de ser una dona, aprendre a ser un bon cavaller del drac i a sobre, protegir una conspiració contra l'emperador i protegir el príncep hereu.

Com he dit, la idea és bona, però m'ha costat més d'un any acabar el llibre. Per començar, l'Eon(a) em feia posar nerviosa, i cada cop que agafava el llibre m'entrava un malestar general, que feia que no tingués ganes de seguir i deixava el llibre per una altra ocasió. A més, la rigidesa de la societat i totes les normes de comportament m'avorrien de mala manera.

Però la cosa va canviar cap a les dos terceres parts del llibre. En aquell moment hi ha un assassinat i el to del llibre, la manera d'escriure i la velocitat a la que passen les coses canvia radicalment. Aquestes últimes pàgines m'han durat menys de dos dies i m'han deixat amb moltes ganes de començar el segon (i per sort, últim) llibre, Eona. És un misteri si aquest nou llibre serà com la primera part d'Eon (espero que no) o com la última. Depenent de com sigui, em pot durar un any, o uns dies...

Dos rics que no estan contents amb la seva vida

Títol: Five days in Paris
Autor: Danielle Steel
Saga: -
Pàgines: 349
Puntuació:  ☹ ☹

Si llegeixes un llibre de la Danielle Steel ja et pots esperar què hi trobaràs. El que no esperava és que el llibre fos tan dolent.

Per començar, el títol: cinc dies a París? En sèrio? Jo compto una nit a París i un dia al sud de França. De fet, si comptes només els dies que ell està a París, no arriben a ser 5 (i això tot i comptar el del sud de França com a París), i ella se n'hi està més, tot i que no saps quants. Però suposo que ven molt més (i sembla molt més romàntic) "Cinc dies a París" que no pas "Una nit a París i un dia al sud de França".

Dit això, la història ens porta a dues persones que no estan contentes amb els seus matrimonis. Ell, un home d'origen humil, casat amb l'hereva del president d'una companyia farmacèutica, que veu com el sogre controla la seva vida i com la seva dona només corre darrere el seu pare i a ell no li fa gaire cas. Ella, filla d'una família posada en política (el pare, el germà...) que veu com el seu home vol presentar-se a candidat a la Casa blanca. Es coneixen una nit a París i això és suficient perquè ella desaparegui i ell la "persegueixi" fins al sud de França. En un dia i mig, els dos es plantegen deixar les seves vides, amb les seves parelles, amb qui anaven des de feia més de 20 anys.

La història podria haver estat molt bé, però la manera com està escrita i tota la història és un desastre. He estat a punt de deixar-lo un parell de cops, però com que és curt i ràpid de llegir, he pensat que valia més la pena acabar-lo ràpid i oblidar-me d'ell. La veritat és que no val la pena llegir-lo.

Una mala còpia dels jocs de la fam

Títol: Divergent
Autor: Veronica Roth
Saga: Divergent - 1
Pàgines: 414
Puntuació:  ☺☹☺

Si no fos perquè he triat menys de 5 dies a acabar-lo, en comptes d'una puntuació ☺☹☺ li hagués posat ☹. Mare meva, quin llibre més dolent!

M'he passat tot el llibre pensant que era la quarta part dels Jocs de la fam. És una barreja entre això i Harry Potter. Sí, tot plegat s'assembla massa als jocs de la fam (noia, que viu en un futur on la gent està dividida en faccions o com n'hi vulguis dir, ha de passar una prova, ha de guanyar els seus companys - tot i haver-los de fer mal -, tots els nois estan penjats d'ella, els governadors són cruels...), amb barreges de Harry Potter (un barret - perdó, una simulació- et mira el cervell i et diu a qui pertanys, has de passar un procés d'aprenentatge on alguns dels teus companys t'ho faran passar malament, ets el més famós de la classe...)

I tot això, barrejat amb un nombre massa elevat d'errors. Alguns dels errors podrien ser deguts a la traducció (tot i que tinc els meus dubtes), però hi ha altres errors de coses que trontollen amb parts anteriors que aquests són exclusivament de l'autora.

D'altra banda, a part de la protagonista principal, la seva família i el seu noviet, la resta de personatges... ni fu ni fa. És que no tenen cap mena de carisma ni l'autora fa que t'importin el mínim. Bé, i amb la protagonista principal tinc els meus dubtes, que t'acabi important...

 La veritat és que quan començo una saga acostumo a acabar-la, però ara mateix no tinc cap mena de curiositat per saber cap a on va la història. Potser em crida l'atenció la preqüela de la història d'en Quatre, però la resta... Tot i així, com que trec els llibres de la biblioteca (almenys no m'hi he gastat ni un duro!), és possible que d'aquí a un temps canviï de parer i li doni alguna oportunitat al segon...

Últimes adquisicions

Quins llibres he adquirit últimament? Quant de temps trigaré a llegir-los? Aquí hi ha els 5 últims llibres que han arribat a les meves mans...

1. Quatre dies de gener: Un divendres vaig anar a fer la compra setmanal i em vaig trobar un cartell que posava que si compraves 9 llaunes de Coca-cola, et regalaven un llibre. Jo no acostumo a beure Coca-cola, però sempre va bé tenir-ne a casa, per si de cas... A més, qui es pot resistir a un llibre gratis? Ai! A la caixa em van donar aquest llibre, que està una mica lluny del meu registre habitual, però... el llegiré!

2. La reina traidora: Sí, ja ho sé, encara he de llegir els dos primers llibres de la trilogia, però vaig comprar un llibre a l'amazon per regalar, i no arribava als 19 € per tenir els ports gratis, i aquest era el primer de la llista de llibres per llegir que encara no tenia.

3 i 4. El camí de la pesta i Sobre Grace: I va arribar Sant Jordi, i em vaig comportar bastant bé, però un parell de llibres van caure...

5. Elantris: Un parell de dies després de Sant Jordi em va arribar una oferta del bookdepository: una col·lecció de llibres amb grans descomptes. I entre ells, Elantris, que va arribar ahir. Ja fa temps que veig molt bones recomanacions d'en Brandon Sanderson, i no me'n vaig poder estar... algun cop l'he de llegir a veure si m'agrada, no? A més, tradicionalment comprava 3 llibres per Sant Jordi i aquest any només n'havia comprat dos... això compta com a llibre de Sant Jordi, veritat?

I ara què? Doncs els llibres entren a la llista de llibres per llegir, on s'hi estaran molt temps. Però si els he comprat és perquè els volia llegir... però també vull llegir els de la llista de pendents. Així que decisió salomònica: que el random n'esculli un per llegir properament, i els altres es quedaran a la llista, per llegir-los algun dia. I l'afortunat és... 

La reina traidora (quina broma... l'únic que no puc llegir encara... però això vol dir que donaré prioritat a La misión del embajador, i el començaré a llegir aquest mes de maig...) 

La Lia viu aventures a Muirwood

Títol: The wretched of Muirwood
Autor: Jeff Wheeler
Saga: Legends of Muirwood - 1
Pàgines: 300
Puntuació:  ☺☺☺☺

(Aquest llibre forma part d'un propòsit que em vaig fer: llegir cada dia una mica en anglès, coses essencialment diferents del que llegeixo normalment, posant l'atenció en el vocabulari i en les expressions utilitzades. A més, em vaig fer el propòsit de dir què m'havien semblat aquests llibres també en anglès. Així que demano amb antelació perdó pels errors que segur que hi haurà).

 I must admit that Ineeded some time to be caugth by this book. I was not interested on it until Almager appearead. It tells the story of a wretched (a girl that was left on an abbey when she was born and nobody knows who are they parents) that lives in Muirwood. She is different from the other wretcheds, and her highest desire is to learn to read. She can perform magic, something that only noble people can do after years of study, but she has learned to do it by herself.

 One night a man comes to the kitchen where she works with a wounded man. He is a maston, from a noble family. He is cousin of the king, but he wants to dethrone him. He ends up being a young maston, which is not of age, and he is more afraid than he wants to show.

 When Almager comes to the abbey searching for the man (Colvin), we discover that Lia is special (ok, like in many books) and she is from a noble family.

 Lia and Colvin then have to scape from Almager, and Lia is going to know more about her past... with some big questions still to answer.

 The book is amusing and I'm looking forward to the next book in the series.

En Merlí prepara el camí per la futura Anglaterra

Títol: Merlín
Autor: Stephen R. Lawhead
Saga: Pendragón - 2
Pàgines: 605
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Segueixo amb la sèrie de Pendragón. En aquest llibre, la història està narrada per en Merlí, i ens explica la seva vida des del moment en què va néixer fins a poc després del naixement del rei Artur.

El llibre està dividit en tres parts diferenciades, i és difícil saber quina és la millor.

A la primera part ens explica la infantesa d'en Merlí, fins que es casa i espera una criatura. La part que em va agradar més va ser tot el temps que va estar raptat pel poble de "las colinas". Però el retrobament amb altres familiars que també provenien de l'Atlàntida, i com va conèixer la seva dona són també d'allò més interessants.

 La segona part comença amb un Merlí boig. He de reconèixer que el principi d'aquesta part em va fer abandonar el llibre unes setmanes, ja que no entenia què havia passat, o per què m'estava explicant allò sense explicar la raó. Però un cop vaig saber la raó, la manera com està narrat em va semblar una genialitat.

 Un cop en Merlí es recupera de la seva bogeria comença la última part, en la que intentarà unir tots els reis dels petits pobles d'Anglaterra per instaurar un Monarca Suprem, que serà el que regnarà a tota Anglaterra. És una part plena de batalles i intrigues polítiques, que també té el seu encant.

 I, en general, un gran llibre, que et deixa amb ganes de continuar aviat amb la tercera part, on suposo que ens narrarà la infantesa del rei Artur.

De maig a novembre

 Ja tinc la llista actualitzada amb els llibres que faig "seguiment" per mirar com evolucionen. El nombre sense parèntesis és l'ordre a la llista, i el nombre entre parèntesis és la pàgina de la llista a la que està el llibre. Les pàgines han canviat molt perquè vaig fer un reordenament, de forma que les primeres pàgines tinguessin pocs llibres i les últimes en tinguessin més.

Llibre	1/05/15	1/11/15	1/05/16
Baudolino	132 (13)	128(13)	126(12)
Destejiendo el arco iris	135 (14)	132(13)	130(12)
Pórtico	153 (15)	150(15)	145(13)
Muerte de reyes	79 (8)	47(5)	42(5)
El cielo bajo la tierra	175 (18)	169(17)	168(15)
Los hijos de Húrin	43 (5)	39(4)	34(4)
Tales of Known Space	205 (21)	199(20)	193(16)
What if?	142 (14)	110(11)	103(10)
Flight of the Dragon Kyn	86 (9)	83(9)	77(8)
The Ringworld Throne	208 (21)	201(20)	195(16)
Legends	227 (23)	221(22)	217(17)
Vintage	103 (11)	99(10)	94(10)
La magia de Recluce	151 (15)	149(15)	144(13)
Matemáticas de una tarde de paseo	148 (15)	146(15)	141(13)
All the Weyrs of Pern	200 (20)	182(18)	179(15)
Retorno a la Tierra	61 (6)	36(4)	31(4)
La sombra de la sirena		155(15)	119(11)
De la Tierra a la Luna			28(3)

 Aquests sis mesos, com ja vaig predir, no he llegit cap llibre de la llista. Tots han pujat, però ho han fet poc, fins i tot "La sombra de la sirena", que només ha pujat 36 llocs. La mitjana de pujada és d'entre 6 i 7 llocs, que no ens enganyem: no és massa.

 He escollit un llibre aleatòriament per afegir, i m'ha sortit "De la Tierra a la Luna". Està a la tercera pàgina, i això vol dir que el llegiré en els 3 propers anys :-S però, com que està a les primeres pàgines, la previsió és que pugi molt poquet.

 No crec que llegeixi cap dels llibres abans de novembre, i la previsió segueix essent que el que pujarà més serà "La sombra de la sirena", mentre que els altres pujaran entre 1 i 10 llocs.

Els preparatius per tornar a la terra

Títol: La llamada de la tierra
Autor: Orson Scott Card
Saga: El retorno - 2
Pàgines: 473
Puntuació: ☺☺☺☺☺

La llamada de la tierra m'ha agradat tant com la primera part. El llibre comença just on ho va deixar l'anterior (moments després del final, a la mateixa nit), i veiem com van evolucionant els personatges.

La idea principal d'aquest llibre són els preparatius que fa tota la família per anar-se'n cap a la terra. M'intriga com aconseguiran viatjar a la Terra, en una societat on es desplacen en camell o cavall... però tot arribarà.

 Per descomptat, els personatges d'en Nafai, la Luet i Hushidh cada cop són millors, però la Shedemei també m'ha intrigat bastant. El general Moozh fa la seva feina, i els germans d'en Nasai (tots, per part de pare i de mare) en general són bastant irritants.

 La força del llibre són les relacions entre els diferents personatges, però també em va agradar molt el somni de la Hushidh.

 Així que continuarem amb la sèrie, properament.

En Tarod descobreix qui és realment

Títol: El iniciado
Autor: Louise Cooper
Saga: El señor del tiempo - 1
Pàgines: 306
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Feia temps que tenia la trilogia a casa, i no tinc massa clar d'on va sortir. La trilogia del senyor del temps no és gaire coneguda, i la veritat és que no entenc per què. Com tots els llibres de fantasia que es van publicar abans del boom que va arribar després de Harry Potter i l'adaptació al cinema del Senyor dels anells, té un aire diferent dels que s'han publicat després, i que a mi m'encanta.

A més, el llibre ens presenta un món diferent (diferent dels móns de Tolkien o Harry Potter). En aquest món, l'Ordre va guanyar al Caos fa molt temps, el va desterrar, i s'ha viscut pacíficament durant molts anys.

És en aquest món on neix en Tarod, un nen de qui no es coneix el pare, i que viu en la pobresa provocada per ser un bastard, fins que descobreix que té poders, i acaba aprenent al Castell on hi ha tots els seguidors de l'Ordre.

Anys més tard, en Tarod comença a tenir malsons i aquí comença la història de veritat, que farà que tot es capgiri.

 El personatge d'en Tarod és dels millors que he conegut últimament. No es queda enrere, però, el personatge de la Cyllan, una altra persona amb poders però que no els pot desenvolupar per ser pobre. M'ha encantat aquest personatge i espero que surti en els propers llibres! La Sashka és un personatge despreciable, però fa el seu paper, i en Keridil... bé, en Keridil també és un personatge interessant, està ben aconseguit.

 La veritat és que estic desitjant agafar el segon llibre de la trilogia per veure com segueixen les aventures d'en Tarod. I la veritat és que aquest llibre ha sigut una gran (i inesperada) sorpresa!

Mini-repte de Setmana Santa: aconseguit?

 He aconseguit llegir els tres llibres del mini-repte?

 El meu primer pla era llegir cada dia una mica de Merlín i Lords of the North, i donar preferència a La maga. Així podria acabar La maga cap al dimecres i llavors donar preferència a algun altre.

 Aviat, però, vaig veure que seria difícil aconseguir acabar La maga el dimecres. I vaig començar a abandonar els altres. El divendres vaig deixar La maga gairebé acabat (el vaig acabar el dissabte), però ja es veu que no vaig anar gaire per sobre del que hagués sigut llegir cada dia el mateix nombre de pàgines (i acabar l'últim dia):

 El resultat? Doncs que dissabte havia acabat La maga, però em quedaven 3 dies per intentar acabar els altres dos:

 Jo ho veia impossible. Fins i tot intentar acabar-ne un. Però vaig decidir donar una empenta a Merlín, a veure si aconseguia acabar-lo (amb l'esperança de poder acabar Lords of the North abans de final de mes...)

 Un cop acabada la setmana santa (i gairebé el mes), he de dir que no he aconseguit acabar cap dels dos. D'una banda, Lords of the North continua com estava (o sigui, un desastre total):

 I, si bé he avançat amb Merlín, encara em queden unes 200 pàgines per acabar-lo...

 Suposo que el mini-repte era massa ambiciós per mi. La cosa bona és que aquest mes de març he acabat 4 llibres, i així he recuperat una mica la baixada de febrer. He deixat Merlín força encaminat, i a veure si el mes d'abril aconsegueixo acabar-ne 3... o 4 altre cop!

La gran guerra contra Sachacka

Títol: La maga
Autor: Trudi Canavan
Saga: Mago negro (?) - 4
Pàgines: 679
Puntuació: ☺☺☺☺☺

La maga ens porta al món de la Sonea, uns anys abans de les històries de les cròniques del mag negre. En aquest cas, la protagonista també és una noia que descobreix que té màgia un dia que està massa empipada...

En la primera part, se'ns presenta a la Tessia, una noia que només vol ser metge, com el seu pare, però que la societat no la deixarà. Un dia es descobreix que té màgia, i entra com a aprenent d'en Dakon. En Dakon té un altre aprenent, en Jayan, que al principi no pot veure a la Tessia. Em va agradar descobrir com era la vida a les muntanyes, i com el problema latent amb els sachackans afecta a la vida de la gent que viu a prop de la frontera. També em va agradar sentir a parlar de la màgia superior, i de com era una costum acceptada. És més: era el preu que pagaven els aprenents per aprendre a fer màgia.

A la segona part la Tessia visita Imardin, la capital, i veiem una ciutat molt diferent que la dels ulls de la Sonea. Em va emocionar quan la van deixar assistir a una dissecció. D'altra banda, veiem la política d'Imardin i com els Lords lluiten entre ells pel poder. Aquesta part acaba amb una notícia: l'atac per part dels sachackans del poble de la Tessia, que comença la guerra que ja sabíem que començaria, i els mags kyralians que comencen a organitzar-se. La Tessia pren les regnes i comença a actuar de sanadora ella sola, sense el seu pare.

La tercera part del llibre ens porta a l'inici de la guerra. La part de la Tessia no és el més interessant, tot i que surt la primera idea de crear el gremi dels mags, i hi ha alguna batalla. La part dels sachackans només fa que li agafis més simpatia a l'Hanara i que en Takado faci més por. Però la part més interessant és la història de l'Stara: una noia, filla d'un mag de Sachaka, que va ser criada a Elyne, i arriba a Sachacka. La seva lluita contra les costums del país, i la seva reveldia són del més interessant. A banda d'ensenyar-nos com és la vida en aquell país.

La quarta i la cinquena part són la guerra contra Sachacka. Al principi, dintre del territori de Kyralia, i després a Sachacka. 

La veritat és que el llibre està ple de personatges que es fan estimar. La Tessia, per descomptat. És ella la que descobreix com curar a la gent a través de la màgia. L'Stara, també per descomptat. Gràcies a ella es crea la comunitat de les Traidores, almenys tal com la coneixem a l'època de la Sonea. Però hi ha dos esclaus de Sachacka que també et roben el cor: l'Hanara, amb els seus dilemes, i la Vora, amb les seves manipulacions.

És un llibre que s'aprecia més després d'haver llegit les cròniques del mag negre, però que es pot llegir tot sol i continua essent genial!

Mini-repte de Setmana Santa

 Amb l'arribada de la Setmana Santa, em proposo un mini-repte d'acabar llibres. L'objectiu és que, ja que tinc més temps, avanci una mica en la gran pila de llibres que estic llegint. El gener va ser un mes "normal" (3 llibres llegits), el febrer va ser desastrós (0 llibres acabats) i el març està essent prou bo (3 llibres acabats fins al moment). Si aconsegueixo acabar aquests 3 llibres durant la Setmana Santa, tornaré a estar dins de la mitjana del repte de llegir 36 llibres a l'any.

 Els llibres que vull acabar són:

• L'últim llibre que he començat. L'objectiu és que si l'acabo ràpid, aleshores ja no entrarà a la pila de llibres en procés de lectura. En aquest cas és el segon llibre de la sèrie Pendragon: Merlin. Porto 89 pàgines llegides de les 605 que té el llibre.
• Un "totxo". Els llibres llargs es fan eterns a la pila de llibres. En aquest cas, al mes de gener vaig començar un llibre que m'agradava molt i volia acabar, però que sabia que em portaria moltes hores acabar-lo i vaig decidir deixar-lo per acabar durant la Setmana Santa. El llibre és La Maga, i porto llegides 186  de les 679 pàgines del llibre.
• Un llibre que em costa d'acabar. Sí, a la llista hi ha llibres que em costa d'acabar, o de començar, però que sé que quan m'enganxin m'encantaran. En aquest cas, el llibre és "Lords of the North", del que porto 50 de les 383 pàgines llegides.

 Així doncs, en total vull llegir: 516 pàgines de Merlin, 493 de la Maga i 333 de Lords of the North. Això fa un total de 1342 pàgines, que repartides en 10 dies, surten a 134 pàgines per dia. Potser sembla molt, però tenint vacances no és tant... o potser sí? 

 Després de Setmana Santa ja faré un resum de com ha anat el mini-repte.

Aventures a un món paral·lel semblant a la Garrotxa

Títol: La vall dels troms
Autor: Carles Batlle
Saga: Kàrvadan - 1
Pàgines: 557
Puntuació: ☺☺☺☺

Aquest és un llibre de fantasia ambientat a... la Garrotxa? A través d'una cova, un noi accedeix a un món fantàstic, on el relleu i el paisatge són similars als de la Garrotxa, però els seus habitants (i les seves bèsties) són completament diferents.

El llibre és interessant i presenta un món molt ben presentat, però he de reconèixer que hi ha hagut moments en què se m'ha fet pesat (o lent?) També m'he empipat amb el vocabulari i les expressions típiques de Barcelona d'un noi que repeteix a cada moment que és de Banyoles... almenys l'autor podria haver vigilat una mica en aquest aspecte.

Però, a part d'això, un cop t'enganxa (a mi m'ha costat gairebé mig llibre, i no és pas curt), no pots parar de llegir. Llàstima que quedi penjat a mig llibre i ara s'hagi d'aconseguir el següent per veure com acaba la història!

Una comunitat on tothom és feliç?

Títol: Walden dos
Autor: B. F. Skinner
Saga: -
Pàgines: 329
Puntuació: ☹ ☹

La idea del llibre és bona: presentar una societat ideal en la que la gent només treballa 4 hores al dia, és feliç, es dedica a crear art i música, té fills de jove... Vaja, un paradís.

El problema és que, tot i ser un llibre curt, se m'ha fet etern. Les discussions psicològiques (o sociològiques) eren infumables (i inacabables!), i les raons que donava no eren creïbles (treballar només 4 hores al dia perquè les feines de la "casa" són comunitàries, d'acord, però justificar-ho pel fet que les dones també treballin?) Sí, ja ho sé, el llibre és antic, i en aquella època devia ser una revolució.

He de dir que al principi em va cridar l'atenció, però també hi ha hagut capítols que els he llegit molt en diagonal, perquè m'avorrien enormement.

Suposo que és una bona idea, però mal portada a la pràctica.

L'"assassinat" d'un robot a Aurora

Títol: Los robots del amanecer
Autor: Isaac Asimov
Saga: Robots - 3
Pàgines: 445
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Com sempre, l'Asimov ha estat genial. Aquest cop, l'Elijah Baley ha d'anar al planeta Aurora per resoldre l'"assassinat" (o desactivació) del robot Jander, que és humaniforme com en Daneel Olivaw.

M'han encantat les contínues referències a històries antigues, com la Susan Calvin, a qui tinc en gran estima (va ser a partir d'un llibre de contes de la Susan Calvin que vaig començar a llegir ciència ficció). També em va fer molta il·lusió la referència a l'Andrew Martin :-)

D'altra banda, el personatge d'en Giskard és un dels millors que he "conegut". Sí, d'acord, en Daneel és excepcional, però a en Daneel ja el coneixia, i en Giskard ha sigut un gran descobriment. Així com totes les referències a la futura psicohistòria, que m'han fet somriure més d'un cop (algun dia tornaré a llegir tota la fundació, per tercer o quart cop...)

I, per descomptat, l'aparició de la Gladia també ha fet el llibre interessant.

Deixant de banda tots aquests personatges, i el descobriment de la civilització d'Aurora, el tros de "novel·la negra" també està molt ben pensat (vaja, és l'Asimov). L'Elijah continua essent tan observador com sempre, i arribes al final pensant que ostres, com és que no ho he vist abans?

En resum: tinc moltes ganes de llegir el quart llibre de la sèrie dels robots, però també em farà pena que sigui l'últim...

Els 10 llibres més antics de la llista de llibres per llegir

 Fa 6 anys que vaig decidir que posaria tots els llibres que tenia pendents de llegir en una llista, per així tenir una idea de tot el que tenia per llegir a casa. Amb el temps, els llibres que entraven a la llista quedaven marcats amb la data d'entrada. Alguns llibres sé des de quan els tinc, perquè van ser regals o els vaig comprar a través d'internet. I és per això que m'ha fet gràcia fer una llista dels llibres que fa més temps que són amb mi i que (encara) no he llegit. Els deu més antics, per ordre d'antiguitat, són:

1. El Silmarílion 
2. Castillo de las estrellas
3. Lo mejor de los premios Nebula
4. El libro de los cuentos perdidos
5. La princesa prometida
6. El ejército negro
7. Bang: la historia completa del universo
8. El elfo oscuro
9. El señor del tiempo
10. An Imaginary tale: the story of i

 La princesa prometida està aquí per fer-ne una relectura, la resta els he de llegir per primer cop. Alguns no sé per què porten tant de temps a la llista. D'altres... bé, m'ho puc imaginar :-P 

 La història de i és el tercer llibre de la (llarga) llista, i previsiblement l'agafaré aviat. El elfo oscuro està a la novena posició, i per tant també tocarà aviat. La resta... bé, miraré de donar-los una empenteta, a veure si surten aviat de la llista...

El descobriment d'un nou món en forma d'anell

Títol: Mundo Anillo
Autor: Larry Niven
Saga: Mundo Anillo - 1
Pàgines: 337
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Aquest és un d'aquells llibres que mai havia llegit i que ara em pregunto per què.

Crec que podria dir que em feia por. Havia sentit que era de ciència ficció molt dura, però la veritat és que no n'hi ha per tant. I el llibre està molt bé. D'una banda, hi ha el sentit de l'humor de l'autor. M'he trobat rient unes quantes vegades. I de l'altra banda... doncs persones que viuen 200 anys, gent d'altres móns vivint a la Terra, ascensors que et teletransporten a qualsevol lloc de la Terra en segons, naus que viatgen més ràpid que la llum, planetes volant en formació, extraterrestres que mouen tot el seu planeta en busca d'un lloc millor... i per sobre de tot, un món nou en forma d'anell i totes les aventures que s'hi poden viure.

 Per descomptat, d'allò més recomanable i amb ganes de llegir-ne més!

La història dels pares d'en Merlí

Títol: Taliesin
Autor: Stephen R. Lawhead
Saga: Pendragón - 1
Pàgines: 633
Puntuació: ☺☺☺☺☺

Ja fa gairebé 9 anys que havia llegit aquest llibre, però en recordava poc. Quan em vaig decidir a re-emprendre la saga, vaig decidir tornar-lo a llegir, i no me n'he penedit. D'una banda, perquè recordava poca cosa i no hagués entès res si hagués agafat Merlí directament. I, de l'altra, perquè m'ha agradat molt :-)

Recordava una mica la història de la Charis, però no gaire. Recordava la seva etapa com a ballarina, i sobretot recordava la destrucció de l'Atlàntida. No triga gaire, però crec que em va impactar.

 D'en Taliesin recordava el seu origen, i poca cosa més.

 I se m'havia oblidat del tot la tercera part, la part on es reuneixen.

 Com l'altra vegada, hagués agraït saber la procedència d'en Taliesin, però com no m'expliquin res en els propers llibres, em quedaré amb les ganes.

 I, després de llegir el que vaig escriure fa tants anys... crec que llavors escrivia millor sobre els llibres, i tot el que dic ho segueixo pensant, inclús el fet de voler llegir de seguida els llibres següents (per què no ho vaig fer?) Aquí les meves paraules:

Comença amb dues històries, la de la Charis, la filla del rei Avallach, que viu a l'Atlàntida, i la d'en Taliesin, un nen que és trobat recent nascut pel príncep Elphin.

M'he quedat amb les ganes de saber d'on provenia realment en Taliesin, però suposo que això ajuda a fomentar l'aura de misteri que envolta al personatge.

Tot i així, aquest llibre comença a posar les pedres de la llegenda del gran mag. Una mare que prové de l'Atlàntida, que en va fugir just abans de ser destruida, i que tothom la considera la dona més maca que ha vist mai. Que, a més, els bretons tracten el seu poble com a un poble de fades i es pensen que són màgics. I, a més, filla d'un rei. I un pare que el van trobar al fons del riu, acabat de néixer, mig mort, i que acaba vivint també com a fill d'un gran rei, però que a sobre és un gran cantor, i la gent, només de sentir-lo cantar, cau rendida als seus peus.

I un nen, en Merlí, que sembla que neix mort, però que, per art de màgia, resucita, una nit que els estels diuen que ha de néixer el més gran d'entre tots els Reis.

El llibre, en alguns trossos, és una mica lent. També m'hi sobra una mica tota la part del cristianisme. No ha de ser tot bo, no? Però ja tinc ganes de llegir-ne la segona part. I la tercera. I la quarta. I la cinquena.